La inflació, disparada: l'escalada de preus preocupa els països europeus

L'escalada de preus centra la cimera dels ministres d'Economia de l'eurozona que ha començat aquest dilluns a Brussel·les. La inflació a l'eurozona es va situar al mes de novembre en una mitjana del 4,9%.

Espanya està en el 5,6%, però és que a Alemanya els preus acumulen una pujada del 6% els últims dotze mesos i, a Bèlgica, la xifra encara és superior: un 7,1%. En canvi, països com França i Itàlia tenen la situació més controlada.

Les autoritats econòmiques són conscients que no poden quedar-se de braços plegats esperant que es relaxi l'escalada de preus. És per això que demanen que es mantingui el suport fiscal i financer per donar aire a les economies colpejades per la pandèmia.

Brussel·les és partidària de continuar facilitant la despesa pública controlada, i treballa, d'altra banda, per promoure salaris mínims dignes en un doble intent de millorar les condicions de vida dels europeus i dinamitzar l'economia.

L'Eurogrup aposta per mantenir la despesa pública

Els ministres d'Economia i Finances de l'eurozona creuen que els governs hauran de continuar proporcionant suport fiscal per apuntalar la recuperació econòmica i estar preparats per adaptar la política pressupostària si la situació epidemiològica empitjora.

El president de l'Eurogrup, l'irlandès Paschal Donahoe, ha remarcat la necessitat de continuar facilitant la despesa pública controlada i apunta que cal controlar que ningú s'endeuti més del compte:

"L'emergència de noves variants de la covid és un recordatori que el suport fiscal encara és necessari i que hauríem de continuar vigilant els esdeveniments molt de prop."

Els ministres comparteixen amb Brussel·les el diagnòstic que la política fiscal ha de ser "àgil" per anar adaptant les mesures a la situació sanitària, segons ha dit el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni:

"Som molt conscients que aquesta crisi encara no s'ha acabat. Riscs vells i nous s'estan materialitzant, especialment el creixent nombre de casos i la reintroducció de restriccions, les pertorbacions de subministraments globals i l'augment de la inflació."

L'FMI rebaixa les previsions per a l'eurozona

Els ministres d'Economia han abordat l'estat de l'economia europea amb una delegació del Fons Monetari Internacional. La directora general de l'organisme, Kristalina Georgieva, ha presentat als ministres un informe preliminar que preveu revisions a la baixa "modestes" de les previsions econòmiques per a l'eurozona.

La directora de l'FMI ha dit que l'augment de contagis de covid de les últimes setmanes ha portat a un "debilitament" de l'economia de la zona euro durant el quart trimestre de l'any i, "possiblement", també el primer trimestre de 2022.

Tanmateix, Georgieva ha subratllat que la situació actual és "molt millor" del que es preveia l'any passat gràcies als nivells de vacunació i les mesures de suport a l'economia per contrarestar els efectes de la pandèmia.

El document de l'FMI destaca que l'economia de la zona euro s'està recuperant "ràpidament" gràcies als elevats nivells de vacunació, però afegeix que la "incertesa" continua sent alta.

Georgieva ha admès que la inflació disparada és una qüestió que amoïna tothom, però que es preveu que no s'allargui gaires mesos més. De fet, ha pronosticat que baixarà el 2022 i ha obert la porta a un augment dels tipus d'interès si la inflació no afluixa.

Espanya prescindeix de l'última emissió de deute de l'any

D'altra banda, Espanya acabarà l'any amb una emissió de deute públic de 75.000 milions d'euros, un 25% menys del previst.

Just abans d'entrar a la reunió, la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ha anunciat que l'estat espanyol renuncia a emetre una quarta part del deute públic que tenia previst per a aquest 2021.

Calviño ha avançat que, de cara a l'any vinent, l'emissió de bons serà similar, la qual cosa suposa "reforçar" la política fiscal "responsable i prudent" de l'executiu espanyol.