La incògnita de la participació que fa ballar enquestadors i politòlegs

Una de les incògnites del 14F és la participació que hi haurà. Una dada que pot influir directament en els resultats: com més baixa sigui, més barats seran els escons i, per tant, més fàcil que els partits menys votats guanyin representació al Parlament. A pocs dies per les eleccions, totes les enquestes apunten que la participació serà més baixa que al 2017.

D'urnes i mascaretes n'hem vist en més d'un centenar d'ocasions arreu del món des que va esclatar la pandèmia. La més recent, a Portugal. Eleccions en ple pic que van registrar una abstenció rècord, del 61%. Menys votants també a les gallegues i les basques, amb participacions del 49 i de prop del 51%. Sembla que el 14 de febrer la participació també baixarà. Els motius?

Sandra León, politòloga i investigadora sènior de la Universitat Carlos III de Madrid, apunta a tres motius: "Un té a veure amb el coronavirus, el fet que molta gent pugui tenir por. El segon és que hi ha un context de menys polarització. I un tercer, un clàssic de l'abstenció a Catalunya, que és l'abstenció diferencial, que és que la gent que no s'identifica amb Catalunya té nivells de participació més baixos".
 

Toni Rodon, professor de Ciències Polítiques de la UPF, apunta que "el gran dubte és saber si serà equivalent a la Catalunya preprocés, del 2010 o anterior, o semblant a la Catalunya procés".

El pic de participació en unes eleccions al Parlament es va assolir el 2017, quan va escalar fins al 79%. Fa una dècada, la xifra no arribava ni al 60%. Variacions que poden afectar els resultats.

Rodon admet que no hi ha previsions que valguin: "en el fons és un misteri". Segons assegura, "els independentistes estan una més mobilitzats que els unionistes, però estan una mica menys mobilitzats que en anteriors ocasions". I per l'altra banda, "els unionistes estan poc mobilitzats, però ho estan una mica més que en eleccions anteriors."
 

Un altre factor és l'edat, tenint en compte el perfil de votant de cada partit. Segons León, si la participació baixa més entre la gent gran, perquè té por del contagi, "afectaria els partits amb el perfil electoral més envellit: el PSC, el PP, també Junts i el PDeCAT". Admet, però, que "no està clar que sigui així": "Si són els joves els que més es desmobilitzen, llavors seran la CUP i En Comú Podem els més afectats".

Resultats que també condicionaran el que acabin votant els indecisos: més d'un 36%, segons les enquestes.