La indústria catalana torna a mirar cap a casa i a Europa per fugir del maldecap asiàtic

El comerç internacional continua fent front a un seguit d'entrebancs logístics arran de la pandèmia, agreujats ara per la guerra d'Ucraïna. Les dificultats i els encariments en el transport estan redefinint les relacions comercials entre les empreses a escala mundial.

A Catalunya, n'hi ha que estan aprofitant aquests canvis i d'altres que han decidit repatriar la producció o, dit d'una altra manera, relocalitzar-la. És el cas de Buff, una empresa igualadina dedicada a la fabricació de roba per a esports a l'aire lliure. En els últims dos anys, ha retornat al territori el 10% de la producció deslocalitzada a l'Àsia.

Els efectes de la pandèmia sobre el comerç els han donat la raó i el procés de relocalització arrenca el mes que ve en una nova nau industrial que s'està acabant de condicionar. L'objectiu és produir el 100% a Catalunya i augmentar la plantilla, que ara mateix formen 180 persones.

El conseller delegat de Buff, David Camps, explica que:

"D'ara a finals d'any, incorporarem 70 persones més a la producció de gorres, que és el que fabricàvem a l'Àsia, i, per tant, la plantilla dedicada a la confecció arribarà a 250 treballadors."

La intenció és que una gran part dels nous treballadors surtin d'un centre de formació que la mateixa empresa té a Igualada. L'estratègia amb aprenentatge previ contraresta la falta de perfils de confeccionista, que escassegen després de tants anys de manufactura deslocalitzada, precisament a l'Àsia.

Relocalitzar per tenir el client més a prop

Buff assumeix que li sortirà més car produir aquí que a l'Àsia. De tota manera, el pla tirarà endavant. Segons el conseller delegat de la firma de la capital de l'Anoia, "el cost laboral continua sent un 20% més al que el de l'Àsia, però ens estimen més assumir-lo perquè el nostre client està disposat a pagar una mica més per un producte fet a Catalunya".

Posar fi a l'aventura asiàtica implica per a Buff s'asseguri el transport cap als clients europeus i nord-americans i una reducció considerable dels temps d'entrega.

La companyia dedicarà a l'ampliació i modernització de la fàbrica uns cinc milions d'euros. La intenció és que a finals del 2023 el 100% de la producció es faci a Igualada.  

Desplaçar els proveïdors asiàtics és possible

A banda de la relocalització, hi ha altres plans d'empresa destinats a mitigar les despeses logístiques. El concepte de multilocalització, per exemple, es basa a buscar proveïdors tan a prop com es pugui per evitar maldecaps de transport i els costos afegits.

Algunes empreses del centre i nord d'Europa ja estan posant en pràctica aquesta estratègia, de la qual també se n'aprofita, entre d'altres, una empresa de la comarca de la Selva.

A Regàs, ubicada a Riells i Viabrea, fabriquen cassoles i altres envasos de ceràmica per al sector alimentari que, fins al 2020, empreses del Regne Unit, França i Itàlia solien comprar a la Xina. Ara les encarreguen a empreses del mateix continent com Regàs per escurçar els temps d'entrega i abaratir-ne els costos.

La crisi en la cadena de subministraments està deixant molts danys i perjudicis i Europa valora cada cop més el producte de proximitat. El resultat és que els proveïdors asiàtics cada cop queden més desplaçats.

És el món de les últimes dècades, però al revés. Ho explica Baltasar Planasdemunt, gerent de Regàs:

"Fa uns anys agafaven el producte que fabricàvem, l'enviaven al productor xinès i li deien: "Per quin preu me'l faràs?" Ara és al revés. Ens porten a nosaltres el producte xinès i ens pregunten a quin preu els hi podem fer. Els surt més econòmic comprar-nos a nosaltres que a l'Àsia."

En el cas de Regàs, la conseqüència és que l'exportació s'ha disparat fins al 90% (abans era d'un 60%) i la plantilla s'ha ampliat més d'un 30%.

Una nova idea de la globalització  

Veient els exemples de Buff i Regàs, una primera conclusió és que el comerç mundial es reconfigura en favor d'una idea més pragmàtica. Cristina Serradell, directora de l'Àrea de Negoci Internacional de l'Agència per a Competitivitat de l'Empresa, ho té clar: "Es tracta d'escurçar les cadenes d'aprovisionament per fer-les més resistents a fenòmens com els dels últims anys, que sembla que poden ser més freqüents."

Fenòmens, sobretot, com la pandèmia, que ha obligat a repensar moltes mecàniques logístiques a moltíssimes empreses a escala mundial.

Davant del plantejament de si la globalització està en perill, Serradell prefereix ser prudent.

"És un nou concepte de globalització. El que veurem, sobretot després de la guerra d'Ucraïna, és una fragmentació del comerç internacional."

I conclou anunciat que "veurem una regionalització del comerç, es treballarà molt més entre blocs. Caldrà buscar proveïdors del teu bloc, d'aquells països amb qui tens acords comercials".