La jugular del "David": com Miquel Àngel s'avança a la ciència observant la realitat
El "David", mostra, com tantes altres peces de l'artista, tots els coneixements dels cos humà que va aconseguir Miquel Àngel gràcies a l'observació i l'estudi profund de tot el que l'envoltava
Miquel Àngel, el cèlebre artista del Renaixement, va plasmar al coll del seu "David" una característica anatòmica un segle abans de ser descoberta i documentada per la ciència mèdica: la jugular.
Normalment, en la fisiologia de les persones, la vena jugular que s'estén des de la part superior del tors fins al coll no és visible, però en aquesta obra mestra del Renaixement, la vena està clarament distesa i es fa visible per sobre de la clavícula del "David", com passaria en qualsevol jove sa que estigués exaltat abans d'enfrontar-se a un oponent potencialment letal, en aquest cas, Goliat.
La distensió de la vena jugular també es fa visible en malalties, com "pressions intracardíaques elevades i possible disfunció cardíaca", assenyala Daniel Gelfman, professor a la Marian University College of Osteopathic Medicine, a Indianapolis, i autor de la nova investigació del "David" de Miquel Àngel.
Però, en el cas de l'escultura, el "David" és jove i està en excel·lent estat físic. Per tant, s'hauria de parlar d'un estat d'excitació.
Daniel Gelfman:
"Miquel Àngel, com alguns dels seus contemporanis artístics, tenia formació en anatomia. Em vaig adonar que Miquel Àngel havia notat una distensió venosa jugular temporal en persones sanes que estaven emocionades."
El que és impressionant és que aquesta observació va arribar a l'artista més d'un segle abans del seu descobriment i documentació per la ciència mèdica, segons Gelfman.
"En el moment en què es va crear el 'David', el 1504, William Harvey encara no havia descrit la veritable mecànica del sistema circulatori. Això no va passar fins al 1628."
Però els poders d'observació de Miquel Àngel eren prou aguts per haver detectat canvis en el comportament de la vena pel seu compte. De fet, aquest detall anatòmic torna a aparèixer en la seva escultura del "Moisès" a la tomba del papa Juli II a Roma.
En aquesta obra d'art, també es podria dir que "el Moisès assegut està en un estat d'excitació", ha escrit Gelfman, que s'ha mostrat "sorprès" per la capacitat de Miquel Àngel:
"Estic sorprès de la seva capacitat per reconèixer aquesta troballa i expressar-ho en la seva obra d'art en un moment en què hi havia informació tan limitada en fisiologia cardiovascular."
El "David" mostra, com tantes altres peces de l'artista, tots els coneixements del cos humà que va aconseguir Miquel Àngel gràcies a l'observació i l'estudi profund per tot el que l'envoltava.
El "David" de Miquel Àngel
L'obra va ser esculpida entre 1501 i principis del 1504 en marbre blanc de Carrara. La peça és, juntament amb el "Moisès" i la "Pietat", una de les tres obres més conegudes de Miquel Àngel, i obra mestra de l'art universal.
L'escultura, de 5,17 metres, representa l'heroi bíblic, el rei David, a punt d'enfrontar-se a Goliat.
Actualment està exposada a la Galeria de l'Acadèmia de Florència, tot i que fins al 1910 era a la Piazza della Signoria de la capital toscana, on s'erigeix una còpia exacta en marbre realitzada per Luigi Arrighetti.
