La justícia sueca confirma l'ordre de presó per al fundador de Wikileaks
La justícia sueca ha rebutjat un recurs d'apel·lació del fundador de la pàgina web Wikileaks, Julian Assange, acusat de diversos delictes sexuals. El Tribunal d'Apel·lació d'Estocolm manté doncs l'ordre de presó per a Assange, però en matisa i en rebaixa algunes acusacions fetes pel jutjat de primera instància la setmana passada. La sospita de violació es rebaixa a "delicte menor" i es considera que la sospita de tres denúncies d'assetjament sexual "no és suficientment forta". Assange, però, continua acusat de coerció. Per tots aquests delictes, el periodista australià té una ordre de captura internacional.
Tots aquests càrrecs estan relacionats amb l'estada que Julian Assange va fer a Suècia el mes d'agost passat per pronunciar diverses conferències sobre la seva activitat a Wikileaks. Una fiscal de guàrdia va emetre la primera ordre de captura per sospita de violació, una decisió que va revocar la fiscal en cap vint-i-quatre hores més tard per reduir-lo a un delicte menor d'assetjament.
La fiscal superior, Marianne Ny, va assumir aleshores la direcció del cas i uns dies més tard va decidir reobrir la investigació per violació, que va culminar la setmana passada amb una nova ordre de presó per a Assange. El fundador de Wikileaks creu que aquestes acusacions són una operació del Pentàgon com a represàlia per la filtració de documents militars classificats.
El portal d'internet Wikileaks ha agafat fama mundial per filtrar milers de documents relacionats amb les guerres de l'Afganistan i l'Iraq que qüestionaven el comportament dels soldats nord-americans. El govern dels Estats Units va advertir que la publicació d'aquests documents posava en perill la seguretat nacional i la de les tropes que estaven sobre el terreny.
La fiscal superior, Marianne Ny, va assumir aleshores la direcció del cas i uns dies més tard va decidir reobrir la investigació per violació, que va culminar la setmana passada amb una nova ordre de presó per a Assange. El fundador de Wikileaks creu que aquestes acusacions són una operació del Pentàgon com a represàlia per la filtració de documents militars classificats.
El portal d'internet Wikileaks ha agafat fama mundial per filtrar milers de documents relacionats amb les guerres de l'Afganistan i l'Iraq que qüestionaven el comportament dels soldats nord-americans. El govern dels Estats Units va advertir que la publicació d'aquests documents posava en perill la seguretat nacional i la de les tropes que estaven sobre el terreny.
