La llei d'amnistia, en el punt de mira dels jutges del procés: la podrien paralitzar?

Pedro Sánchez està determinat a tirar endavant una llei d'amnistia, que és la condició que els partits independentistes li han exigit a canvi de començar a negociar la seva investidura. Però ja han sortit algunes veus de la judicatura a alertar que es miraran amb lupa el que digui aquesta futura llei.

Des de l'entorn del Tribunal Suprem, s'apunta que l'alt tribunal podria plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional que alentiria l'aplicació de l'amnistia.

Els jutges podrien interferir en l'aplicació de la llei d'amnistia?

Qui podria moure fitxa?

Fonts jurídiques expliquen que no només l'instructor del Suprem, Pablo Llarena, podria recórrer al tribunal de garanties sinó qualsevol jutge que tingui causes relacionades amb l'amnistia.

Són, per exemple, el Suprem o els jutjats de Catalunya que estan investigant els preparatius de l'1 d'Octubre.

Com ho podrien fer?

És el que es coneix com una qüestió d'inconstitucionalitat.

Tot i que el Tribunal Constitucional admet que quan es presenta un dubte de constitucionalitat es pot demanar la suspensió de la llei, fonts jurídiques asseguren que aquest tràmit no és habitual i que, per tant, la llei d'amnistia continuaria en vigor.

És a dir, durant el temps que l'alt tribunal es mira bé si la llei és inconstitucional o no, es podria aplicar una suspensió cautelar.
 

Què suposaria?

A la pràctica, la llei d'amnistia continuaria en vigor fins que es pronunciés el Constitucional. Ho ha explicat el magistrat emèrit del Suprem, José Antonio Martín Pallín, a "El matí de Catalunya Ràdio".

"És una llei que, a més, no pot ser suspesa cautelarment. Per tant, estarà vigent durant tot el temps fins que el Constitucional s'hi pronunciï."

Per tant, si hi hagués una llei d'amnistia se suspendrien totes les actuacions contra els afectats pel text, a l'espera que el màxim tribunal dicti sentència.

Carles Puigdemont podria tornar de Bèlgica?

És un debat molt prematur, perquè no es coneix l'esborrany de la llei ni si s'acabarà tirant endavant… però d'entrada, els mateixos experts consideren que Puigdemont podria tornar a Espanya mentre el Constitucional s'ho mira, com ara el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, Abraham Barrero, que ha intervingut a TV3:

"Puigdemont estaria amnistiat i la seva situació processal canviaria. El plantejament de la qüestió d'inconstitucionalitat que faci Llarena no suspèn la llei, i jo crec que sí que quedaria paralitzada l'euroordre."

Fins i tot, podran arribar a demanar l'opinió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Qui més pot recórrer? El PP sí, Vox no

El Partit Popular també pot presentar al Constitucional un recurs d'inconstitucionalitat a la llei d'amnistia. És l'únic partit que podria moure fitxa, ja que Vox no té 50 diputats, que serien els necessaris per poder fer el pas.

Què en diuen els històrics del PSOE?

El debat i les possibles pressions judicials per oposar-se a la llei d'amnistia han començat amb força quan encara no existeix cap text, ni se sap quin en serà finalment l'abast. 

La llei no genera consens ni dins del mateix PSOE. Aquests dies, dirigents històrics del partit i alguns barons territorials s'han pronunciat contra una eventual amnistia.

Socialistes històrics com Felipe González, Alfonso Guerra, Ramón Jáuregui i Joaquín Almunia han criticat la llei d'amnistia, de manera que han augmentat la pressió sobre el PSOE.

González va ser un dels primers a expressar públicament el seu rebuig assegurant que a la Constitució no hi caben l'amnistia ni l'autodeterminació.

L'exvicepresident del Govern, Alfonso Guerra, la va qualificar de "condemna de la Transició" i "parany" dels independentistes. Almunia creu que "no hi ha condicions per a una amnistia".

L'exlíder del PSE Nicolás Redondo i l'exministre socialista Jordi Sevilla són altres veus que s'han pronunciat contra l'amnistia.

L'únic dirigent socialista en actiu que ha plantejat crítiques a una llei d'amnistia ha estat el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, el baró més poderós del PSOE en l'actualitat, que considera que "vulnera el principi d'igualtat davant" la llei" i "xoca amb la Constitució".

L'expresident aragonès i senador autonòmic Javier Lambán ha alertat que una llei d'aquest tipus "obriria una via d'aigua a la nau constitucional que la podria fer anar directament en orris".