La implantació de les TIC a la sanitat demana acords entre els professionals i la indústria
L'adopció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en els entorns sanitaris ja és una realitat però cada petit canvi és fruit de molts esforços i també de superar grans dificultats que tenen a veure amb la resistència al canvi però també amb la necessitat que els usuaris, professionals de la salut, siguin compresos per la indústria tecnològica.
Les dificultats d'aquesta implantació han estat presents a diverses sessions de la jornada d'avui de la conferència internacional eHealth que té lloc a Barcelona i que compta amb la participació d'uns 3.000 experts d'arreu del món.
Josep M. Piqué, vicedirector de l'Hospital Clínic de Barcelona, ha exposat la situació amb claredat quan s'ha referit a la necessitat de posar d'acord departaments diferents d'un mateix centre hospitalari i a la dificultat de compartir totes les dades de manera eficaç.
La seva intervenció ja havia tingut un advertiment previ de part d'Enrico Coiera, un italià que treballa en un hospital australià a Sidney i que s'ha referit a tres riscos estratègics: resoldre problemes equivocats, crear massa expectativa i cometre un error en qüestions de seguretat. De tota manera, la seva al·lusió es feia en una ponència enfocada a un repte de molt abast. En un món on gairebé tot esdevé d'abast global, potser l'intercanvi de les dades clíniques hauria d'anar més enllà de les fronteres polítiques.
Té sentit l'observació perquè la realitat és que tot just s'està començant a avançar en espais molt més restringits. Quan la ministra espanyola de Sanitat, Trinidad Jimenez, es referia en la inauguració del Congrés al pla perquè les targetes sanitàries dels espanyols tinguin validesa a totes les comunitats autònomes posava en evidència que ara com ara això no és possible. Passar d'aquesta realitat a la possibilitat que els ciutadans puguin ser atesos a qualsevol lloc del món amb accés a les dades clíniques sembla encara un fet impossible.
Millorar les tasques d'infermeria
Una prova d'aquests problemes per a la implantació de les TIC es pot observar en un cas concret, potser insuficient per donar una perspectiva completa però vàlid per copsar el grau de dificultat. Xavier Oliva és el responsable dels serveis informàtics de l'Hospital d'Inca, un centre que va néixer fa tres anys i que intenta adoptar les noves eines amb més agilitat que altres hospitals amb més pes històric a l'esquena.
L'obstacle és doble: cal trobar eines que de debò aportin millores notables i fa falta que el personal sanitari estigui predisposat al canvi. Oliva ha viscut així la incorporació d'un aparell que en principi està previst que serveixi per reduir i endreçar la feina dels professionals d'infermeria. El Toughbook és un ordinador portàtil dotat d'una carcassa singular, que en permet la manipulació en entorns de salut o la desinfecció. El va crear Panasonic a partir d'una demanda del servei públic de salut del Regne Unit i ara mateix competeix amb altres marques però, sobretot, i com explica Rafael Rios, responsable de la divisió de salut d'aquesta companyia, "la competència principal és la reacció al canvi".
Ara mateix uns quants centres catalans tenen projectes pilot per a l'adopció d'aquest material, que hauria de facilitar les tasques d'infermeria, però Rios admet que al mercat espanyol es pot parlar ara mateix de pocs centenars d'unitats, de manera que els seus objectius no se centren en la venda sinó en l'afany de compartir l'experiència amb usuaris reals que puguin aportar millores.
El paper encara no s'acaba
Aquest és només un exemple i es refereix a un producte d'una empresa. Podria ser qualsevol altre. I serviria igualment per exposar el nucli d'aquestes dificultats. Com va dir Alex Jadad, responsable del centre canadenc d'innovació en salut, la tecnologia va més de pressa que la capacitat d'adoptar-ne les solucions.
Per això, l'afirmació de la ministra espanyola de Sanitat en el sentit que els hospitals aviat no faran servir paper sembla l'expressió d'un desig autèntic i d'una voluntat política que Europa ja ha reconegut, amb felicitacions incloses de la vicepresidenta de la comissió i responsable de l'agenda digital de la Unió, Neelie Kroes, més que no pas la descripció d'una realitat palpable.
A la sanitat, com en altres àmbits, la digitalització encara depèn de molts pioners (el responsable europeu Zoran Stancic s'hi va referir com a "herois silenciosos") que aixequen aquesta bandera. I també està a l'espera d'una indústria que vol servir productes útils però que encara no troba tota la recepció positiva que li caldria, potser perquè els que en seran usuaris necessiten més que mai avaluar les opcions de millora.
Eines socials per al seguiment
La conferència s'ha pogut seguir a Twitter i al seu web hi ha disponibles els materials dels debats. També hi ha un blog específic que durant aquests dies ha rebut centenars de visites.
Josep M. Piqué, vicedirector de l'Hospital Clínic de Barcelona, ha exposat la situació amb claredat quan s'ha referit a la necessitat de posar d'acord departaments diferents d'un mateix centre hospitalari i a la dificultat de compartir totes les dades de manera eficaç.
La seva intervenció ja havia tingut un advertiment previ de part d'Enrico Coiera, un italià que treballa en un hospital australià a Sidney i que s'ha referit a tres riscos estratègics: resoldre problemes equivocats, crear massa expectativa i cometre un error en qüestions de seguretat. De tota manera, la seva al·lusió es feia en una ponència enfocada a un repte de molt abast. En un món on gairebé tot esdevé d'abast global, potser l'intercanvi de les dades clíniques hauria d'anar més enllà de les fronteres polítiques.
Té sentit l'observació perquè la realitat és que tot just s'està començant a avançar en espais molt més restringits. Quan la ministra espanyola de Sanitat, Trinidad Jimenez, es referia en la inauguració del Congrés al pla perquè les targetes sanitàries dels espanyols tinguin validesa a totes les comunitats autònomes posava en evidència que ara com ara això no és possible. Passar d'aquesta realitat a la possibilitat que els ciutadans puguin ser atesos a qualsevol lloc del món amb accés a les dades clíniques sembla encara un fet impossible.
Millorar les tasques d'infermeria
Una prova d'aquests problemes per a la implantació de les TIC es pot observar en un cas concret, potser insuficient per donar una perspectiva completa però vàlid per copsar el grau de dificultat. Xavier Oliva és el responsable dels serveis informàtics de l'Hospital d'Inca, un centre que va néixer fa tres anys i que intenta adoptar les noves eines amb més agilitat que altres hospitals amb més pes històric a l'esquena.
L'obstacle és doble: cal trobar eines que de debò aportin millores notables i fa falta que el personal sanitari estigui predisposat al canvi. Oliva ha viscut així la incorporació d'un aparell que en principi està previst que serveixi per reduir i endreçar la feina dels professionals d'infermeria. El Toughbook és un ordinador portàtil dotat d'una carcassa singular, que en permet la manipulació en entorns de salut o la desinfecció. El va crear Panasonic a partir d'una demanda del servei públic de salut del Regne Unit i ara mateix competeix amb altres marques però, sobretot, i com explica Rafael Rios, responsable de la divisió de salut d'aquesta companyia, "la competència principal és la reacció al canvi".
Ara mateix uns quants centres catalans tenen projectes pilot per a l'adopció d'aquest material, que hauria de facilitar les tasques d'infermeria, però Rios admet que al mercat espanyol es pot parlar ara mateix de pocs centenars d'unitats, de manera que els seus objectius no se centren en la venda sinó en l'afany de compartir l'experiència amb usuaris reals que puguin aportar millores.
El paper encara no s'acaba
Aquest és només un exemple i es refereix a un producte d'una empresa. Podria ser qualsevol altre. I serviria igualment per exposar el nucli d'aquestes dificultats. Com va dir Alex Jadad, responsable del centre canadenc d'innovació en salut, la tecnologia va més de pressa que la capacitat d'adoptar-ne les solucions.
Per això, l'afirmació de la ministra espanyola de Sanitat en el sentit que els hospitals aviat no faran servir paper sembla l'expressió d'un desig autèntic i d'una voluntat política que Europa ja ha reconegut, amb felicitacions incloses de la vicepresidenta de la comissió i responsable de l'agenda digital de la Unió, Neelie Kroes, més que no pas la descripció d'una realitat palpable.
A la sanitat, com en altres àmbits, la digitalització encara depèn de molts pioners (el responsable europeu Zoran Stancic s'hi va referir com a "herois silenciosos") que aixequen aquesta bandera. I també està a l'espera d'una indústria que vol servir productes útils però que encara no troba tota la recepció positiva que li caldria, potser perquè els que en seran usuaris necessiten més que mai avaluar les opcions de millora.
Eines socials per al seguiment
La conferència s'ha pogut seguir a Twitter i al seu web hi ha disponibles els materials dels debats. També hi ha un blog específic que durant aquests dies ha rebut centenars de visites.
