La incògnita de l'efecte Illa, l'aposta sorpresa del PSC per superar l'independentisme

El PSC confia en el que s'ha anomenat "efecte Illa" per liderar un canvi de govern a Catalunya en aquestes eleccions al Parlament 2021. El candidat es veu com a guanyador i espera liderar un govern amb En Comú Podem.

Van ser quarta força el 2017

La nit del 21 de desembre del 2017, Salvador Illa acompanyava Miquel Iceta en una compareixença amb cares llargues. Els socialistes van quedar en quarta posició, amb el 13,86% dels vots. En total, més de 600.000 suports que es van traduir en 17 diputats.

Només van guanyar en 2 municipis de l'Aran perquè el "cinturó roig" de l'àrea de Barcelona es va tenyir de color taronja per la victòria de Ciutadans, que es va imposar també a les deu ciutats més poblades del país. Els socialistes no es van imposar en cap comarca.

Ara és Illa qui encapçala la candidatura del PSC, amb l'objectiu d'aglutinar el vot que vol "passar pàgina" del procés i avançar en el "retrobament", dues de les expressions que ha repetit en campanya.

Ha venut com a punt fort un perfil de servidor públic i un tarannà tranquil. Ha anunciat que vol prioritzar l'èxit de la vacunació i la recuperació econòmica. Ha defensat el diàleg dins la llei i que es tramiti l'indult als presos de l'1-O com una forma de superar l'etapa actual, sense més concreció. També ha promès el primer govern paritari de la Generalitat.

Aposta per un govern amb els comuns

Illa ha dit que, si guanya, es presentarà a la investidura, encara que de les urnes en sorgeixi una majoria independentista.

Caldrà veure quines aliances es poden teixir. El dirigent socialista ha defensat durant la campanya un acord amb els comuns, com el que tenen PSOE i Unides Podem a La Moncloa. En canvi, veu totalment impossible pactar un tripartit amb ERC, que, alhora, també veta cap pacte amb els socialistes.

I, sobre si, eventualment, acceptarà vots de Vox per a una hipotètica investidura, ha afirmat que "ni per activa, ni per passiva ni per perifràstica" arribarà a un acord amb la formació d'ultradreta.

Del Ministeri al Parlament

L'aposta per Illa, ministre de Sanitat i secretari d'Organització del PSC, va sacsejar els partits. Va arribar al tombant d'any, amb les esperades primeres vacunes de la Covid a la porta. Rellevava Miquel Iceta amb l'aval de les enquestes, que el situaven com a millor candidat per disputar la victòria als independentistes.

De seguida es van sentir veus que en demanaven la dimissió per considerar que havia de centrar-se o bé en la pandèmia o bé en les eleccions al Parlament.

Finalment, Illa va deixar el ministeri el 25 de gener, en plena tercera onada de la Covid i amb alguns problemes d'arribada de les vacunes. També se li va retreure que, com a ministre de Sanitat, no arribés a pronunciar-se sobre la conveniència o no de celebrar les eleccions el 14 de febrer, com va acabar dictaminant la justícia.

La campanya ha estat força plàcida per a ell i el fet de convertir-se en blanc de les crítiques de la resta de formacions n'ha catapultat la imatge de possible guanyador, que ha pronosticat el CIS exprés.

En la recta final, però, s'ha trobat amb una ensopegada, el rebuig a fer-se el test d'antígens abans del debat de TV3, que li ha valgut crítiques dels altres candidats i que ha portat el Ministeri de Sanitat a certificar que no s'ha vacunat de la Covid. 

La trajectòria prèvia d'Illa

Nascut a la Roca del Vallès l'any 1966, Illa és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona, té un màster del IESE i és professor associat de la URL.

Va ser alcalde de la Roca durant 10 anys, fins al 2005. D'aquí va passar a la Direcció General de Gestió d'Infraestructures del Departament de Justícia de la Generalitat, amb el tripartit.

Després d'un pas breu pel sector privat, va esdevenir director de Gestió Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona (2010-2011), coordinador del Grup Municipal Socialista (2011-2016) i cap de gabinet de Jaume Collboni (2014-2016). En entrar el PSC al govern barceloní, va assumir la gerència d'Empresa, Cultura i Innovació.

Des del 2016 és secretari d'organització del PSC, un càrrec que, des del gener del 2020 i durant un any, ha compatibilitzat amb el de ministre de Sanitat, una cartera que semblava "maria" perquè les competències estan transferides, però que, amb l'impacte de la pandèmia, l'ha acabat convertint en presidenciable.