La història desconeguda del balneari convertit en hospital durant la Guerra Civil
Els ferits i malalts que hi van morir els van enterrar en una fossa comuna al cementiri de Ribes de Freser, i ara es reclama que es dignifiqui i es doni a conèixer
El cementiri de Ribes de Freser, al Ripollès, amaga un secret que espera ser desvelat: en algun punt del recinte, probablement a l'extrem oest, hi ha la fossa comuna de la Guerra Civil més gran del Pirineu.
Segons els arxius militars, hi ha enterrades 89 persones, la majoria soldats republicans però també responsables polítics de tot Espanya. Però més enllà dels noms, no se'n coneix res més ni les seves famílies saben que són a Ribes.
Els grups municipals a l'oposició de l'Ajuntament demanen que l'espai es dignifiqui i es doni a conèixer a les famílies per recuperar la memòria històrica.
La durada del franquisme al Pirineu
És el que reclama Quim Roqué, regidor de Tots Fem Ribes, que recorda que a les comarques del Pirineu el franquisme va durar més que en altres llocs:
"Penseu que aquí la postguerra va durar molt, Franco va crear molts fortins per tota aquesta zona per por a una invasió. Després de la guerra és una zona molt militaritzada, i per això la gent tenia més por i va trigar més a desprendre's de tot el que era el franquisme."
L'hospital de campanya del balneari Montagut
Els cossos que s'hi enterraven provenien dels dos hospitals que la República va habilitar al santuari de Núria i a l'hotel balneari Montagut, un esplèndid establiment pioner en el turisme a la vall de Ribes.
Tomàs de Montagut, actual copropietari d'aquest establiment, explica que els 4.000 metres quadrats de l'edifici es van adaptar per atendre ferits i malalts, però que els hiverns van ser molt durs:
"Les condicions eren precàries perquè aquest edifici estava pensat per a l'estiu, i no hi havia calefacció, els sostres són molt alts, i des de novembre a abril o maig hi fa molt fred. També hi havia molts paràsits."
El record dels ferits i malalts
Acabada la guerra, l'hotel va recuperar els clients i l'esplendor a les primeres plantes, però la tercera planta ha quedat sense reformar, i encara s'hi pot veure el pas dels ferits de la guerra.
Sobretot en forma d'escrits i dibuixos a les parets: noms, simbologia, proclames polítiques, poemes i dibuixos de persones estimades.
Segons Carles Hervàs, metge i historiador especialitzar en la sanitat de la dècada del 1930, l'activitat a l'hotel-hospital al final de la guerra va ser frenètica:
"Penso que va passar-hi un nombre molt important de ferits. El primer tractament, l'important, el feien els hospitals més pròxims al front, i després els evacuaven ràpidament cap a la rereguarda."
L'últim testimoni viu
De totes aquestes vivències només en queda un testimoni, l'Estrella Bartrina Cruanyes, que tenia 14 anys quan va venir a treballar-hi durant un any. Ara en té 99, i ho recorda com si fos ahir:
"Va ser molt gros, molt gros el que va passar, vaig estar malalta, perquè com que passava per la roba, vaig agafar el tifus. Sort que els metges eren molt bons, però es veien coses molt grosses. Quan arribaven els ferits, era molt trist, em vaig posar mig malalta perquè gairebé ni menjava, només tenia ganes de plorar."
Aquest balneari, situat a uns 3 quilòmetres i mig de Ribes, és al costat de la línia de tren Barcelona-Puigcerdà, i a l'època disposava d'un baixador propi que va facilitar força l'arribada dels ferits.
- ARXIVAT A:
- Memòria històrica Guerra Civil espanyola