La intel·ligència artificial al món jurídic i periodístic: entre el potencial i els riscos

El ChatGPT i les eines semblants que s'han començat a difondre les últimes setmanes estan mostrant una gran capacitat de disrupció de l'organització econòmica. Els sectors més directament afectats són els que han de processar grans quantitats d'informació, una activitat en què la IA generativa pot tenir una eficàcia inigualable per una persona.

"Valor afegit" ha visitat una firma d'advocats que ja ha començat a fer servir una plataforma d'aquest tipus i també ha captat primeres impressions del periodisme a través d'una revista econòmica. Però abans d'això s'ha fet una visita al centre de recerca en IA referent a tot Espanya.

L'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC té seu a la Universitat Autònoma de Barcelona i segueix el fil de la recerca en aquest àmbit que un reduït grup va iniciar ara fa 35 anys. Aquí estudien l'aprenentatge automàtic, la lògica, el raonament i la intel·ligència artificial distribuïda.

Carles Sierra n'és el director, i afirma:

"Crec que la intel·ligència artificial és el gran motor d'un canvi de paradigma en l'automatització, que és transversal i afecta multitud de sectors i que canviarà la manera d'entendre la feina i les relacions socials els propers anys de forma radical."

El ChatGPT, que ha sorprès el món les últimes setmanes, és una forma d'intel·ligència artificial que genera continguts a partir d'informació ja existent gestionada per algoritmes i amb una intervenció humana mínima.

L'èxit de la iniciativa ha fet que altres empreses, com Microsoft, hagin posat en marxa recursos similars, com és el cas del xat que incorpora el cercador Bing. Aquesta eina adverteix que pot contenir errors, però el resultat està ben escrit, és molt versemblant i per això pot portar a confusió.

"El risc de la IA generativa és la interpretació que els humans en facin", diu Sierra. Una IA generativa com la que tots tenim al cap de ChatGPT i semblants és una IA que vol ser versemblant, que allò que genera sigui creïble en el sentit que sembla generat per una persona, però no pretén ser correcte, i aquest és el gran perill: que la gent confongui i que interpreti com a correcte allò que genera una IA generativa".

Grans corporacions digitals s'han llançat a la cursa per liderar la intel·ligència artificial aplicada a les empreses, mentre els científics demanen aturar el procés per valorar les implicacions ètiques i econòmiques. El Parlament Europeu treballa en una legislació que podria estar llesta a finals d'any que posi límits, com ara el reconeixement facial en espais públics, que sí que aplica la Xina.

El primer despatx d'advocats amb IA generativa

Price Waterhouse és la primera firma d'advocats que ha anunciat un contracte amb ChatGPT per incorporar la intel·ligència artificial generativa. A la seu de Barcelona d'aquesta empresa multinacional es preparen per incorporar aquesta tecnologia, tot i que ja fa anys que treballen amb eines que automatitzen processos com la descàrrega massiva d'informació.

David Rivero és director de l'àrea fiscal de PWC a Barcelona: "Imagina't que hem d'analitzar un munt de documents en el context d'una operació en què necessites revisar milers de contractes, milers de documents. Si és una persona la que ha d'anar document per document revisant si hi ha una clàusula que pot afectar l'operació, seria un treball quasi infinit. La intel·ligència artificial té la capacitat d'interpretar o identificar potencials clàusules i anar separant. Hem de ser crítics amb els resultats, per això sempre hi ha de ser el professional."

La plataforma que s'introduirà en aquest despatx s'anomena Harvey, està especialitzada en el món jurídic i l'ha llançat Open AI, la mateixa empresa de ChatGPT.

L'atenció mundial que ha atret aquest xat amb la interacció de milions de persones li ha donat un entrenament del qual es beneficiarà l'empresa amb les aplicacions especialitzades com Harvey.

A Price Waterhouse encara no saben quantificar la millora de la productivitat que els aportarà i hi veuen també els límits. Alejandra Matas dirigeix l'àrea de regulació digital de PWC i destaca: "Tu no li pots posar tota la legislació espanyola, els codis de comerç i que s'ho busqui. No, el que has de fer d'entrada és una sistematització de la informació per ensenyar-li a buscar dins de la teva documentació, de la informació que tu li estàs donant, que és informació prèviament validada per tu amb el nivell tècnic, jurídic i legal necessari".

Els despatxos d'advocats que facin servir la intel·ligència artificial tindran el repte de mantenir la confidencialitat dels seus clients davant la temptació d'abocar a la màquina una informació que contingui dades sensibles. I també el de la gestió i el respecte als drets d'autor dels materials que s'incorporin a les bases de dades.

La temptació de la IA en el periodisme

La revista Alternativas Económicas va ser una de les primeres a tractar el tema de la intel·ligència artificial en un número publicat el mes de març. Els mitjans busquen respostes a les incògnites que obre aquesta tecnologia a la societat, però el sector del periodisme és un dels més potencialment afectats, començant per les imatges artificials.

Pere Rusiñol és un dels membres de la redacció i diu: "Seria molt fàcil utilitzar aquestes imatges, perquè és fantàstic la rapidesa amb què tu pots il·lustrar qualsevol text, però si no es resolen abans tots els temes de propietat intel·lectual i de respecte a la feina dels autors, és impensable que una revista pugui utilitzar-les de forma recurrent".

A les redaccions ja s'utilitzen algunes eines d'intel·ligència artificial que permeten transcriure gravacions de veu o analitzar grans quantitats de dades. El repte que ara es planteja és la capacitat de la intel·ligència artificial generativa per elaborar textos amb aparença professional. Algunes empreses ja ofereixen aquest servei per fer articles breus sobre meteorologia o notícies financeres.

Pere Rusiñol afirma: "Nosaltres pensem que el nostre projecte i el de tota empresa periodística s'hauria de basar en el valor afegit, en una feina que no pot fer a hores d'ara la intel·ligència artificial, perquè té a veure sobretot a anar als llocs, que és una base fonamental del periodisme, i després processar la informació a partir d'uns valors i d'una manera d'actuar que no pot fer una màquina".

Miquel Pellicer, periodista expert en tecnologia i responsable de la comunicació digital de la UOC, diu: "Veurem anuncis del primer mitjà de comunicació creat per intel·ligència artificial i sense periodistes. Jo crec que la professió s'ha de blindar una mica per identificar aquests mitjans que surten d'aquest negoci periodístic i entren en l'especulació financera".