La inflació a l'eurozona es frena: els preus pugen un 2,2%, quatre dècimes menys que al juliol
A l'agost, l'augment de preus s'ha moderat gràcies a la caiguda de la factura energètica, que ha compensat l'encariment dels serveis i de l'alimentació, l'alcohol i el tabac
La inflació a l'eurozona s'ha moderat a l'agost i s'ha situat en mínims dels últims tres anys, segons dades de l'Eurostat publicades aquest divendres. En concret, els preus s'han apujat un 2,2%, quatre dècimes menys que al juliol.
L'estimació provisional de l'oficina d'Estadística europea situa la inflació a Espanya en el 2,4% --segons la metodologia europea--, en comptes del 2,2% calculat per l'INE i publicat aquest dijous.
Entre els productes que més baixen de preu o es moderen al conjunt d'Europa hi ha l'energia, que ha caigut un 3%, i els industrials, que s'han apujat un 0,4%. Dos components que han compensat el creixement dels serveis --que s'han encarit un 4,2%-- i dels aliments, l'alcohol i el tabac, que s'han apujat un 2,4%.
La gran majoria dels països europeus ja tenen unes dades d'inflació al voltant del 2%, fet que obre la porta al Banc Central Europeu, que es reuneix a mitjans de setembre, a plantejar-se una nova baixada dels tipus d'interès després de la que ja va fer al juny.
La gran excepció és Bèlgica, on els preus han crescut un 4,5% a l'agost, o Estònia i els Països Baixos, amb creixements de més de 3%. A l'altre extrem hi ha Finlàndia, Irlanda o Lituània, amb crescudes de preus entorn de l'1%.
A França la inflació s'ha situat en 2,2% i a Alemanya els preus s'han apujat un 2%, sis dècimes menys que al juliol. Entre les grans economies de la zona euro, Itàlia és la que manté la inflació més baixa, de l'1,3%.
La contenció de preus d'aquest agost fa pensar que la crisi inflacionista originada per la invasió d'Ucraïna es podria estar revertint.
El camí de pujada dels tipus d'interès el va agafar el BCE el 2022, quan la inflació es va disparar a tot Europa coincidint amb la guerra a Ucraïna i la sortida de la crisi sanitària. En alguns països, entre ells Espanya, els preus es van enfilar més del 10%.
Llavors, al juny, els governadors centrals que conformen l'òrgan de govern del BCE van optar per apujar els tipus d'interès per frenar l'economia. El seu gran repte era calibrar bé les pujades i el temps que havien de durar per frenar l'economia, però evitar la recessió.
Al juliol el BCE va decidir mantenir els tipus d'interès en el 4,25%, en considerar que no es donaven les condicions adients per continuar amb la rebaixa iniciada al juny.
El Banc Central Europeu ha relaxat la política monetària abans que la Reserva Federal dels EUA, que podria estar a punt de fer-ho. Els tipus d'interès als Estats Units estan en el 5,5% des de juliol del 2023.
L'euríbor també ha baixat a l'agost, anticipant la rebaixa de tipus
Aquest dijous també s'ha fet pública l'estimació de la mitjana de l'euríbor del mes d'agost, que s'ha situat en el 3,1%, davant el 4,1% amb què va tancar ara fa un any.
Segons els analistes, la baixada de l'euríbor anticipa la previsible rebaixa dels tipus d'interès oficials que el Banc Central Europeu podria decidir el 12 de setembre. Si al juny van baixar un 0,25 i van quedar en el 4,25%, ara caldrà veure si la màxima autoritat en la política monetària retallarà el preu del diner un 0,25 altra vegada o bé un 0,50.
Abaixar els tipus per reactivar l'economia
Una baixada dels tipus d'interès afavoreix també la inversió de les empreses i injecta dinamisme a l'economia. Si les empreses inverteixen, es generen llocs de treball, es reactiva el consum i s'estableix el cercle virtuós que ajuda al creixement econòmic.
Una de les economies europees que més necessiten, ara per ara, l'estímul d'una rebaixa en el preu del diner és Alemanya, que porta diversos trimestres absolutament estancada.
L'atur, en mínims a l'eurozona
Una altra dada feta pública per l'Eurostat aquest divendres és la taxa d'atur a l'eurozona, que s'ha situat en el 6,4% al juliol, la més baixa en 25 anys, des del 1999, quan va començar a registrar-se. En el conjunt d'Europa, la taxa d'atur es manté en el 6% per cinquè mes consecutiu, que també és el seu nivell més baix.
L'Eurostat calcula que al conjunt d'Europa hi havia al juliol 13,10 milions de persones a l'atur, 10,99 milions de les quals a la zona euro.
Espanya és el país europeu amb una taxa d'atur més alta entre els 27 països comunitaris, un 11,5%, davant de Grècia --amb el 9,9%-- o Finlàndia --8,9%--. Els països amb menys atur són Txèquia, amb el 2,7%, Polònia, amb el 2,9% i Malta, amb el 3%.
Espanya també és l'estat amb l'índex d'atur juvenil més alt de la Unió Europea. Més d'una quarta part dels menors de 25 anys, el 25,5%, estan a l'atur. En concret, al juliol es van comptabilitzar a Espanya 2,81 milions de persones a l'atur, 460.000 de les quals, menors de 25 anys.
A Europa, l'atur juvenil al juliol es va situar en el 14,2%.
- ARXIVAT A:
- IPC Unió EuropeaEconomia de butxacaAtur