Aprovada la llei d'amnistia, que agafa una nova dimensió amb l'avanç electoral a Catalunya

El projecte de llei d'amnistia s'ha aprovat aquest migdia al Congrés dels Diputats. No hi ha hagut sorpreses i el text ha rebut 178 vots a favor --del PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu i BNG-- i 172 vots en contra --del PP, Vox, UPN i CC.

Ha estat després d'un debat en què l'avançament electoral a Catalunya ha traspuat en els discursos.

"És la millor llei d'amnistia possible: integral i que no deixa ningú fora", ha insistit des de Junts el diputat Josep Maria Cervera, fent valer els últims canvis en el text que van permetre que s'aprovés la setmana passada a la comissió de justícia. El més destacat, adaptar les definicions de terrorisme i d'alta traïció a la legislació europea. 

"Avui el més important és enviar un missatge d'esperança a les persones injustament represaliades i a les seves famílies", ha afegit Cervera, abans de pronunciar el que podria molt ben ser el lema del partit per a la campanya del 12M: "I ara què? Junts i endavant."

"Això no és un punt final; continuem", ha insistit en aquesta línia la portaveu de Junts, Miriam Nogueras, després del ple.

Amb Oriol Junqueras seguint-lo des de la tribuna, la diputada republicana Pilar Vallugera també ha desprès un to electoral en el seu discurs. Ha subratllat que podrien "haver gaudit de la llei" fa dos mesos --fent referència al vot contrari de Junts al primer text-- i ha apuntat també quin ha de ser, segons ERC, el seu següent pas: "No pararem fins a l'exercici del dret a l'autodeterminació".

"Obrim una nova etapa per assolir la llibertat de Catalunya", ha afegit el president Aragonès en un tuit, on diu estar "molt feliç per tothom que veurà desaparèixer l'amenaça i el dolor de les seves vides".

Des dels Comuns, la diputada Aina Vidal també ha parlat de properes pantalles, després de celebrar que la llei d'amnistia sigui una realitat, fent referència a l'escull principal pel qual el seu grup va tombar els pressupostos d'Aragonès: el Hard Rock. "Ja no hi ha excuses per parlar de quin model de país construïm: una Catalunya amb un teixit econòmic viu i respectuós amb els límits del planeta, o una que aposti per la ludopatia, el consum de drogues i l'aigua que ja no tenim", ha afirmat.

Això, en un ple en què José Luis Ábalos s'ha assegut al nou escó que té assignat amb el Grup Mixt. Com es preveia, ha seguit el sentit del vot del seu antic grup, el del PSOE, que ha tornat a insistir, per boca de Patxi López, que l'amnistia permet "tornar l'esperança de la reconciliació". 

El portaveu socialista ha acabat fent referència també al 12M: "Estem convençuts que guanyarem aquestes eleccions", ha afirmat. "Busquem acabar amb el temps de l'enfrontament i obrir el temps de la reconciliació i el retrobament", ha afegit, i ha carregat contra el PP, a qui ha acusat de mentir.

Feijóo: "No passarà el filtre del Senat"

També en clau electoral, Alberto Núñez Feijóo ha defensat que el PP és "la veu dels catalans que no es resignen que la política sigui el que representa una part de l'arc del Parlament de Catalunya". I ha anticipat que el projecte de llei "no passarà el filtre del Senat, no passarà el filtre de la justícia, ni el filtre de les institucions que l'han d'avaluar".

Cap sorpresa. Ja es preveia que el PP, que té majoria absoluta a la cambra alta, estirarà al màxim la tramitació, dos mesos, i el vetarà. Després la llei tornarà al Congrés, per aprovar-se de forma definitiva a finals de maig o principis de juny, en plena campanya de les eleccions europees i després dels comicis al Parlament de Catalunya.

Precisament, una de les persones que podrien beneficiar-se'n i que ha celebrat el pas que s'ha fet avui, Carles Puigdemont, serà candidat el 12 de maig i n'anunciarà els detalls la setmana que ve.

Lapsus d'un diputat del PP

Per cert que, durant la votació, un diputat del PP, Daniel Pérez Osma, per poc no vota a favor de la llei. Quan se li ha preguntat des de la mesa quin era el sentit del seu vot, s'ha aixecat del seu escó i ha respost un sí. De seguida s'ha adonat de l'error i ho ha corregit.

Aquest és el moment:

Mig any amb l'amnistia monopolitzant el debat polític

Arribar fins aquí ha costat mesos de negociacions.  També de càlculs i càbales de qui podia beneficiar-se de cadascuna de les variants del text, i amb les decisions del jutge Manuel García-Castellón en el cas Tsunami sempre presents.

L'aprovació d'una llei d'amnistia per esborrar els delictes atribuïts als líders independentistes que van impulsar l'1-O va ser una exigència d'ERC i sobretot de Junts per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez.

Aquesta llavors encara hipotètica llei va passar a monopolitzar el debat polític a Espanya durant el setembre i l'octubre, amb una pressió mediàtica i política creixent sobre el PSOE per part de la dreta i l'extrema dreta.

El PSOE va acabar pactant amb ERC i Junts l'impuls i el suport a aquesta llei, i Pedro Sánchez va ser investit finalment a mitjans de novembre amb els seus vots, després de setmanes de manifestacions contràries a Madrid.