El Congrés aprova definitivament la llei d'amnistia, que pot emparar centenars de persones
Amb visible satisfacció i emoció, ERC i Junts es feliciten mútuament, mentre el PSOE manté un perfil baix durant un ple a què han assistit els líders polítics que van ser empresonats per l'1-O
Aprovada l'amnistia al Congrés per 177 vots a favor --del PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu i BNG--, 172 en contra --del PP, Vox, UPN i CC-- i cap abstenció.
Després d'un debat en què els socis d'investidura s'han felicitat mútuament pel pas endavant i en què PP, Vox i UPN han carregat contra el que han titllat de "corrupció" i "intercanvi de poder per privilegis", la llei ha tirat endavant per majoria absoluta.
Quan ho ha anunciat la presidenta de la cambra, Francina Armengol, han arrencat els aplaudiments i les abraçades.
Per aprovar la norma calien almenys 176 vots a favor; per tant, n'ha obtingut un més dels necessaris, tot i que ha faltat un sí, el d'una diputada de Podem que es trobava absent de l'hemicicle per motius personals.
La votació ha sigut nominal, és a dir, un per un i en veu alta, perquè així ho havia demanat el PP.
Els resultats es preveien ajustats i cap dels blocs es podia permetre un error, de manera que diversos diputats tenien escrit en un paper o a la seva tauleta sí o no, per no equivocar-se a l'hora de dir el seu vot en veu alta.
Sánchez s'ha deixat veure poc durant la jornada, i només ha estat present al ple durant la votació, com havia fet en el cas d'altres lleis. Ha marxat discretament poc després que finalitzés.
ERC i Junts es feliciten mútuament i avisen dels passos següents
Durant el debat, Junts i ERC s'han agraït mútuament la feina feta per tirar endavant la llei d'amnistia i han avisat que la independència també arribarà. "El que passa aquí és el resultat d'un independentisme unit, una causa que transcendeix les lluites diàries; així en som, de fortes", ha proclamat el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián.
Miriam Nogueras, presidenta del grup de Junts, ha valorat que "és un dia històric" i ha remarcat que amb aquesta llei "no es perdona, es guanya una batalla que existeix des de fa segles".
"Aquesta llei no és perdó ni és clemència, és una victòria democràtica i col·lectiva"
Nogueras ha remarcat que mai s'hauria arribat fins a aquest punt "si l'estat hagués fet una transició democràtica real" ni si "PP i PSOE no haguessin promogut la repressió":
"Cap unionista està acusat pel sol fet de ser-ho"
La diputada s'ha vantat del que ha considerat els èxits de la seva formació en les negociacions amb el PSOE en els últims mesos, i s'ha emocionat quan ho ha agraït a l'equip de Junts que s'ha dedicat especialment a la llei, així com a tots els que hi han votat a favor i els represaliats, entre els quals Junqueras, Forcadell, Turull i Bassa.
"Van dir que no es podia negociar amb Puigdemont i avui hi negocien perquè els hem forçat (a fer-ho). Ens van dir que no hi hauria amnistia i avui n'hi haurà. Ens van dir que no hi hauria independència. I avui tenim més clar que mai que això no depèn de vostès, sinó dels ciutadans de Catalunya"
En la seva intervenció, Gabriel Rufián, portaveu del grup d'ERC, ha fet un agraïment nominal a tots els qui van ser empresonats i exiliats pel procés, i ha afirmat que l'amnistia suposa "la primera derrota del règim del 78".
"Avui és un dia per als agraïments. Per agrair a la gent que va sortir al carrer i va defensar les urnes. Ningú es mereixia un segon de repressió."
Rufián ha reivindicat que en la seva aposta negociadora "ERC no estava equivocada, estava molt sola" i ha celebrat el resultat d'un "independentisme unit". Com Nogueras, ha reivindicat els pròxims passos i ha anunciat que el següent és el referèndum.
Des de la tribuna de convidats han seguit la sessió el líder d'ERC, Oriol Junqueras, a més de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, també condemnada en la causa del procés que va instruir el Suprem, i la vicepresidenta de la Generalitat en funcions, Laura Vilagrà, entre altres dirigents del partit.
També ha estat present a la cambra durant el ple el secretari general de Junts, Jordi Turull, amb altres membres del partit.
Intervenció del PSOE marcada per l'intent de boicot de Vox
Crits i insults des de la bancada de Vox han impedit l'arrencada de la intervenció del diputat del PSOE Artemi Rallo. Una esbroncada que ha durat diversos minuts i que ha fet que Rufián parlés amb diputats del PSOE i Sumar, així com la presidenta de la cambra, per desactivar l'estratègia del partit d'ultradreta, que volia boicotejar el ple.
Després de diversos intents i tocs d'atenció d'Armengol, el diputat ha pogut procedir i ha agraït, en alguns trossos en català, la implicació dels partits catalans.
"Europa, Espanya i Catalunya han dit sí a l'amnistia"
Rallo ha criticat el PP per "l'espectacle més vergonyós de basta manipulació" de les institucions durant la tramitació de la llei d'amnistia, però ha celebrat el pas endavant que suposa:
"Són nous temps per al diàleg i per a l'acord. Enhorabona, Catalunya."
Feijóo titlla Sánchez de covard i anima a votar no
El president del grup del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha criticat durament la llei i el paper del PSOE en la seva negociació. També ha fet notar l'absència de Pedro Sánchez a l'hemicicle i l'ha titllat de covard.
