La icònica marca Duralex tanca perquè no pot fer front a la factura del gas

La icònica vaixella de color ataronjat, verd, blau o transparent de Duralex, amb fama d'irrompible, podria tenir els dies comptats. La marca de cristalleria francesa ha d'aturar temporalment la producció per la incapacitat d'abastir el forn industrial.

L'empresa és una nova víctima de l'ascens vertiginós del preu del gas, i els 250 treballadors que té aniran a l'atur.

La companyia està a la corda fluixa des de fa anys, una situació agreujada per la crisi del coronavirus. Ara la marca ha anunciat que l'1 de novembre pararà l'única planta de producció d'Orleans, a França.

L'aturada durarà cinc mesos, fins a l'abril de l'any vinent, per decisió del president de l'empresa, el català José Luis Llacuna, que ho ha explicat a TV3:

"En condicions normals, els preus de l'energia en la fabricació de vidre poden representar entre un 5 i un 7%. En aquests moments representa el 46% de la facturació i això fa que sigui absolutament inviable".

El govern Macron ja ha previst ajudes milionàries per a les grans companyies davant la volatilitat dels preus del gas i l'energia, però no són suficients.

Aquests dies encara es fabriquen alguns dels cèlebres gots i plats de vidre que són presents en tantes cases. Seran els últims d'un estoc amb el qual l'empresa espera seguir fent negoci els propers sis mesos.

Durant el temps que deixin de produir, els treballadors estaran a l'atur i cobraran el 95% del sou, precisament per les mesures que aplica el govern francès. Els empleats no qüestionen la decisió patronal, tal com argumenta la responsable del vidre, Clarisse Hardy:

"La marca Duralex és part del patrimoni. Estem tan vinculats a la marca que no deixarem caure la fàbrica. Sobreviurem a aquesta crisi. Estarem units els uns als altres i serem aquí quan tornem a produir."

A tot França hi ha més de 300 grans empreses que alerten que no podran seguir produint si els preus de l'energia segueixen disparats. La seva petició no és nomes l'estat francès sinó també a la Unió Europea.

Duralex preveu tornar a arrencar a l'abril, quan s'hagi escapat d'aquesta crisi energètica, que amenaça de deixar una nova ferida en el teixit industrial francès i escampa la temença d'una reacció en cadena.

L'estocada de la covid

Les vicissituds de Duralex venen de lluny. La companyia havia entrat en una profunda crisi l'any 2008 que va empitjorar el setembre del 2020, quan les exportacions es van desplomar un 60% a causa del coronavirus i van condemnar la companyia a la bancarrota.

La marca competidora, Pyrex, del grup europeu Cookware International, la va comprar per intentar salvar-la després de la suspensió de pagaments.

Un emblema a França

La marca Duralex la va crear el 1945, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, el grup industrial Saint-Gobain. Va viure els moments àlgids durant les dècades dels anys 60 i 70 a França, però també a Espanya, on s'anunciava com la vaixella "pràcticament irrompible".

En aquell moment la fabricació que van idear era innovadora. Consisteix a escalfar progressivament el vidre fins que arriba a temperatures molt altes, que superen els 600 graus. Després es refreda a gran velocitat i el resultat és un material més resistent que el vidre convencional.

La gran popularitat dels plats i gots s'explica perquè, a banda que duren tant que han anat passant de generació en generació, també tenien preus molt ajustats.