La justícia ordena el retorn immediat a Itàlia dels migrants deportats a Albània

La justícia italiana ha ordenat el retorn immediat dels migrants deportats a Albània en el marc del pacte entre els dos països per externalitzar la sol·licitud d'asil, impulsat pel govern d'extrema dreta de Giorgia Meloni.

La sentència del Tribunal de Roma invalida la retenció dels dotze migrants que encara es trobaven al centre de detenció de Gjadër, i que van arribar aquest dissabte al port de Bari. Els altres quatre ja havien tornat cap a Itàlia perquè asseguren que són menors o es troben en situació de vulnerabilitat. 

De nou a Itàlia, els migrants van ser portats a un centre d'acollida de sol·licitants d'asil. Els migrants presentaran recurs després que se'ls denegués la sol·licitud d'asil a Itàlia en un procediment accelerat aplicat des d'Albània. Als centres de retenció en sòl albanès que ara han quedat buits, Meloni pretén externalitzar i aplicar de forma ràpida els processos de recepció, petició d'asil i deportació dels immigrants.

La resolució dictada per la secció d'immigració del tribunal de primera instància de Roma argumenta que en el cas d'aquests immigrants els seus països d'origen, Bangladesh i Egipte, no es poden considerar segurs.

Per tant, això incompliria l'acord signat entre els governs italià i albanès, que estableix que els menors i les persones de països considerats insegurs o amb altres vulnerabilitats no poden ser deportats a Albània.

El tribunal italià s'ha pronunciat en la mateixa línia que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que havia qüestionat aquest sistema de trasllat de persones per part d'Itàlia a Albània, un país que no forma part de la UE.
 

El govern italià recorrerà contra la sentència

Després que s'hagi fet pública la sentència, el ministre de l'Interior, Matteo Piantedosi, ha confirmat que presentaran un recurs d'apel·lació i que mantindran el seu pla migratori. "Avançarem amb l'objectiu de refermar la nostra posició a través del mecanisme judicial", ha detallat el ministre.

El viceprimer ministre italià, Matteo Salvini, ha carregat contra "els jutges que fan polítiques d'esquerres, proimmigrants, partidaris de les ONG i que intenten desmuntar les lleis de l'estat".

El líder de la Lliga n'ha parlat en acabar l'audiència del judici en què se l'investiga per bloquejar el desembarcament de 147 migrants rescatats per l'Open Arms, el 2019. La sentència es farà pública el 20 de desembre.

Per la seva banda, el principal partit de l'oposició a Itàlia, el Partit Demòcrata, ha instat Meloni a disculpar-se i a desmantellar els centres de retenció de migrants. Els progressistes asseguren que l'acord amb Albània és "il·legal" i "viola el dret internacional, europeu i nacional".
 

Un model polèmic que divideix els 27

El govern de Giorgia Meloni va enviar dimecres a Albània aquest primer grup de setze migrants rescatats a la Mediterrània perquè esperessin allà la resolució dels seus casos.

Aquest model ha rebut dures crítiques per part de les ONGs i les organitzacions humanitàries, i està dividint els països membres de la Unió Europea. Un dels que s'hi oposa més clarament és el govern espanyol, juntament amb els d'Irlanda o Bèlgica.

La previsió era que l'estada dels migrants a aquests centres no arribés a un mes i que, passat aquest temps, les persones que encara esperessin una decisió s'enviarien a Itàlia.

El cost de la gestió dels centres albanesos és d'uns 160 milions d'euros anuals, segons els càlculs italians. La construcció dels centres de Shëngjin --on es gestionen les arribades-- i de Gjadër --on internen els migrants-- ha costat 65 milions d'euros.