La justícia britànica concedeix immunitat a Joan Carles I fins a l'abdicació

El Tribunal d'Apel·lacions d'Anglaterra i Gal·les, amb seu a Londres, ha concedit aquest dimarts la immunitat a Joan Carles I fins al moment de la seva abdicació, el 2014, en el procés contra el rei emèrit arran de la demanda per assetjament presentada per la seva examiga íntima Corinna Larsen.

La divisió civil del tribunal ha admès el recurs de cassació presentat per la defensa de Joan Carles i considera que les seves accions entre l'abril del 2012 i el 18 de juny del 2014 no pertanyien a l'àmbit privat i, per tant, correspon concedir-li la immunitat.

Pel mateix motiu, el tribunal entén que el rei emèrit podria ser jutjat per actes posteriors a l'abdicació.

"La immunitat és un dret absolut"

Els tres magistrats del Tribunal d'Apel·lacions, que van començar a estudiar el recurs ara fa un mes, el 8 de novembre, consideren que "la immunitat estatal és un dret absolut" i que, per tant, el jutge Matthew Nicklin, del Tribunal Superior de Justícia del Regne Unit, "va equivocar-se quan va concloure que la conducta prèvia a l'abdicació va ser una conducta privada".

El recurs presentat pels advocats de Joan Carles I es limitava al període entre el 2012 i el juny del 2014, perquè la justícia britànica considera que a partir de l'abdicació ja no té immunitat.

Hi argumentaven, en el recurs, que les actuacions de Joan Carles I i del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) no es poden destriar del rol del rei emèrit com a cap d'estat.

"Afecta una qüestió molt limitada"

La tesi de la defensa de Larsen, en canvi, era que la immunitat està limitada als fets que no formessin part de les funcions oficials de Joan Carles I.

Després de saber la decisió del Tribunal d'Apel·lacions, Michael Kim, del despatx Kobre & Kim, que representa Larsen, ha celebrat que la demanda contra l'emèrit "pugui progressar ara cap a un judici en el Tribunal Superior de Londres".

Ha remarcat, a més, que "la major part de la demanda no està afectada i hauria d'anar a judici" i que fa referència a "acusacions molt greus d'un assetjament que es va mantenir al llarg de molt de temps".

Larsen acusa l'emèrit d'haver-la assetjat entre el 2012 i el 2020. Tot hauria començat quan ella s'hauria negat a retornar-li 64,8 milions d'euros que ell li hauria donat com a "regal".