La llegenda dels Reis d'Orient: d'on venen Melcior, Gaspar i Baltasar?

Van veure un estel i seguint-ne el rastre es van posar camí de Betlem per adorar el nen Jesús. Li van fer tres regals: or, per la seva condició de rei; encens, per si el nen era Déu, i mirra -amb què s'embalsama els morts- per si era home i havia de morir.

Però qui eren? D'ells se'n sap ben poca cosa. De fet, dels quatre evangelis, només el de Mateu en parla. Només explica que eren "mags" i que venien d'Orient, però la paraula "mags" pot significar, simplement, que eren savis:

"Entraren a l'establia, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i, prostrant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra."

Mateu no diu quants eren, ni quin origen tenien, ni que fossin reis. De fet, durant els primers anys del cristianisme, alguns autors parlen de dos adoradors. D'altres augmenten la xifra fins a seixanta.

El nombre definitiu no es fixa fins al segle III, coincidint amb les tres ofrenes. Es va deduir que si van dur tres regals, el més lògic era que cada regal el portés un savi diferent. A més, el número tres també pot tenir diversos simbolismes: és el nombre de la divinitat per excel·lència, el reflex de les edats de l'home (joventut, maduresa, vellesa), dels diferents continents de l'època (Europa, Àsia, Àfrica), i per tant de les races humanes, o de les dimensions del temps (passat, present i futur).

I és llavors quan l'Església els anomena, definitivament, Reis, un títol menys misteriós i ambigu que el de Mags.

Els tres noms d'avui, Baltasar, Melcior i Gaspar, no apareixen fins tres segles més tard, al segle VI. Es pot llegir, per primer cop, en un mosaic de la basílica de Ravenna, a Itàlia. En aquest magnífic mosaic bizantí, per cert, no porten corona, sinó barret frigi, una mena de barretina.

Els noms són al damunt de tot: Baltasar, Gaspar i Melcior. I cap dels tres Reis és negre.

El relat, doncs, va prenent forma, poc a poc, superant algunes contradiccions en les diferents versions en que es basen els fets, com la que apunta, per exemple, que els Reis van arribar dos anys després del naixement de Jesús. Altres textos més difosos parlen també de detalls que mai s'han pogut documentar, com el de Maria regalant als mags uns bolquers de Jesús.

Sigui com sigui, no és fins al segle XIV que queda fixada la imatge icònica d'un rei blanc, un de ros i un de negre. Segons l'Església, per representar les tres grans races conegudes a l'època, un persa, un indi i un àrab.

Què va passar amb els Reis? Una tradició diu que l'apòstol Tomàs els va trobar al Iemen, els va batejar i van arribar a ser bisbes. Les seves relíquies es van portar a Constantinoble. D'allà a Milà i després a la ciutat alemanya de Colònia, on encara es veneren a la catedral dins d'un cofre d'or i es poden veure les corones que, teòricament, van lluïr en vida.

I què se'n va fer, dels seus regals? Explica una tradició ortodoxa que Maria va decidir guardar l'or, l'encens i la mirra. Abans de morir, els va entregar als apòstols. Cap a l'any 400, l'emperador Arcadi els va guardar a Constantinoble i, quan la ciutat va caure en mans dels turcs el 1453, una princesa cristiana els va portar al monestir de Sant Pau, al mont Athos, perquè els monjos grecs els protegissin. És allà on es conserven encara les 28 monedes d'or i les 62 boletes d'encens i de mirra.

Tradicionalment, els Reis d'Orient visiten els infants dotze dies després de Nadal, la nit del 5 al 6 de gener. I la nit màgica toca anar a dormir ben d'hora per trobar algun regal i, en alguns casos, un sac de carbó.

D'altra banda, les cavalcades són una tradició molt més pròxima: tot apunta que va començar a fer-se a Alcoi, al País Valencià, l'any 1866. La d'Igualada és la més antiga de Catalunya i es fa des del 1895.