La inflació més alta des del 2008 encén alarmes de consumidors, governs i bancs centrals
Al darrere hi ha l'escalada del preu de l'electricitat dels últims mesos, la punta de l'iceberg d'una pujada de preus generalitzada de totes les matèries primeres
La inflació ha arribat aquest setembre al 4%, el percentatge més alt en 13 anys, just quan va esclatar la crisi financera. Al darrere hi ha l'escalada dels preus de l'energia: electricitat, gas i carburants. Però això és la punta de l'iceberg d'una pujada de preus generalitzada de les matèries primeres, que comença a traslladar-se a la butxaca dels consumidors.
El mercat majorista de l'electricitat es mou al voltant dels màxims històrics, amb 190 euros de mitjana per megawatt/hora, i amb pics aquest dijous de 221 euros, segons la franja horària. Fa un any, el preu estava a 48 euros el megawatt/hora.
No tot aquest increment, però, es trasllada automàticament a la factura, sobretot després de la rebaixa d'impostos decretada pel govern espanyol per mirar d'esmorteir el cop en la factura domèstica.
Més demanda, menys oferta
L'arrel del problema és doble. Després de la frenada per la pandèmia, els estocs van buidar-se i, ara, amb la recuperació de l'activitat, la demanda s'ha disparat, tant de matèries primeres com de mercaderies amb alt valor afegit, començant pels semiconductors.
A més, el desajust en el comerç internacional provocat per la pandèmia ha distorsionat el transport marítim, i el preu per portar un contenidor de l'Àsia a Europa s'ha multiplicat. Tot plegat provoca un coll d'ampolla; molta demanda i menys marge per satisfer-la.
Impacte per a les pimes
A més dels consumidors, això toca de ple les petites i mitjanes empreses. La patronal Pimec ha detectat que, de mitjana, els preus de les matèries primeres s'han més que doblat des de principis d'any, sobretot dels metalls com el ferro i l'acer. Un fenomen mundial que castiga des de l'energia fins als aliments.
La Pimec ha xifrat en 200 milions euros al dia, de mitjana, el cost extra que han d'assumir les pimes catalanes per aquest increment de preus. Gairebé totes reconeixen que se'ls han reduït els marges, i un 70% ja l'han acabat repercutint als seus clients. I, preveient un hivern més complicat, volen posar en marxa centrals de compra de materials bàsics per tenir-hi un accés més fàcil.
El BCE, vigilant
L'evolució d'aquesta espiral pot ser decisiva per marcar la política econòmica dels pròxims mesos o anys. La clau serà si l'increment de preus és transitori o estructural. Aquest és el dilema que porta de corcoll governs i bancs centrals.
Si es consolida la tendència a l'alça, el BCE es podria veure obligat a intervenir-hi i moure fitxa, amb la recepta tradicional en aquests casos: apujar tipus d'interès per refredar l'economia i contenir preus. Però això arribaria en el pitjor moment possible, amb la zona euro recuperant-se de la crisi Covid, i els estats més endeutats que mai per fer front a la pandèmia.
Una pujada dels tipus d'interès obligaria les administracions a retallar despesa, com ja va passar durant la crisi immobiliària i financera de fa deu anys.
Els precedents no són bons. L'any 2008, davant l'escalada del preu del petroli, el BCE va apujar els tipus d'interès, i això va contribuir a accelerar la crisi.
Però els més optimistes s'agafen a la dada d'inflació subjacent, que no té en compte el preu dels aliments i l'energia; en aquest cas, els preus pugen un 1%, lluny del 4% de l'índex general. Una xifra que es podria interpretar com el senyal que, un cop els preus de l'energia es normalitzin, la inflació estarà molt més controlada.
