"La incertesa és molt perjudicial": així viuen científics catalans l'anunci de retallades de Trump

"El més cert és que tot és incert". Així resumeix Bonaventura Clotet, al capdavant d'IrsiCaixa, la situació actual de molts grups de recerca a Catalunya, després que, com va avançar la revista Nature la setmana passada, se sabés que el govern dels Estats Units vol deixar de finançar projectes de recerca de laboratoris i hospitals estrangers que fins al moment rebien ajuts econòmics dels Instituts Nacionals de Salut (NIH).

Aquesta institució és la principal font de finançament de recerca biomèdica dels Estats Units i també el finançador número 1 d'aquest àmbit de la ciència al món. I des que va entrar Trump al govern americà s'ha entossudit a retallar-ne el pressupost. És per això que, d'ençà de l'arribada de la nova administració, hi ha hagut nombrosos rumors sobre la possibilitat que es tanqués l'aixeta dels ajuts a científics estrangers.

Finalment, aquests rumors es van traduir en una comunicació del NIH el passat 1 de maig adreçada a tots aquells grups que tenen un projecte en marxa amb fons seus, a què ha tingut accés el 324.cat. La notificació no prohibeix explícitament la participació de grups de fora dels EUA, com s'havia assenyalat la setmana passada, sinó la subcontractació d'investigadors estrangers.

Generalment, es constitueixen consorcis internacionals que fan sol·licituds per fer un projecte i ser subvencionat pels NIH. Aquests consorcis estan liderats per una institució, nord-americana o estrangera, que després subcontracta la resta de grups. Els grups rendeixen comptes amb la institució receptora de l'ajuda i aquesta amb els NIH. I això és el que sembla que la nova administració Trump es vol carregar. Tanmateix, semblaria, per la redacció de l'escrit, que deixa la porta oberta que els grups de fora dels EUA hi puguin treballar directament, tot i que no especifica com ni què passarà amb els projectes ja en marxa.
 

Ha generat alarma

"Tota aquesta incertesa és molt perjudicial", es lamenta Clotet, que apunta que les informacions escasses i de vegades contradictòries per part del govern Trump generen "una alarma important" en un àmbit de la ciència que "és crucial arreu del món i que permet millor la qualitat de vida de la societat".

En el cas d'IrsiCaixa, el centre compta amb quatre projectes finançats per aquesta institució nord-americana: dos de liderats per l'ICREA Javier Martínez-Picado, com avançava al 324 la setmana passada, i dos més pel també ICREA Christian Brander, que lidera un ambiciós projecte internacional dotat amb 18 milions d'euros -íntegrament aportats pels NIH- per desenvolupar una vacuna preventiva per al VIH.

"Dels quatre projectes que tenim finançats pel NIH no sabem què passarà, tot i que tenim una dada descoratjadora i és que un dels pagaments que hauríem d'haver rebut d'aquesta institució, no ha arribat i l'investigador principal [Martínez-Picado] no en té cap comunicació", ressalta Clotet.

Aquest dimarts, explica Clotet, mantindran una reunió amb la Conselleria de Recerca i Universitats per parlar de la situació i explorar-ne potencials escenaris.

Per la seva banda, el govern ha avançat al 324.cat que presentarà el 21 de maig el programa Talent Bridge, amb què vol captar talen fugat dels EUA, en detall. De moment, l'executiu d'Illa ja va anunciar fa una setmana que hi destinarà 30 milions d'euros durant els tres anys vinents.

Una retallada de pressupost de 40%

L'anunci dels NIH es va produir sense previ avís i tenia un efecte immediat, cosa que paralitza de moment temporalment -fins a la tardor- la transferència de fons a socis internacionals, que ja té un impacte directe en els grups catalans.

La decisió, a més, es produeix en un moment en què el Congrés americà haurà de ratificar o no la retallada del 40% que Trump vol aplicar al NIH, cosa que suposaria una reducció de 48.000 milions de dòlars en el pressupost de la institució. Això tindria, en opinió dels experts consultats pel 324.cat, conseqüències devastadores sobre la recerca i la salut global.

"La ciència és col·laborativa", afirma taxatiu l'investigador ICREA Luis Serrano, al capdavant del Centre de Recerca Genòmica (CRG) de Barcelona, que destaca que se seguia aquest model des de feia anys:

"Anàvem en l'àmbit mundial cap a un model de col·laboració internacional, amb finançament tant dels EUA com d'Europa".

