La inflació, l'enemiga de les butxaques més joves: "Cada cop podem fer menys coses"

Notícia editada per Clàudia Perich i Àlex Chamorro, alumnes de 4rt d'ESO de l'Institut El 9, de Santa Coloma de Gramenet. 

L'onada inflacionista que es viu arreu també afecta els adolescents, que amb els diners que reben dels pares cada cop poden comprar menys coses. És el que estan patint, per exemple, els alumnes de quart d'ESO de l'Institut El 9 de Santa Coloma de Gramenet.

Amb deu d'ells hem conviscut en un matí d'esbarjo en un centre comercial de Barcelona per comprovar que la seva capacitat de compra s'ha reduït de manera notable.

La primera parada que fan és en una botiga de roba esportiva. Allà els estudiants miren i remiren dessuadores, samarretes, xandalls, anoracs i vambes. De primeres marques, sobretot. I es fixen amb molta atenció en les etiquetes dels preus, perquè noten que des de l'any passat han pujat més del que s'esperaven.

Júlia Quintillà afirma: "Abans et podies comprar una dessuadora i un xandall i ara amb els mateixos diners només pots arribar a una dessuadora. Al final t'hi repenses i potser acabes comprant coses que no t'agraden tant."

"Abans una dessuadora podia costar trenta, quaranta o cinquanta euros. Ara la més barata no baixa de cinquanta", diu Amat López. Miquel Piñero, company del seu institut, afegeix que "les samarretes valien vint euros i ara han pujat fins als trenta i quaranta".

Menjar una hamburguesa, un altre maldecap

La segona parada dins del centre comercial és una hamburgueseria, al migdia, quan comença a haver-hi gana.

De fet, les hamburgueses són el tipus de menjar que solen consumir quan surten els caps de setmana amb els amics i les amigues. I aquí és on també noten l'impacte de la inflació. Ho confirma Dani Chávez: "Abans una hamburguesa senzilla valia un euro. Ara està a un i vint-i-cinc. O bé l'han tret del menú".

Roger Navarro es queixa que "un menú on hi ha hamburguesa, patates i beguda, ha passat de valer cinc euros a valer-ne deu".

Aquest grup d'estudiants d'ESO admeten que la pujada de preus ja forma part dels seus temes de conversa habituals, sobretot fora de les classes.

Candela Roma dona la seva visió a l'hora d'explicar un panorama inflacionista que mai havien viscut: "Amb la guerra i la pandèmia ha costat molt més produir els productes que comprem. Si les empreses no apugen els preus perden diners. I per això ho acabem pagant nosaltres".

Reacció davant els preus creixents

En general, aquests estudiants no tenen una paga fixa setmanal o mensual. Normalment, demanen diners als pares quan, per exemple, han de comprar-se roba o sortir a fer un tomb el cap de setmana.

L'actitud d'aquest grup davant la inflació està a mig camí entre la prudència i el desig propi de l'edat. Ho explica Hugo Porral: "Si el que vull comprar m'agrada molt i no m'arriba, sí que demano més diners. I els pares solen donar-me'ls".

"M'agrada estalviar, però si demano més diners a casa me'ls donen", reconeix Álex Sánchez. En aquest sentit, Dani Chávez també admet: "Els meus pares és cert que ara me'n donen més, de diners".

Roger Navarro explica que té una paga de cinc euros a la setmana, però alhora afegeix: "Quan surto en demano més. No saps el que pots arribar a gastar. A casa ara em donen més diners."

Júlia Quintillà diu que "a vegades intentes demanar més als pares, però arriba a un punt que has de parar. Has d'estalviar".

La seva companya de classe, Candela Roma, reforça aquesta idea: "De vegades t'agafa per comprar-te unes vambes determinades, però alhora t'adones que no les necessites. I penses que potser sí que cal estalviar".

La prudència neix a casa

Els alumnes d'aquest institut també reconeixen que a les seves famílies la inflació és un tema recurrent a les converses, i que tot i no haver suposat un problema greu, els ha obligat a prendre mesures d'estalvi.

Han començat per l'energia, tal com explica Hugo Porral: "Aquest estiu els pares em deien que abaixéssim la temperatura de l'aire condicionat i que no em passés gaire estona a la dutxa".

Pel que fa al consum genèric fora de les llars, els joves admeten que els pares han encès algun llum d'alerta ja. Amat López diu que "fins ara a casa hem fet broma sobre el fet que igual no podrem comprar algunes coses. Però em diuen que potser aviat això no serà cap broma i que realment no podrem comprar-les".

En tot cas, l'estat d'ànim d'aquest grup de joves queda marcat per una situació inesperada que frena les seves ganes de gaudir del temps lliure.

Roger Navarro ho resumeix així: "Som adolescents, ens agrada gaudir de tot. I aquesta crisi ens redueix l'activitat. És frustrant perquè cada cop podem fer menys coses".

Sigui com sigui, aquesta generació continua aprenent algunes lliçons importants de la vida lluny de les classes.