La junta birmana indulta a mitges l'opositora Aung San Suu Kyi, que seguirà empresonada

Aung Sang Suu Kyi va tornar a ser empresonada arran del cop d'estat del 2021 a Myanmar i des de llavors només se l'ha pogut veure un cop. Ara, la junta militar birmana ha anunciat aquest dimarts l'indult parcial de la líder opositora. Ha estat perdonada de cinc de les 19 condemnes per les quals s'havia de passar 33 anys a la presó.

Segons el portaveu de la junta militar, Zaw Min Tun, això vol dir que la condemna es redueix almenys sis anys, però continuarà empresonada.

També ha estat parcialment indultat l'expresident Win Mint, arrestat també durant el cop d'estat i per a qui la reducció de la pena serà de quatre anys, i uns 7.000 presos més, entre els quals n'hi ha més d'un centenar d'estrangers. Aquests indults massius coincideixen amb una festivitat budista i és habitual que es concedeixin amnisties.

Unes concessions de l'exèrcit que no es donen per casualitat. Arriben just l'endemà que hagi estès mig any més l'estat d'emergència.
Un fet que anul·la tota possibilitat de celebrar, com estava previst, eleccions abans d'acabar l'any; uns comicis que els militars no volen celebrar.

L'any 2020 el partit de Suu Kyi i Win Mint, la Lliga Nacional per la Democràcia, va guanyar per segona vegada les eleccions birmanes. L'exèrcit va considerar que hi havia hagut frau electoral i va prendre el poder amb l'excusa d'investigar aquestes acusacions.

Des de llavors el règim ha utilitzat la violència per reprimir qualsevol expressió a favor de la democràcia, portant el país cap a una guerra de guerrilles.

Organitzacions com Amnistia Internacional i Human Right Watch consideren que els militars intenten donar una imatge de moderació i diàleg que és falsa. També apunten que aquests indults són una mostra més de l'arbitrarietat dels tribunals militars birmans.

Arrest domiciliari

L'anunci d'aquest indult parcial arriba després que la també Premi Nobel de la Pau, de 78 anys, suposadament deixés la presó la setmana passada per continuar la condemna en arrest domiciliari a la capital del país, Nay Pyi Taw. Una informació que algunes fonts posen en dubte.

La primera vegada que Suu Kyi va ser arrestada va ser l'any 1989 per la seva activitat política, quan va participar en la fundació de la Lliga Nacional per la Democràcia. Durant 15 anys va viure sota arrest domiciliari mentre el govern militar es mantenia a Myanmar. Així i tot, es va convertir en una líder i una referent per a la democràcia al país asiàtic fins a rebre el Premi Nobel de la Pau l'any 1991.

L'any 2015 Suu Kyi es va poder presentar a les eleccions amb la Lliga i va arrasar. El partit, aquesta vegada encapçalat per Mint, va tornar a arrasar a les eleccions del 2020, però va ser llavors quan l'exèrcit va posar en dubte el resultat i va estroncar una dècada de democratització birmana.

Neteja ètnica

La figura de Suu Kyi es va deteriorar arran de les massacres contra la minoria musulmana dels rohingyes l'any 2017, durant el mandat de la Premi Nobel.

L'ONU va qualificar les matances perpetrades per l'exèrcit i la policia birmanes d'intent de genocidi, en el qual es calcula que hi van morir 25.000 persones.  En aquell moment es va demanar la retirada del Premi Nobel a la líder birmana, acusant-la de passivitat davant les matances, però finalment el Comitè Noruec dels Premis Nobel va acordar mantenir-l'hi.