"Ara, aquesta decisió de l'administració Trump fragmenta aquesta col·laboració" i posa en perill els avenços en salut a escala planetària. La quantitat de diners que queda en suspens, concreta, tot i que és important per als grups, "no posa en perill en cap cas els centres de recerca". De moment, assenyala Serrano, només poden afirmar que "tot està congelat", perquè ni "el mateix NIH sap quina norma seguirà ni què passarà".

Els més competitius

Els grups de recerca que aconsegueixen finançament de l'NIH són molt pocs, perquè és un tipus de subvenció altament competitiva, com passa amb els fons atorgats pel Consell Europeu de Recerca (ERC, per les sigles en anglès). Això fa que només recercadors d'excel·lència aconsegueixen finançament d'aquesta institució. És per això que Serrano considera que la majoria dels centres i hospitals catalans no es veuran directament afectats, sinó només alguns grups.

És el cas del laboratori de Roderic Guigó, coordinador del programa de bioinformàtica i genòmica del CRG, que actualment compta amb dos projectes finançats per l'NIH a través de dos consorcis internacionals. El primer projecte acaba de concloure el primer any de recerca i "no sé què passarà la resta", diu Guigó. I el segon projecte, d'1,3 milions d'euros, acaba de demanar-ne renovació.

"Tot i que ens han avaluat molt bé, no sé si ens finançaran. Seria un cop molt fort", confessa i afegeix que aquesta situació de confusió no li permet planificar res, i això va en contra del funcionament de la ciència. "Aquesta setmana tindrem una reunió amb l"officer" dels NIH per valorar la nostra situació", afegeix.

La neurocientífica Mara Dierssen, investigadora principal del CRG, es troba en la mateixa situació, amb un projecte per investigar les bases biològiques de la síndrome de Down juntament amb la Universitat de Michigan i una dotació de més de mig milió d'euros. La científica lamenta que:

"Ja havíem acabat el primer any, tenim una persona contractada i ara hem perdut la continuïtat de la investigació precisament en el període d'un projecte en què més experimentació es fa".

Dierssen qualifica la situació actual de "parada tècnica obligada fins a finals de setembre", moment fins al qual no s'espera que hi hagi cap moviment ni resolució dels NIH. Per a Dierssen:

"El govern català o espanyol hauria d'avançar de manera excepcional els diners per poder continuar la investigació".

Els centres, considera, no podran assumir continuar aportant el que deixa de posar l'NIH.

També el Departament de Defensa

No tan sols els NIH. Álvaro Aytes, investigador principal del laboratori de càncer de pròstata de l'Institut Català d'Oncologia a l'IDIBELL, explica que té un projecte finançat pel Departament de Defensa dels EUA, una altra agència pública que finança projectes de recerca, sobretot de biomedicina. Ara mateix, al projecte d'Aytes li queda un any de vigència, n'han demanat una extensió per justificar la despesa i només han obtingut silenci.

"Estem molt amoïnats", confessa l'investigador que valora que de no resoldre's la situació actual de retallades Trump, l'impacte sobre la recerca catalana "pot ser dramàtic, perquè el finançament internacional per a molts grups és la gran font d'ingressos".

Els projectes del Pla Nacional i de l'Institut Carlos III (l'equivalent del NIH espanyol) són quanties "amb sort de 250.000 euros", en comparació amb "les xifres molt més elevades" dels NIH. Aytes lamenta que:

"En el meu laboratori, si perdem la capacitat d'executar el pressupost total del projecte, hauré de deixar de comptar amb dues persones segur".

Per a Clotet, la situació hauria d'empènyer els governs catalans i espanyols a elaborar un pla per amortir l'impacte de les accions "d'aquest senyor embogit", com més aviat millor.

"Tenim molt de talent que no podem deixar sense suport", considera i apunta que una opció per injectar diners a la recerca seria, com defensa juntament amb l'exconseller de salut Josep Maria Argimon, ara a la Fundació Pasqual Maragall, habilitar la possibilitat de donar a la ciència, a més de l'Església i causes socials, a la declaració de la renda. Clotet apunta:

"Estem treballant per impulsar-ho, suposaria un avenç important en el finançament de la recerca al país".