La intimitat dels Beatles s'exhibeix en unes fotos inèdites de Paul McCartney a Londres

Qualsevol material inèdit relacionat amb els Beatles continua aixecant passions. Ja siguin objectes, roba, sons, quartilles de paper o instantànies. De fotos de la banda abanderada del pop se n'han vistes moltíssimes, però ara la National Portrait Gallery de Londres exposa unes fotos d'ells que encara no s'havien vist mai.

Les va fer Paul McCartney en els primers anys del grup, quan la beatlemania va esclatar a tot el món. Són fotos que McCartney ni recordava que tenia i que expliquen el fenomen des de dins, des del punt de vista d'aquells quatre joves de Liverpool.

La mostra, que es pot veure fins a l'1 d'octubre, s'ha titulat "Paul McCartney photographs 1963-64: eyes of the storm", que estableix l'interval en què van ser captades les imatges a través d'un dels "ulls de la tempesta", el veritable tsunami de popularitat en què estava sotmesa aquella banda arreu del planeta.

I és que el membre dels quatre de Liverpool amb més visió comercial no para de recuperar joies per als fans, i ell mateix també gaudeix rememorant la joventut.

Si fa poc va netejar gravacions de John Lennon per poder-hi fer duets i nous temes dels Beatles cinc o sis dècades després de ser enregistrades, ara explica com uns nois de 20 anys conquerien el món als anys seixanta.

Fotos amb una Pentax amb pel·lícula de 35 mil·límetres

En pocs mesos els Beatles van passar de ser un grup popular al Regne Unit a ser un fenomen global. I Paul McCartney ho va retratar amb una Pentax 35 mil·límetres.

Va fer un miler de fotografies que descobreixen les intimitats dels Beatles i també alguns secrets, com les ulleres que el presumit John Lennon amagava quan hi havia les càmeres i queden a la vista en la majoria de les fotografies del seu "soci".

Eren els anys seixanta i els Beatles trepitjaven els Estats Units del somni americà. Actuaven a l'espectacle d'Ed Sullivan, a Nova York, per una audiència de 73 milions de persones. I el que va venir després va ser imparable.

Eren els Estats Units on acaben d'assassinar Kennedy, de la lluita pels drets racials, dels gratacels o dels policies amb pistola. I, sobretot, de la bogeria allà on anaven.

Del blanc i negre… al color

McCartney va acabar els rodets i a Miami en va comprar un en color. Però en tornar de la gira va deixar la Pentax en un calaix. Tot era massa ràpid, no hi havia temps per a res.

Durant la pandèmia, per casualitat, McCartney va trobar les fotografies remenant arxius. Han estat 60 anys perdudes. Diu que, en veure-les, hi va retrobar la innocència perduda, perquè llavors per ells tot era nou. Descobrien el món des del centre de la tempesta.

A la National Portrait Gallery hi ha 250 fotografies per entendre com quatre joves van viure els tres mesos en què va esclatar la Beatlemania.