La història rere la insòlita esquela en primera persona: "El pare s'estaria pixant de riure"

Aquest cap de setmana s'ha publicat una esquela divertida i entranyable amb una arrencada que crida l'atenció: "Bé. Ha arribat el dia." És la de Manuel Brañas González, i ha aparegut a La Vanguardia.

"Tenia per costum llegir les necrològiques, un esport com qualsevol altre, fins avui, que apareix la meva", continua dient l'escrit de comiat.

Redactat en primera persona, el text fa un repàs de la vida d'aquest barceloní nascut al barri de Sants fa 83 anys.

Un estil genuí que en realitat és obra del seu fill Agustí, que va escriure l'esquela com si fos el seu pare, malalt d'Alzheimer, qui parlava. "És una cosa que li havia promès", ha explicat en una entrevista al programa "Tot es mou" de TV3 i també a "El suplement" de Catalunya Ràdio:

"Quan el meu pare arribava a les esqueles sempre deia, en un to divertit: 'Ara miraré els que han deixat de fumar.' Jo li deia que el dia que no hi fos li escriuria la seva."

Plasmar l'humor del pare

L'Agustí assegura que va escriure l'esquela "en deu o dotze minuts", 48 hores abans que morís el seu pare, "recollint una mica tot el que havia viscut i el que deia":

"L'únic que vaig fer va ser posar les meves lletres al seu servei. Cosir-les amb allò que ell havia estat al llarg de la seva vida. El pare era una mica diferent i fer una esquela convencional no feia per ell."

Tal com diu el text, el fill defineix Manuel Brañas com algú que "era murri, d'aquí li ve el sobrenom de La Guineu de Sants. Li agradava fer la guitza, però era noble, treballador, senzill i afable. Li agradava menjar bé, però sobretot li agradava el Barça".

Desmitificar el dol

L'èxit de la necrològica, que s'ha fet molt viral, és una cosa que ha agafat la família per sorpresa. De fet, l'Agustí detalla que no la va arribar a llegir al pare, que ja estava molt malalt, i que només la va compartir amb una de les seves filles.

"La meva mare no sabia res de l'esquela i tot aquest ressò l'ha ajudat molt a passar el dol, perquè ha vist l'impacte i que la gent també recorda les persones anònimes", ha dit l'Agustí:

"Crec que hem de començar a desmitificar el dol. El fet que nosaltres ja esperéssim el moment de la seva marxa ens feia estar més o menys preparats, tot i que mai estàs preparat. Això és una forma de desmitificar la mort i de donar-li una visió positiva."

"Ell estaria content, n'estic segur", ha afegit. 

Un to no adaptat a les rotatives

L'autor de l'esquela diu que des del diari no li van fer cap comentari sobre el to poc convencional de l'escrit, tot i que es va trobar amb un petit problema tècnic:

"Vaig demanar que hi hagués un tros de l'esquela en negreta i que hi sortís una cara somrient, però em van dir que ara per ara la tecnologia de les rotatives no ho permet. Per això vaig fer el truc d'afegir XDDD, per simular una cara somrient. Estic segur que el meu pare s'estaria pixant de riure."