"Si Sánchez canvia la llei al dictat de qui la infringeix... això què és? No ho anomenin 'convivència', no se'n fotin de la gent. Això d'avui és un intercanvi de poder a canvi d'impunitat."
Feijóo ha carregat contra el que considera "un intercanvi de poder per privilegis" i ha criticat Sánchez per no intervenir en el debat:
"Han mentit als espanyols. L'intercanvi que faran avui només té un nom: corrupció."
Després de demanar als diputats que no hi estiguin d'acord que votin en contra de la llei, Feijóo ha instat Sánchez a convocar eleccions per "escoltar els espanyols" sobre el que ha titllat de "frau electoral".
Vox intenta boicotejar el ple
Per la seva banda, Santiago Abascal, president del grup de Vox, ha carregat contra una llei que ha titllat "d'acte de corrupció política". En la línia dels últims dies, ha mencionat les acusacions de corrupció a la dona de Pedro Sánchez, Begoña Gómez, i ha assenyalat que "el pitjor" del president del govern "està per venir".
"Es van cometre els pitjors delictes contra la Constitució. I ara són els delictes que s'amnistiaran, mentre que als espanyols no se'ls passa ni una multa."
Després de la intervenció de Vox hi ha hagut moments de tensió al Congrés. En al·lusió a unes paraules d'Abascal, Pisarello ha demanat la paraula i ha reivindicat la seva trajectòria davant de la visita del líder de la ultradreta a Benjamin Netanyahu, a qui ha definit com "el carnisser de Gaza".
Després d'això, un altre diputat de Vox ha demanat la paraula, però la presidenta del Congrés li ha denegat, fet que ha generat crits de "fora, fora" des de la bancada i diverses interrupcions, en un intent per part del partit d'ultradreta de boicotejar el ple.
Per la seva banda, i també dins el bloc del no, Alberto Catalán, portaveu d'UPN, s'ha mostrat bel·ligerant contra una llei que ha considerat que "humilia" l'estat de dret, la constitució i la democràcia. L'ha titllat de "perversió" i "aberració" i conseqüència d'un "xantatge" per part dels partits independentistes catalans.
Els partits de la investidura valoren el pas endavant en la desjudicialització
Gerardo Pisarello, portaveu de Sumar, ha afirmat que "un dels objectius d'avui és dir mai més a una guerra bruta i mai més a les porres". El diputat ha celebrat l'acord entre les forces de la investidura i ha reivindicat la unitat en "el que és essencial" davant d'unes forces "fanatitzades" que els volen "aïllats":
"No hem acceptat lliçons de democràcia dels qui encara sospiren pel franquisme."
Mikel Legarda, diputat del PNB, ha alabat una llei que considera que "obre un nou cicle" a Catalunya i l'estat i que deixa enrere uns anys convulsos:
"Pel PNB, allò que va passar a Catalunya va ser una greu crisi constitucional"
Legarda ha defensat que la llei no vulnera la separació de poders, ja que se cenyeix a les competències que té el legislatiu, i que després els jutges l'hauran d'aplicar sense entrar a valorar-ne el fons.
"S'hi pot estar en desacord pel seu contingut polític, però no perquè posi en dubte l'estat de dret ni la Constitució"
Jon Iñarritu, diputat d'EH Bildu, ha afirmat que avui s'aprova una llei "excepcional" que "reverteix una tremenda injustícia":
"Es va convertir un problema de naturalesa política en un problema de naturalesa policial. Va ser venjança política"
La mesura suposarà un avenç contra la perpetuació del conflicte, ha insistit, perquè "els conflictes polítics no es resolen als tribunals". Iñarritu ha parlat en castellà i en euskera, però també en català per enviar un missatge als "amics catalans": "L'amnistia és una resposta necessària i justa davant la repressió", ha conclòs.
Néstor Rego, diputat del BNG, ha afirmat que la llei reconeix que a l'estat "els conflictes, també de sobirania, s'han de resoldre per la via política" i que "davant l'immobilisme" dels poders fàctics, "obre una finestra" per a la democratització plena.
Javier Sánchez Serna, diputat de Podem, ha remarcat que aquesta llei "és només el principi" d'uns moviments per treure la política dels tribunals que el seu partit, ha dit, fa anys que reclama:
"Deixar-ho tot en mans de la judicialització només ens ha portat dolor i molt de temps perdut."
Malgrat això, un cop s'aprovi haurà de fer front a "un poder judicial reaccionari" que "segueix fent política": "L'objectiu declarat és paralitzar aquesta llei", ha advertit.
A punt per entrar en vigor
La llei per amnistiar els implicats en el procés independentista va néixer dels pactes que el PSOE va segellar amb ERC i amb Junts a canvi del seu suport a la investidura de Pedro Sánchez.
La llei pot beneficiar els encausats per la consulta del 9N, el referèndum de l'1-O i les protestes postsentència i la pots llegir íntegrament aquí.
Alerta Solidària calcula que 419 activistes i manifestants se'n podran beneficiar, sense comptar càrrecs polítics ni treballadors de les administracions. En canvi, Òmnium Cultural eleva aquesta xifra a les 1.616 persones, 697 encausades penalment i 919 administrativament.
L'aplicació per part dels tribunals no serà un camí planer, com mostren moviments com els del jutge del cas Tsunami Democràtic o les nombroses iniciatives d'amplis sectors de la judicatura per oposar-se a la llei i buscar escletxes per esquivar-la.
La proposició de llei la va registrar en solitari el Grup Socialista el 13 de novembre i, encara que formalment s'ha tramitat pel procediment d'urgència, haurà trigat més de mig any a veure la llum.