La importància de Mariúpol, ciutat simbòlica i estratègica que Putin té entre cella i cella

Rússia s'ha acarnissat amb la ciutat de Mariúpol. Els continus bombardejos russos han deixat un escenari dantesc, amb centenars de morts --uns 2.300 civils pel cap baix-- i unes 100.000 persones atrapades en condicions inhumanes, sense menjar ni medicaments.

De quatre setmanes de guerra, Mariúpol n'ha viscut tres sota un setge que no els deixa respirar; més del 80% dels edificis han tingut danys pels bombardejos i el 30% no es podran reconstruir.

Moscou ha llançat recentment un ultimàtum buscant la rendició de la ciutat, però Ucraïna, de moment, l'ha rebutjat conscient de la importància econòmica que té i també de l'enorme victòria moral que suposaria per a Rússia.

Mariúpol és una ciutat absolutament estratègica, i ho és per diversos motius: econòmics, però també simbòlics. És per això que el seu control militar té ara mateix una gran importància en l'evolució de la guerra.

Ciutat portuària

Mariúpol tenia més de 400.000 habitants abans de començar la guerra. És una de les principals ciutats portuàries d'Ucraïna i base de les seves forces armades. Alberga el port comercial més gran del mar d'Azov. Des d'aquí, Ucraïna exporta gra, ferro, acer i maquinària pesant. L'any 2021, els principals destins de les exportacions ucraïneses que sortien del port de Mariúpol eren països d'Europa i l'Orient Mitjà, com Itàlia, el Líban o Turquia.

Situació geogràfica clau

Forma part de la província de Donetsk, i tot i que ha estat sota control de les forces ucraïneses, només 30 quilòmetres separen la ciutat dels territoris del Donbass. De fet, està situada en una part del territori que reclama l'autoproclamada república popular de Donetsk. Capturar Mariúpol donaria continuïtat a un corredor terrestre rus que enllaçaria Donetsk amb Odessa, al mar Negre, un altre objectiu prioritari. Rússia tindria una línia directa i continua fins a la península de Crimea, que es va annexionar el 2014.

El cor de la metal·lúrgia

Mariúpol té el merescut sobrenom d'"el cor de la metal·lúrgia". I això és perquè és un centre industrial i metal·lúrgic de siderúrgia, fabricació de maquinària pesant i reparació de vaixells. Compta amb les plantes siderúrgiques més grans del país, propietat del principal grup metal·lúrgic ucraïnès, Metinvest.

Una d'aquestes plantes, Azovstal, ha quedat destruïda pels bombardejos russos d'aquests últims dies. Totes aquestes activitats l'han convertit en una zona amb molta contaminació. Els combats i bombardejos actuals podrien desencadenar, a més, catàstrofes ecològiques.

Afectada des del 2014

Des de 2014, la ciutat viu el conflicte del Donbass. Des d'aleshores, el seu port va perdre el tràfic de càrrega dels antics mercats, inclòs el de Rússia. Mariúpol és molt a prop de l'estret de Kertx, sota control rus des de llavors. Per accedir al mar Negre, tots els vaixells han de passar pel pont de Kertx, que Putin va ordenar construir per unir Rússia amb la península annexionada de Crimea, i són obligats a sotmetre's a estrictes controls.

També des de 2014 van quedar tallades algunes línies de tren per on es transportaven les mercaderies i que connectaven la ciutat amb les zones prorusses de Donetsk i Lugansk, on hi havia conques mineres que l'assortien.

Importància simbòlica

Mariúpol i tota la zona est i sud d'Ucraïna és considerada per Putin com a terra "històricament russa". És la idea de la "Novorossia" o "Nova Rússia". El Kremlin, a més, en la seva campanya de propaganda per "desnazificar" Ucraïna, ha insistit molt a vincular la ciutat amb els escamots d'Azov, unitats paramilitars amb vincles amb l'extrema dreta, a qui acusen de matances de civils prorussos.