La justícia europea reconeix el dret a l'oblit digital, que enfrontava Google i Espanya
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha reconegut el dret a l'oblit digital en una sentència pionera en què assegura que Google ha de retirar els enllaços a informacions publicades en el passat si es demostra que perjudiquen un ciutadà i ja no són pertinents. El tribunal europeu afirma en el seu comunicat:
"Si, arran de la sol·licitud d'una persona afectada, es comprova que la inclusió d'aquests enllaços a la llista és incompatible actualment amb la Directiva (de protecció de dades personals), la informació i els enllaços que figuren a la llista s'han d'eliminar."
Després que fa un any un dictamen preliminar hi va fallar en contra, ara el tribunal amb seu a Luxemburg ha donat la raó a un ciutadà espanyol que va iniciar el procés amb una denúncia en què demanava a Google que eliminés una informació sobre un embargament en contra seu publicada en dos anuncis del diari "La Vanguardia" el 1998. Al·legava que ja havia resolt aquell cas de deutes, però que als cercadors encara apareixia el seu nom relacionat amb la subhasta d'immobles per embargament.
Conseqüències per als ciutadans
La sentència comporta que a partir d'ara els ciutadans podran dirigir-se directament a Google per demanar-li que retiri els enllaços a una informació que ja no sigui pertinent i que els perjudiqui.
Si Google no accedeix a la sol·licitud del ciutadà, aquest podrà acudir a les autoritats competents per aconseguir que s'eliminin els enllaços de la llista de resultats indexats, segons ha dictaminat el Tribunal.
Ara bé, la sentència conté ambigüitats, ja que apunta al dret que una informació "s'oblidi després d'un cert temps".
A més, la Cort adverteix que cal trobar un equilibri entre l'"interès legítim" dels internautes que poden estar interessats en la informació en qüestió i els drets fonamentals de l'afectat.
Sobre aquest punt, el tribunal indica que, en general, prevaldrà el dret del ciutadà afectat, però que en casos particulars, "en funció del paper que aquesta persona tingui en la vida pública", es pot anteposar el dret a la informació dels ciutadans.
El litigi ha enfrontat l'Agència Espanyola de Protecció de Dades i Google, que sempre ha defensat que no cal eliminar aquesta informació perquè en el seu dia van ser dades públiques del govern espanyol.