Copenhague

La justícia sueca vol interrogar el fundador de Wikileaks per un delicte d'assetjament

La Fiscalia sueca ha anunciat l'inici d'una investigació contra el fundador de Wikileaks, Julian Assange, per un delicte d'assetjament. Així, Assange serà interrogat per la fiscal general. En canvi, la justícia de Suècia dóna per tancat l'altra cas obert contra Assange per violació a una dona. L'impulsor del portal d'internet que difon documents confidencials, ha negat les acusacions i insinua una represàlia per la publicació d'informes secrets dels Estats Units.

Actualitzat
Continua la polèmica sobre les acusacions de la fiscalia sueca contra el fundador de Wikileaks, Julian Assange. Després de retirar l'ordre d'arrest d'Assange, per les denúncies de violació i assetjament fetes per dues dones, ara, la fiscal general, Eva Finné, ha anunciat l'inici d'una investigació preliminar contra el fundador de Wikileaks, per haver assetjat una de les dones. Alhora, ha confirmat el tancament del l'altra cas obert per sospita de violació, ja que no hi veu indicis de delicte. La fiscal, però, ha anunciat que continuarà estudiant el testimoni de la dona per si hi ha proves d'un delicte d'algun altre tipus.

Divendres passat, una fiscal de guàrdia decretava l'ordre d'arrest contra Assange, per violació. L'ordre, però, va durar només 24 hores, en ser anul·lada per la fiscal general. La legislació sueca castiga aquest delicte amb un any de presó, encara que normalment s'acaba pagant una multa.

Assange, de nacionalitat australiana, és a Suècia de vacances després de participar en un seminari a Estolcom. L'australià ha negat les dues acusacions i ha insinuat que podria ser un muntatge per desprestigiar Wikileaks, arran de la polèmica aixecada per aquest portal d'internet dedicat a publicar informes confidencials. Assange creu que tot plegat és una operació del govern dels Estats Units en represàlia per haver filtrat al juliol passat més de 70.000 documents militars classificats.

En declaracions a la televisió Al-Jazeera, Assange ha explicat que el servei secret australià el va avisar que se'l desprestigiaria després d'haver anunciat que publicarà 15.000 documents secrets nord-americans sobre la guerra de l'Afganistan.

NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut