La importància de la unanimitat en la sentència del procés

L'interès del Suprem per aconseguir una sentència per unanimitat busca evitar els qüestionaments sobre la seva percepció de la violència en el procés sobiranista.

Contra la majoria dels pronòstics, el contingut de les deliberacions al Suprem s'ha mantingut en secret. I del poc que ha transcendit, només una qüestió ha estat destacada: l'interès i l'esforç de Marchena per aconseguir una sentència i una condemna per unanimitat.

El catedràtic de Dret Penal de la Universitat Oberta de Catalunya Josep Maria Tamarit dona les claus de la importància de la unanimitat en aquest judici.

"És probable que els set magistrats vulguin aprovar la sentència evitant els vots particulars."

Ara bé, tot magistrat dins un tribunal té dret a un discrepant respecte a la majoria perquè no es comparteixin les seves tesis.

Tamarit apunta que en les deliberacions hi ha manera d'evitar-los.

"Els magistrats poden pactar i acceptar que ningú farà un vot particular. Poden tenir una deliberació que, per molt dura que sigui, resoldran arribant al màxim consens."

Gestionar les veus discrepants

Si entre els set magistrats hi ha veus discrepants, aquest fet tindrà un efecte sobre la sentència.

"Pot reflectir-se en una sentència que no vagi a cap posició extrema. Perquè si això passés, els que quedessin en minoria voldrien fer el seu vot particular. La manera de no fer-lo és aconseguir que com a mínim, la sentència reculli una part dels seus arguments."

Davant d'una hipotètica condemna per rebel·lió, l'existència d'un vot particular demostraria les discrepàncies i seria un argument molt vàlid si es volgués impugnar la sentència.

"Amb un vot particular, discrepant, el tribunal superior (en aquest cas el Constitucional) podria ser més sensible a aquesta impugnació."

Tamarit recorda que els vots particulars són habituals en moltes sentències. Però puntualitza que en "aquests altres casos no tenen, probablement, la transcendència" que té l'anomenat judici del procés.