La immobilitat tònica: la majoria de víctimes d'agressions sexuals queden paralitzades

La majoria de víctimes d'agressions sexuals queden paralitzades per la por i l'abús de poder

"En xoc", "sense que pogués reaccionar", "amb por a la reacció de l'acusat"... Són frases que es repeteixen en molts escrits d'acusació per delictes de violència sexual. La majoria de víctimes d'agressions sexuals queden paralitzades per la por durant l'atac. 

Aquesta paràlisi, anomenada "immobilitat tònica", la pateixen almenys un 70% de les víctimes, segons un estudi de l'Institut Karolinska d'Estocolm, que compara aquesta reacció amb la d'una presa sota el perill d'un depredador.

Alba Alfageme Casanova, psicòloga experta en violències sexuals, explica com funciona aquest bloqueig: "La part més instintiva, que en aquell moment està predominant, que està prenent el control del nostre cos i del nostre cervell, busca sobretot la supervivència."

"És un bloqueig o congelació. Amb la idea constant que allò passi el més aviat possible."

Nahxeli Beas, jurista i advocada de l'Associació Assistència Dones Agredides Sexualment (AADAS), afirma que en la majoria d'agressions sexuals, el que s'utilitza com a arma és l'abús de poder i l'abús de confiança: "És el que utilitza l'agressor, que normalment és un conegut."

Això fa que, molt sovint, tampoc quedin lesions físiques, mentre que la ferida psicològica és profunda i s'allarga en el temps. "Si en moltes ocasions la dona s'ha quedat en estat de paràlisi, l'altre no ha hagut d'utilitzar la violència física", remarca Alfageme.

"Això no s'ha tingut en compte en molts dels processos judicials."

Segons un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona, 4 de cada 10 acusats per violència sexual acaben absolts. En alguns casos encara que es presentin comunicats mèdics, testimonis i informes forenses. 


Preguntar a la víctima

La reforma de la llei del "només sí és sí" ha reobert el debat sobre el consentiment com a eix per jutjar la violència sexual.

Maria del Prado Escoda, jutgessa i portaveu de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, defensa que cal preguntar a la víctima. Nahxeli Beas, però, reclama un espai de confiança i que la persona que hi ha al davant empatitzi amb la situació que està passant.

Segons Prado, cal llegir-se bé la nova lleu i interioritzar-la: "Hi ha d'haver més sensibilitat."

"Es poden fer les preguntes però en sentit contrari: no és tant si ella va tancar les cames com que li pregunti a ell 'quin comportament va tenir ella perquè tu arribessis a la conclusió que sí que volia?'". "Fem-ho al revés", rebla la jutgessa.

ARXIVAT A:
Agressió sexualViolència masclista
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut