La impunitat dels lladres multireincidents: de la frustració a les possibles solucions

Més de 60 agents de paisà de la Guàrdia Urbana de Barcelona surten als carrers més cèntrics i turístics cada dia i cada nit per enxampar els lladres de bosses i els carteristes.

En la majoria de casos, els delinqüents aprofiten la distracció de la víctima per, en uns segons, aconseguir el botí: Són els furtadors habituals de la ciutat.

Els policies caminen hores i hores i vigilen enmig de les riuades de turistes per enganxar-los in fraganti.

És el que ha passat al metro, un vespre a l'estació de Plaça Catalunya, quan la policia han aturat una parella sospitosa i els han demanat la documentació.

Localitzen la víctima

Portaven una bossa que de seguida han reconegut que havien furtat a un home en un restaurant proper.

Un agent ha sortit corrent cap al restaurant per si encara podia localitzar la víctima i hi ha hagut sort: ha trobat Jonathan Giménez, el turista víctima del robatori.

"Just en el moment que l'he trobat a faltar ha aparegut l'agent preguntant pel meu nom. Tenia el meu DNI a la mà i ha entrat al Taco Bell dient: 'Jonathan Giménez?' I m'ha dit: 'T'acaben de robar la bossa.' I jo: 'Sí, crec que sí, era aquí i ja no hi és.'

El turista, que encara ni es creu el que li ha passat, agraeix la rapidesa de la parella d'agents.

Frustració i impotència dels agents

Els agents denuncien els lladres, fan la paperassa i els comuniquen que tenen cita davant del jutge el proper mes de... gener. Mentrestant, ningú pot garantir que no ho tornaran a fer.

La policia local reconeix certa impotència en aquests casos. Ho explica Jordi Oliveras, portaveu de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que diu que els agents se senten frustrats.

"Ens hem trobat delinqüents que furten, els tornes a atrapar i inclús tres, quatre, cinc vegades la mateixa persona fent exactament el mateix. Hi ha multireincidents que acumulen centenars i centenars de delictes."

El juliol, nou jutjat de delictes lleus

I aquests centenars de delictes acumulen causes judicials que queden encallades als jutjats. Per intentar solucionar-ho s'obrirà a partir de juliol un segon jutjat de guàrdia per a judicis immediats de delictes lleus.

La proposta és que funcioni almenys fins a finals d'any --però es pot prorrogar-- i que faci 20 judicis diaris, xifra que també pot augmentar.

Aquesta és la demanda que ha fet la Junta de Jutges d'Instrucció de Barcelona per l'augment de delictes lleus i l'existència d'un sol jutjat per enjudiciar-los ràpidament.

Retard mínim de quatre mesos

Això provoca una acumulació d'assenyalaments que es qualifica d'alarmant i un retard d'un mínim de quatre mesos en la celebració del judici, cosa que pot arribar a causar la prescripció del delicte.

El Consell General del Poder Judicial ja hi ha donat el vistiplau i aquest jutjat entrarà en funcionament l'1 de juliol. Segons la judicatura, "aquesta mesura repercutirà de manera significativa en la seguretat de Barcelona i en l'impacte econòmic que tenen aquest tipus de delictes sobre el comerç de la ciutat".

La modificació del Codi Penal

I una altra mesura, encara en tràmit al Congrés dels Diputats, és el canvi en el Codi Penal.

En aquest cas va ser proposada pel PDeCAT a Madrid a través d'una modificació per endurir les penes previstes per als delictes lleus de furt en els supòsits de reincidència i multireincidència.

Ara es proposen penes de presó de sis a divuit mesos per furt en cas que el culpable hagi estat condemnat anteriorment almenys per tres delictes semblants en els quals el valor total del material robat sigui superior a 400 €.

Legislar compulsivament

Aquestes modificacions són vistes amb escepticisme per alguns juristes: Joan Baucells Lladós, professor de Dret Penal a la UAB, considera que són modificacions "compulsives".

"Cada vegada que tenim un problema social, el legislador, de forma compulsiva, recorre al Codi Penal. Es va reformar el 2003, el 2010, el 2015 i, ara, el 2022. Que s'hagi reformat tantes vegades vol dir que el legislador ha estat una mica incompetent; és a dir, que no ha estat capaç de trobar la fórmula."

La modificació del 2015, que agreujava molt les penes segons els antecedents, va ser tombada per una sentència del Tribunal Suprem del 2017.

El tribunal va qüestionar la proporcionalitat del càstig i el principi "non bis in idem", és a dir, no castigar la mateixa persona més d'una vegada per la comissió d'un mateix delicte.

La dificultat de trobar la fórmula òptima

Ara està previst que aquesta última modificació del Codi Penal es porti a votació a finals de juny al Congrés i després s'intentarà convocar un ple extraordinari al Senat perquè es pugui aprovar aquesta norma i es pugui publicar al BOE.

Per alguns experts, la celeritat en el judici és imprescindible i caldrà veure si la pena d'un any i mig és prou intimidatòria.

Mentrestant, una seixantena de guàrdies urbans de paisà ben calçats segueixen vigilant pels carrers, escorcollant sospitosos habituals i detenint els autors de furts, en un estiu que es preveu mogut.