Gent caminant per Lisboa durant la pandèmia (Reuters/Rafael Marchante)

La immunitat de grup per la Covid és "una fal·làcia perillosa", diuen 80 científics

Controlar els contagis, l'única forma, ara com ara, de lluitar contra un virus que probablement es convertirà en endèmic, amb rebrots anuals o més espaiats
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Coronavirus

La immunitat de ramat o de grup és una "fal·làcia perillosa" sense base científica, afirmen 80 investigadors en una carta oberta. Per això, refermen la idea que només el control del contagi pot reduir l'expansió de la Covid.

La carta oberta, anomenada Memoràndum John Snow, pel nom d'un dels fundadors de l'epidemiologia moderna, també s'ha publicat a la revista The Lancet. La signen especialistes de camps molt diversos, des d'epidemiòlegs, pediatres i viròlegs, a sociòlegs, psicòlegs i experts en models matemàtics.

Les restriccions s'han de mantenir a curt termini, afirmen, tot i que, com reconeixen, condueixen a la desmoralització i disminueixen la confiança de la gent. Però, si es vol tenir cura de l'economia, no hi ha cap altre remei:

"Protegir les nostres economies està inextricablement lligat a controlar la Covid-19. Hem de protegir els nostres treballadors i evitar la incertesa a llarg termini."

Com que amb la segona onada s'ha tornat a posar sobre la taula la immunitat de grup o de ramat, assenyalen que qualsevol estratègia basada en això és errònia.


Una estratègia perillosa

I afirmen que no només ho és perquè no funcioni, sinó també perquè a la pràctica és molt perillosa. La transmissió descontrolada que implicaria posar en risc la salut de la major part de la població, perquè l'experiència de diversos països demostra que no es pot restringir als grups menys vulnerables.

També recorden que no hi ha evidències d'immunitat mantinguda després de la infecció per SARS-CoV-2. I que buscar aquesta expansió es podria traduir en onades repetides durant uns quants anys.

També tindria un impacte en els treballadors i disminuiria la capacitat dels sistemes de salut per donar resposta a la ciutadania. Fins i tot posaria en un risc elevat els treballadors de la salut.

Per això, conclouen amb l'única estratègia que consideren possible:

"L'evidència es clara: controlar l'expansió comunitària de la Covid-19 és la millor manera de protegir les nostres societats i economies fins que els propers mesos arribin vacunes i teràpies efectives. No ens podem permetre distraccions que afebleixin una resposta efectiva; és essencial que actuem de manera urgent basant-nos en l'evidència."

 

Un virus endèmic?

Però, fins quan caldrà mantenir aquestes mesures, sigui de forma més restrictiva o menys? Es convertirà en endèmic el coronavirus SARS-CoV-2? És la pregunta que intenten respondre, en un article publicat a Science, Jeffrey Shaman i Marta Galanti, de la Universitat de Colúmbia.

I la resposta és que sembla probable que es converteixi en endèmic, tot i que hi ha moltes incerteses i els rebrots podrien ser més habituals o més esporàdics.

 

La majoria d'infeccions amb el coronavirus, afirmen d'entrada, indueixen la generació d'anticossos, independentment de la gravetat de la Covid. Però encara no se sap si això pot implicar immunitat a llarg termini. A més, la resposta de cada individu pot ser molt diferent.

Pot passar, també, que es produeixi una immunitat robusta, però que es vagi dissipant amb el temps. I una tercera possibilitat és que el virus tingui mutacions i això alteri la capacitat de resposta del sistema immunitari. En tot cas, de moment s'ha vist que el genoma del SARS-CoV-2 canvia de manera molt més lenta que el de la grip.

Els autors reconeixen que queden moltes coses per aclarir: si les reinfeccions seran usuals, amb quina freqüència, si els reinfectats seran molt contagiosos, etc.


Estacionalitat i rebrots

De moment, suposen que si les reinfeccions no són rares i fins que no hi hagi cap vacuna, la Covid serà, probablement, endèmica. Però el patró que segueixi depèn, entre altres factors, de com afectin el virus els canvis estacionals.

Sembla, ara com ara, que la radiació solar i la humitat influeixen en la transmissió del virus i això pot augmentar l'impacte de la malaltia a l'hivern a les regions temperades, com passa amb la grip.

Però també hi pot haver interacció entre diversos virus que, en alguns casos, es poden neutralitzar o afeblir mútuament. Així, alguns poden proporcionar protecció almenys durant uns dies contra el SARS-CoV-2.

Fins i tot si aquesta interacció dura poc temps, pot tenir un impacte important a nivell poblacional i reduir la prevalença del virus. Es creu que l'estiu del 2009 la circulació d'un rinovirus per Europa va retardar l'aparició del virus de la grip al continent.


Dels brots anuals a l'aparent desaparició

A la inversa, les mesures de seguretat contra la Covid poden reduir el risc de circulació de la grip, ja que els modes de transmissió són semblants.

Per això, conclouen que hi pot haver diversos escenaris. Una immunitat semblant a la d'altres coronavirus, de 40 setmanes, pot dur a brots anuals. En canvi, una immunitat més prolongada i certa protecció per la interacció amb altres virus pot fer pensar que el SARS-CoV-2 ha desaparegut, si bé ressorgiria al cap d'uns quants anys.

En tot cas, sembla molt probable que el virus segueixi entre nosaltres durant força temps i que, a l'espera d'una vacuna, les mesures de seguretat per reduir el risc de contagi s'hagin de mantenir, encara que no sempre amb la mateixa intensitat i extensió.

ARXIVAT A:
Coronavirus Salut Recerca científica
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut