La jutge avala el tercer grau dels presos independentistes a l'espera del Suprem

La jutge de vigilància penitenciària 5 de Catalunya ha avalat el tercer grau concedit als presos independentistes, després que el mateix jutjat el suspengués cautelarment a petició de la Fiscalia

La jutge també reprova la Fiscalia per pretendre donar un "càstig exemplar" als independentistes i oposar-se a totes les seves sortides i beneficis penitenciaris. Adverteix que és propi d'un sistema "antiquat" plantejar que s'hagin de reconèixer culpables i que la seva condemna sigui merescuda.

Així ho sosté en els set escrits per desestimar el recurs del ministeri públic, del passat 28 de juliol, per la qual cosa avala el tercer grau per a l'exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez. No obstant, seguiran a la presó fins que l'alt tribunal resolgui la seva situació.

El Tribunal Suprem encara ha de respondre els recursos de la Fiscalia

El Suprem va revocar l'article 100.2 del Reglament Penitenciari, que autoritzava l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell a sortir de la presó de Wad-Ras per fer tasques de voluntariat i de cura de familiars.

La denegació del permís per a Forcadell va obrir la porta a revocar els de la resta de presos de l'1-O, a excepció de l'exconsellera Dolors Bassa –l'Audiència Provincial de Girona va donar-hi el vistiplau.

En un inici, la competència de decidir sobre l'article 100.2 dels presos corresponia a l'Audiència Provincial de Barcelona, que va decidir inhibir-se i enviar els escrits de la Fiscalia al Tribunal Suprem.

Fins que no hi hagi un pronunciament ferm del Suprem sobre els presos independentistes, la suspensió del tercer grau s'ha fet de forma cautelar, una qüestió que les defenses i la jutge de vigilància penitenciària qüestionen pel "perillós" precedent que crea aquesta decisió.

La Fiscalia busca un "càstig exemplar" per als presos, diu la jutge

La jutge de vigilància penitenciària conclou que la Fiscalia, amb la seva oposició a les sortides, classificació i beneficis penitenciaris, busca imposar un "càstig exemplar" als presos del procés.

De fet, considera "excessivament persistent" el rebuig de la Fiscalia als programes i activitats que els presos han seguit a la presó, i fins i tot fins veu "inacceptable" que calgui detallar el nombre de sessions i els horaris en què s'han fet. "Mai s'ha plantejat" per a altres presos, inclús "en delictes molt greus en exercici de la violència contra les persones amb resultat de mort", adverteix la jutge.

En resposta als arguments de la Fiscalia, la jutge admet que els presos no han seguit cap programa específic sobre delictes de sedició perquè, "lògicament", les presons no tenen cursos per a aquests delictes "donada la seva falta d'antecedents històrics".

"La idea de càstig exemplar és molt anterior a l'actual Constitució"

La jutge també carrega per la "insistència" del fiscal perquè els presos reconeguin la seva "culpabilitat" per haver comès sedició, perquè "els seus pensaments i voluntats són legítims dins de l'ordenament jurídic i formen part de diversos programes de partits polítics actius a Catalunya, sense que s'hagin declarat inconstitucionals".

A més, la jutge s'oposa al principi de "càstig" que invoca la Fiscalia sobre la condemna dels presos sobiranistes: en lloc de regir-se per la reinserció social dels penats, la idea d'un "càstig exemplar" és més propi d'un estat "antiquat", "anterior al segle XX i molt anterior a l'actual Constitució".

Per últim, la titular del jutjat penitenciari número 5 recrimina al ministeri públic que "obstaculitzant" el règim de semillibertat dels presos, busqui obtenir "allò que no va aconseguir" en la sentència del Suprem: que els independentistes poguessin gaudir de beneficis penitenciaris sense fixar un mínim de dos anys de compliment.