La inhabilitació del president Quim Torra: com hem arribat fins aquí

El Tribunal Suprem confirma la inhabilitació del president Quim Torra, per la qual cosa properament Torra hauria d'abandonar la Generalitat. Però, com hem arribat fins aquí? Seguidament, una cronologia de la cadena d'esdeveniments que han precipitat aquesta resolució.

2 de juny del 2018:

Uns minuts després de la presa de possessió del govern de Quim Torra al Palau de la Generalitat es penja a la façana la pancarta amb el lema "Llibertat presos polítics i exiliats" i un llaç groc. Uns dies abans, el president havia anunciat, en una entrevista a TV3, que ho faria.

"El que serà molt important és que, simbòlicament, siguem capaços de dotar tota aquesta legislatura del caràcter d'excepcionalitat i, fins a un cert punt, de provisionalitat que ha de tenir. Per exemple, penjar un llaç groc a la façana del Palau de la Generalitat em sembla important." (11 maig 2018)

7 de març del 2019:

Ciutadans, que des del primer dia ha defensat que la pancarta és "un símbol que exclou la meitat de la població de Catalunya", porta el cas a la Junta Electoral. S'acabaven de convocar les eleccions generals del 28 d'abril i, per tant, era període electoral.

11 de març del 2019:

La Junta Electoral Central (JEC) conclou que els llaços grocs i les estelades són símbols partidistes i marca un primer termini de 48 hores per retirar-los.

13 de març del 2019:

S'esgota el termini de la JEC i la pancarta continua penjada. Quim Torra declara:

"Entenem que mantenir els llaços i les pancartes és llibertat d'expressió. Denunciem un nou intent de l'Estat per limitar i vulnerar un dels nostres drets essencials."

18 de març del 2019:

La Junta Electoral torna a demanar a Quim Torra que retiri la pancarta abans de 24 hores.

20 de març del 2019:

La Generalitat rebutja per segona vegada treure-la de la façana, a l'espera de l'informe que ha encarregat al Síndic de Greuges sobre la qüestió. Finalment, el Síndic li recomana que, en tractar-se de període electoral, retiri llaços i estelades dels edificis públics.

21 de març del 2019:

Es canvia la pancarta per primer cop. Manté el lema "Llibertat presos polítics i exiliats", però s'ha substituït el llaç groc per un altre de blanc amb una franja vermella. Unes hores després, la JEC ordena al conseller d'Interior que mobilitzi els Mossos d'Esquadra per retirar pancartes i llaços dels edificis de la Generalitat.

22 de març del 2019:

Segon canvi de pancarta: es retira la que porta el llaç blanc i se'n posa una altra amb el lema "Llibertat d'opinió i expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans".

27 de març del 2019:

La Fiscalia presenta una querella contra Quim Torra per desobediència.

15 de maig del 2019:

Quim Torra declara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) davant del jutge que instrueix el cas. El president argumenta que va desobeir la JEC perquè entén que no és una entitat superior a ell i que la seva obligació era defensar drets com el de la llibertat d'expressió.

27 de maig del 2019:

Celebrades les eleccions generals del 28A i les municipals i europees del 26M, el govern restitueix la pancarta amb el llaç groc al Palau de la Generalitat amb el lema "Llibertat presos polítics i exiliats".

27 de juny del 2019:

El jutge instructor processa Quim Torra per desobediència.

1 de juliol del 2019:

L'associació Impulso Ciudadano, liderada per l'exdiputat de Cs José Domingo, presenta un recurs contenciós administratiu al TSJC per la presència de la pancarta demanant la llibertat de presos i exiliats.

19 de setembre del 2019:

El TSJC accepta el recurs d'Impulso Ciudadano i demana a Torra que, en 48 hores, retiri la pancarta amb el lema "Llibertat presos polítics i exiliats" i el llaç groc que inclou, ordre que Quim Torra no complirà, invocant la llibertat d'expressió.

25 de setembre del 2019:

Ciutadans torna a fer notar a la Junta Electoral la presència de la pancarta, que entenen que va en contra de la neutralitat de la Generalitat durant el període electoral previ a les eleccions del 10 de novembre del 2019.

27 de setembre del 2019:

El TSJC ordena retirar la pancarta. Sílvia Bel, Lluís Llach, Antonio Baños i Teresa Casals surten al balcó del Palau, retiren la pancarta i n'hi posen una amb el lema "Llibertat d'opinió i d'expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans".

18 de novembre del 2019:

Se celebra el judici al TSJC per la primera causa de desobediència. Quim Torra manté els mateixos arguments que va defensar davant del jutge instructor i repeteix que va desobeir la JEC.

19 de desembre del 2019:

El TSJC inhabilita Quim Torra un any i mig per desobediència a la JEC. També li imposa una multa de 30.000 euros.

3 de gener del 2020:

Quim Torra perd l'acta de diputat després que la JEC --en una decisió que posteriorment va ratificar el Tribunal Suprem-- va concloure que, en estar condemnat per un delicte contra l'Administració Pública, ja no podia mantenir-la.

17 de setembre del 2020:

El Tribunal Suprem revisa la sentència del TSJC que inhabilitava Quim Torra un any i mig per desobediència. Torra declara: "La meva confiança en la justícia espanyola és nul·la després de la sentència del procés." Anuncia recurs al Tribunal Suprem.

26 de setembre del 2020:

Quim Torra declara al TSJC per la segona causa oberta per desobediència. En aquest cas, per despenjar tard la pancarta les setmanes prèvies a les eleccions generals del 10 de novembre del 2020.