La Júlia, una estudiant amb sordceguesa brillant: "M'esperava bona nota, però un 10?"
Una persona té sordceguesa quan té una visió d'un 10%, com a màxim, i la seva pèrdua d'audició és superior al 25% a les dues orelles. La seva relació amb altres persones i l'entorn és molt complexa.
La Júlia Prat té 18 anys i té sordceguesa a causa de la síndrome de Charge. La vam conèixer fa cinc anys, quan vam fer un reportatge sobre la sordceguesa a Catalunya. Fa uns mesos ens va trucar per demanar-nos alguns contactes per al seu treball de recerca de batxillerat sobre l'anime en català.
Fa poques setmanes ens va tornar a trucar per dir-nos que havia tret un 10. No sabria dir qui estava més content:
"Estic molt orgullosa. El treball de recerca és com el meu bebè. M'esperava una bona nota, però un 10?"
"Soc una lluitadora, vaig superant els obstacles"
En cinc anys, la seva vida ha canviat molt. Podríem dir que s'ha complicat. "Però soc una lluitadora i vaig superant els obstacles", diu. Un dels principals canvis va ser en els estudis. De fer l'ESO en un centre petit i familiar a fer el batxillerat a l'Institut de Mollet del Vallès, amb 1.300 alumnes i 130 professors.
La seva mare, la Montse, creu que aquest canvi va fer que s'adonés de la diferència amb les altres joves. També ho creu Susana Vicente, del Centre de Recursos Educatius de l'ONCE a Barcelona. "La Júlia és molt intel·ligent", assegura. "Ser conscient de la seva situació la fa sentir malament. La Júlia és la primera lluitadora, però al darrere hi anem tots. És una feina en equip."
Respecte a la diversitat
La Júlia es pot treure el batxillerat en tres anys, en comptes de dos. Li han adaptat el portàtil i els professors porten un micròfon connectat als seus audiòfons perquè pugui seguir les classes.
Una figura fonamental és la mediadora que li proporciona la Fundació ONCE. És Mireia Angulo. Ella l'acompanya a l'institut i l'ajuda a entendre tot el que passa al seu voltant.
Tan important com la mediadora són els docents. Per ells, ha estat tot un repte. "La Júlia és molt bona a nivell acadèmic i ens ha ensenyat molt a tots. Però l'èxit més gran per al centre ha estat el respecte a la diversitat que hem aconseguit", diu Joan Negre Ruvireta, el coordinador pedagògic de l'IES Mollet.
I la relació amb les seves companyes? "Hi ha diferències, és obvi", assegura l'Olaya. "Però al final s'ha convertit en una més de nosaltres. Som amigues." Una altra de les seves companyes, la Paula, diu: "Amb la Júlia es compleix aquella dita que ajudant les altres persones et sents millor amb tu".
La família, pilar fonamental
Montserrat Ruiz reconeix que, des que va néixer, la Júlia ha significat una muntanya russa d'emocions:
"Pot semblar una història de superació molt bonica, però ha estat molt dur. Són 24 hores pendents d'ella, però estem molt contents."
Per ella, encertar l'escola ha estat fonamental. "Ens dona tranquil·litat, ens allibera". I el futur? "No ens plantegem el futur. Vivim al dia. Procurem que cada dia ella estigui contenta". No pensen en el futur, però sí que reconeixen que en el futur les germanes bessones de la Júlia, l'Emma i la Joana, seran fonamentals.
A Catalunya hi ha unes 500 persones amb sordceguesa tutelades per l'ONCE. Una cinquantena estan en edat escolar, tot i que l'Organització de Cecs reconeix que n'hi ha algunes més que no estan afiliades al seu organisme.