La insòlita història de l'"Ecce Homo" de Caravaggio: d'un preu de subhasta irrisori al Prado

Molt pocs l'han pogut veure de prop. L'"Ecce Homo" de Caravaggio continua tancat en un magatzem de conservació de Madrid, que no s'ha volgut revelar, a l'espera que el 28 de maig el Prado l'exposi per primera vegada al públic.

Serà amb permís de "Las meninas" i "Las majas", els quadres més buscats pels visitants. De moment hi serà durant nou mesos i el préstec es podria prorrogar. 

El periple que ha viscut aquest quadre ha estat de pel·lícula. I no és estrany que se n'hagi fet un documental, titulat "El durmiente", que ha dirigit Álvaro Longoria, per explicar-ne la història.

Trobar un Caravaggio al segle XXI és gairebé un miracle. La vida convulsa i criminal del pintor barroc ha fet que molts dels seus quadres hagin desaparegut.

D'aquí l'expectació que l'"Ecce Homo" ha despertat en el circuit de l'art internacional, des que l'abril del 2021 va aparèixer a la casa de subhastes madrilenya Ansorena, que la va treure a subhasta pel preu irrisori de 1.500 euros i que va atribuir a un pintor desconegut.

El quadre va fer saltar les alarmes i va començar a circular pels xats dels especialistes en pintura barroca i de seguida va començar un pelegrinatge d'experts a Madrid que volien veure'l en persona. Molts tenien clars indicis que aquella pinzellada era la del mestre Caravaggio.

Venut per 36 milions

De seguida, el Ministeri de Cultura va aturar la subhasta i va encarregar un informe d'urgència a l'equip del Museu del Prado. L'obra es va declarar "inexportable", per evitar que es pogués vendre a l'estranger. I la Comunitat de Madrid el va protegir com a bé d'interès cultural. 

Mentrestant, la notícia de la descoberta del llenç va provocar un autèntic terratrèmol en el circuit de l'art. I els propietaris, familiars del polític liberal i col·leccionista Evaristo Pérez de Castro, van començar a rebre ofertes milionàries. Ells també acabaven de descobrir la vàlua del quadre que durant dècades havien tingut penjat a casa. 

Ha estat un galerista català, Jordi Coll, el director de la prestigiosa galeria Colnaghi (amb seu a Nova York, Madrid i Londres), qui ha tingut la missió de dirigir aquesta rocambolesca operació artística, que ha acabat, tres anys després, amb la venda del quadre per 36 milions d'euros. Segons l'ABC, l'hauria comprat un ciutadà britànic resident a Espanya.

El preu no és gens desorbitat, tractant-se d'un Caravaggio desconegut. Però segurament fora de pressupost per a un Museu com el Prado. Això explicaria que ni el Ministeri de Cultura ni la Comunitat de Madrid hagin exercit el dret de tanteig, que els donava prioritat en la compra de l'obra. 

Per això, diu Coll, la solució que s'ha trobat és la que permet que totes les parts hi hagin sortit guanyant.

"És un final rodó perquè hem pogut trobar una solució en què totes les parts han acabat contentes. El públic veurà l'obra, com volia la família. La persona que ha comprat el quadre és un filantrop molt generós, que es vol mantenir en l'anonimat. I aquesta és una solució interessant per al Prado, que és el dipositari de l'obra. Passats els nou mesos del préstec es buscaran solucions perquè el quadre pugui seguir de cara al públic."

Coll ha actuat com a portaveu de la família propietària i s'ha encarregat de custodiar l'obra, que ha estat en un magatzem de conservació i que encara molt pocs han pogut veure. 

Un petit miracle

Des de la galeria Colnaghi, Coll ha treballat en col·laboració amb els màxims especialistes, com l'historiador de l'art Gianni Papi, Keith Cristiansen, comissari del Metropolitan Museum of Art, Maria Cristina Terzaghi, catedràtica d'Història de l'Art Modern a la Universitat de Roma, i Giuseppe Porzio, professor d'Història de l'Art a la Universitat de Nàpols.

També ha participat en la investigació Claudio Falcucci, un enginyer nuclear especialitzat en l'aplicació de tècniques científiques a l'estudi i la conservació del patrimoni cultural.

L'anàlisi dels materials ha permès fer-ne una restauració acurada, en què s'han tret les capes de vernís que tenia. I els experts han confirmat el que ja intuïen i l'han atribuït, sense dubtes, al pintor italià. Com conclou Jordi Coll:

"Ha sigut un petit miracle poder trobar un Caravaggio on hi hagi aquest consens. Que tothom estigui d'acord que és un Caravaggio des d'un inici és molt inusual."

L'obra, que s'hauria pintat cap al 1605, va formar part de la col·lecció privada de Felip IV d'Espanya. El polític Evaristo de Castro el va intercanviar per un quadre d'Alonso Cano a l'Acadèmia madrilenya de San Fernando entre el 1817 i el 1821.

I, fins ara, se n'havia perdut el rastre. L'"Ecce Homo" és el que en el món de l'art es coneix com un "sleeper", un quadre dorment, una obra amb l'atribució perduda que, de sobte, apareix en el circuit.

Després de segles oblidat en un domicili privat, aquest Caravaggio suma una obra més al llegat del pintor. I la troballa té un valor extraordinari perquè només n'hi ha una seixantena al món. Qui sap si serà l'últim.