La immigració a Catalunya, més diversa i clau per a molts sectors econòmics

L'última enquesta de població activa certifica que a Catalunya hi ha 780.000 persones estrangeres treballant sobre un total de 3.800.000 ocupats. Les arribades al conjunt d'Espanya per als anys vinents s'estimen en mig milió de persones anuals.

Aquest és un dels pilars del creixement econòmic recent, i la mà d'obra estrangera s'ha convertit en imprescindible per a molts sectors econòmics. A "Valor afegit", n'hem analitzat tres: el sector del transport, l'atenció a les persones i el sanitari.

Aquest mes d'abril es va admetre a tràmit al Congrés dels Diputats una Iniciativa Legislativa Popular per regularitzar la situació dels treballadors sense papers que hi ha a Espanya, i que podrien ser mig milió de persones. Fins ara s'han fet set regularitzacions d'immigrants, l'última el 2005.

Els treballadors immigrants al transport

Àlex Gilabert és el director gerent de l'empresa Teisa: "Ens falten conductors. El que ens ha portat tota aquesta situació és a tenir autobusos aturats. No hi ha res més dramàtic que tenir els recursos materials, però no els humans".

El José Luis Tordesillas es prepara per anar a treballar com a conductor d'autobusos de Teisa a Girona. Ell és colombià, vivia a Gandia i l'empresa li va oferir allotjament de franc durant tres mesos perquè no troben conductors a l'àrea de Girona.  

"Em van entrevistar l'Alexandra i en Pere, de Recursos Humans. Els vaig comentar la situació i ells em van dir que si estava disposat a venir m'ajudarien amb tres mesos d'allotjament, amb la idea de veure si m'adapto i si m'agrada o no. Veig que a Girona hi ha moltes possibilitats de trobar feina i això és el que jo crec que em convé."

Teisa posa a disposició dels conductors instal·lacions perquè es preparin el menjar, com a una altra facilitat per als que venen de fora. A més, ofereix formació a persones que treballen als escorxadors de la zona, on tenen sous inferiors i horaris nocturns. Passar al sector del transport pot ser una millora econòmica i social.

Àlex Gilabert sosté que han intentat "buscar una sortida professional a gent que estava en altres sectors perquè puguin tenir una millor retribució facilitant-los la formació."

La feina de conductor d'autobús --o de camions-- ja no atrau els joves locals per les llargues jornades i la dificultat de conciliar-la amb la vida familiar.

A l'empresa Teisa hi ha 96 treballadors estrangers de 36 nacionalitats diferents. Els que comencen condueixen els autobusos més petits i poden escollir entre els diferents serveis per trobar el que més els agrada.

"A mi m'agraden les rutes interurbanes perquè el tracte amb les persones no és fàcil, hi ha gent diferent, uns de tranquils i altres d'agressius, segons la personalitat de cadascú. La idea és seguir avançant, perquè en aquest món un pot seguir formant-se."

Créixer professionalment en el sector de la cura de les persones

La Doris Logronyo és de l'Equador i treballa a la cooperativa Suara des de fa 20 anys. És responsable de la unitat de neteja d'una de les empreses especialitzades d'aquest grup, on treballen 5.000 persones. La majoria es dediquen a l'atenció a domicili de persones grans en situació de dependència, pagada per l'administració pública.  

"Les meves primeres feines van ser sortir a fer neteges a fons o permanents. De mica en mica, anaven creixent els clients. Vam començar amb tres o quatre treballadores i ara som al voltant de 150 o 160. Jo ara sóc una de les responsables de la unitat de neteja."

El 90% de les persones que treballen a Suara són dones que es dediquen sobretot a l'atenció directa, però també hi ha càrrecs de gestió i de participació en els òrgans de govern de la cooperativa.

Més de 500 persones d'aquesta empresa tenen nacionalitat estrangera, tot i que moltes de les espanyoles han aconseguit la nacionalitat els últims anys.  

Mònica Vázquez és directora de personal de Suara i diu que un 12% de la plantilla són persones d'origen migrat, principalment del Perú, l'Equador, Colòmbia i també del Marroc, entre les principals nacionalitats.

"Sí que és veritat que hi ha una part de la plantilla que fa molt de temps que està aquí i que estan nacionalitzats, i no es trobarien en el 12% de la base de dades. Nosaltres tenim una política que incentiva la promoció interna i que les professionals puguin fer recorreguts en què puguin assumir diferents responsabilitats"

L'arribada d'immigrants a Catalunya s'ha accelerat un cop superada la crisi del 2008 i la pandèmia de la covid. La seva aportació és una de les causes del creixement econòmic dels últims anys.

Deu mil metges estrangers treballen a Catalunya

A Catalunya hi ha més de deu mil metges estrangers treballant, la majoria de l'Argentina, Veneçuela i Colòmbia. Segons dades del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, aquests professionals suposen el 22% de tots els que exerceixen al país.

La Natalia Gómez és una psiquiatra nascuda a Colòmbia que va estudiar al seu país i va arribar a Catalunya per ampliar coneixements.

"Vaig decidir venir a estudiar, vaig fer un màster en rehabilitació i després vaig començar el doctorat. Diguem que aleshores van començar les dificultats i els problemes. No et paguen el que hauries de percebre per ser una especialista. Però al final et conformes perquè estàs treballant en la teva especialitat."

Tots els metges col·legiats tenen el títol de metge homologat, però la majoria tenen molts problemes per convalidar l'especialitat, en part per la diferència dels sistemes educatius.

Però els metges també denuncien arbitrarietats. Ana Graciela Angulo és la responsable de la secció de metges amb formació extracomunitària del Col·legi de Metges de Barcelona.

"Triguen entre cinc i set anys a donar resposta, i la majoria de les respostes són negatives. Només han reconegut un 15% dels metges enquestats, és molt poc. La resta estem fent la nostra especialitat sota supervisió, a l'espera d'una resposta negativa o positiva".

Abdel Hakim Mustafa va néixer al Líban, va estudiar Medicina a Cuba amb una beca del seu govern i va fer l'especialitat a Espanya. Ara treballa a l'Hospital de Sant Pau en un servei d'última tecnologia en imatge cardíaca per millorar les intervencions quirúrgiques.  

"Vam venir a fer el MIR aquí, he fet la residència com a cardiòleg i he fet la subespecialitat en imatge cardíaca. Aquí el que fem és crear el bessó digital dels òrgans dels nostres pacients i practiquem el que s'anomena "cirurgia digital" per fer la cirurgia. Hi ha cirurgies, com la maxil·lofacial o la de traumatologia, en les quals es pot reduir el temps un cinquanta per cent."

Més de la meitat dels metges col·legiats els últims anys són estrangers, i la sanitat catalana no podria funcionar igual sense ells.