La llei d'amnistia no tanca les ferides obertes a Irlanda del Nord

Més d'un miler d'assassinats continuen sense resoldre a Irlanda del Nord. La nova llei d'amnistia, aprovada pel govern conservador, atorga immunitat per tots els crims comesos durant els Troubles ("problemes"), a canvi de cooperació en les investigacions.

La nova llei, la Legacy Bill, també crea la Comissió Independent per a la Reconciliació i la Recuperació de la Informació (ICRIR). És a dir, que els casos no arribaran als tribunals, sinó que es recopilarà informació per ajudar les famílies a saber com van morir els seus parents. Les persones acusades d'assassinat no seran processades si parlen amb la investigació i fan públic tot el que saben.

Per tant, la comissió i la llei limiten les investigacions de crims comesos a Irlanda del Nord entre el 1968 i el 1998. Tres dècades en què van morir unes 3.500 persones.
 

Què argumenten els partits

Al setembre es va aprovar la llei d'amnistia i just abans de la votació es va debatre al Parlament. En una de les bancades, durant el debat, el DUP, partit unionista britànic a Irlanda del Nord i proper als conservadors, va intentar oposar-s'hi.

El diputat Jim Shannon és un polític veterà, té 68 anys, en fa 25 que es dedica a la política i més de 10 que és diputat a la Cambra dels Comuns. Shannon va demanar la paraula, va intentar argumentar en contra de la llei, però no va poder. Només li van sortir llàgrimes per un cosí i un amic assassinats l'any 1971, i alguna reflexió:

"El nostre dolor segueix aquí, el nostre dolor encara és viu. No hi ha justícia en aquesta llei."

L'amnistia per a Irlanda del Nord ha aconseguit l'impensable: que mantinguin el mateix punt de vista els republicans irlandesos i els unionistes britànics. Els grups de víctimes, diverses associacions de drets humans, el govern irlandès i els partits polítics de Stormont --l'Assemblea de Belfast-- també s'hi oposen. I els laboristes, ara a l'oposició al govern del Regne Unit, han proclamat que si guanyen les eleccions revertiran la llei d'amnistia.

De fet, només els conservadors i l'associació de veterans de l'exèrcit hi estan d'acord. Michael Harris, veterà de l'exèrcit britànic, explica que ells simplement complien ordres, que va ser el govern qui els va enviar a Irlanda i que, per tant, no han de ser jutjats:

"Diuen que vam disparar a gent innocent. I diem que cap innocent va rebre un tret. Tothom va fer una feina professional, llavors pensàvem que era el correcte."

Familiars de víctimes impugnen la llei

Alguns familiars de víctimes republicanes, juntament amb Amnistia Internacional, han presentat als Tribunals de Belfast la primera impugnació a la llei. Davant de la porta de la Royal Court of Justice, la Martina Dillon explica que ha estat lluitant 26 anys per resoldre l'assassinat del seu marit i que no abandonarà mai. "Seguiré el temps que calgui", assegura.

Al seu costat, Grainne Teggart, d'Amnistia Internacional al Regne Unit, exposa:

"Tenim l'esperança que el tribunal conclogui que aquesta llei viola els drets de les víctimes. Tenim el compromís ferm i reiterat del Partit Laborista que derogaran aquesta legislació si estan al poder després de les pròximes eleccions generals. Però si el tribunal parla, llavors el govern, qualsevol govern, que hi hagi ha d'escoltar."

Segons Amnistia Internacional, hi va haver una connivència entre els paramilitars i l'Estat.

A Irlanda del Nord, només 25 anys després dels Acords de Pau, el record de les víctimes i l'ansietat per la justícia continuen marcant el ritme de la vida quotidiana. Els murals dels carrers de Belfast, de Derry --o LondonDerry-- o tantes altres poblacions, contenen centenars de records i de reclams de justícia.

En un dels immensos murals que decoren la paret lateral d'una casa adossada, s'hi veu una noia d'ulls blaus i cabellera marró. La Julie Livingstone somriu eterna des d'aquest mural. Tenia 14 anys quan va rebre l'impacte d'una bala de goma de l'exèrcit britànic. 42 anys després, les seves germanes encara visiten gairebé cada dia el retrat.

Revisen les roses que hi ha just davant a terra, s'abracen i tornen a casa. Són la Bernadette, de 58 anys, i l'Elizabeth Livingstone, de 71. La Bernadette és activista pels drets de les víctimes d'Irlanda del Nord:

"Necessitem saber què va passar amb la Julie. El nostre objectiu és esbrinar què hi ha en el seu fitxer, al seu arxiu. Ho volen tapar, no volen que ho vegem. Van intentar embrutar el seu nom dient que era una amotinada. I en els nostres cors sabíem, i sabem, que la Julie mai hauria fet res per fer mal a ningú... Seria meravellós si ho poguéssim resoldre, per la meva mare i el meu pare i per la Julie."

El seu és un dels més de mil assassinats que no s'han resolt a Irlanda del Nord.

Inspirada en l'experiència de Sud-àfrica

L'amnistia del govern conservador està inspirada en la Comissió de la Veritat i la Reconciliació de Sud-àfrica, creada per Nelson Mandela. El projecte de llei sobre els Troubles d'Irlanda del Nord es va anunciar per primera vegada el 2021. Boris Johnson, que llavors era el primer ministre, va dir que la llei permetria "traçar una línia als Troubles" i tornar a començar.

Però és una línia que només complau una part. Una llei que no té consens, que no resol res, i que divideix encara més una societat en equilibri permanent.

L'amnistia per a Irlanda del Nord protegeix, sobretot, les forces de seguretat britàniques i castiga moralment les víctimes, per a qui tancar les ferides és una necessitat vital.

En un dels centres d'ajuda a les víctimes, a Irlanda del Nord, el nombre de persones que han necessitat suport per a la salut mental s'ha duplicat en un any. Són traumes no resolts que demostren la irrealitat de la línia que ha volgut traçar, sense èxit, el govern conservador.