La línia successòria dels Windsor, una monarquia longeva i amb molts hereus

El 6 de maig quedarà per a la història dels Windsor com el dia que es va coronar Carles III. Ell, però, és rei des del mateix moment en què va morir la seva mare Elisabeth II, el 8 de setembre de 2022.

El seu oncle-avi, per exemple, Eduard VIII, va regnar del 20 de gener del 36 al desembre del mateix any i mai va arribar a ser coronat perquè va abdicar per poder casar-se amb Wallis Simpson.

Camil·la, finalment una reina de ple dret

Amb la invitació a la coronació arriba la primera sorpresa en la composició de la família reial: a la invitació, Camil·la ja no hi apareix com a reina consort, sinó com a reina a seques.

Impensable fa encara no vint anys, quan es va casar amb el príncep Carles i la seva acceptació estava sota mínims perquè era la dolenta de la pel·lícula, la que havia fet infeliç la princesa Diana.

Poc abans de morir, la reina Elisabet II va deixar instruccions que se li donés el tracte de reina consort i al cap de pocs mesos ha aconseguit passar a ser: la reina.

La casa dels Windsor

Ella i Carles, o Carles i ella, són els cinquens sobirans dels Windsor, casa que només té un segle d'història dins d'una monarquia mil·lenària. No va ser fins al 1917 que la família reial es va passar a dir Windsor. Abans eren la casa dels Hannover, i després, la dels Saxònia-Coburg i Gotha, el nom familiar del marit de la reina Victòria.

Era, però, un nom massa alemany durant la Primera Guerra Mundial, quan pesants bombarders alemanys, anomenats, precisament, Gotha, bombardejaven Londres. La casa reial britànica va decidir anglicitzar-se. Aquell mateix any, el cosí del rei Jordi V, el tsar Nicolau II de Rússia, va ser obligat a abdicar amb la revolució bolxevic i això va despertar les alarmes entre les monarquies europees, que tenien por de ser abolides.

L'arbre de la successió

Els Windsor, però, han resistit com una sòlida institució. Al rei Carles III, el succeirà Guillem, avui príncep de Gal·les, i a aquest, el seu fill gran, Jordi.

La tercera en la línia de successió és Carlota, que, gràcies al fet que es va canviar la llei, és la primera princesa britànica que no ha estat desplaçada per un germà petit. El quart hereu és aquest germà, Lluís.

Si alguna cosa li passés a aquesta branca de la família, la successió passaria al príncep Enric, cinquè tot i haver renunciat al seu paper dins la monarquia, després, als seus fills, Archie i Lilibet.

I d'aquí la corona saltaria als germans de Carles III per aquest ordre: a Andreu, tot i haver estat apartat de les seves obligacions reials per les seves escabroses relacions, a les seves filles i als seus nets; a Eduard, actualment duc d'Edimburg, i als seus fills i, finalment, a la princesa Anna i els seus descendents.

Una família robusta, i no només per la multitud d'hereus, sinó també per la longevitat dels seus membres: fins als 96 anys Elisabet II i els 102 la reina mare.