La llei de l'avortament, punt per punt: d'avortar als 16 sense permís a baixes per regla

L'esborrany de la nova llei de l'avortament s'ha aprovat aquest dimarts en primera lectura al Consell de Ministres. Pel camí han quedat mesures destacades, com ara la reducció de l'IVA de compreses, tampons i copes menstruals, però el text revoca les limitacions aplicades pel govern del PP i preveu, entre altres, baixes laborals per a les persones que menstruen i tenen regles incapacitants.

Ara s'iniciarà la negociació parlamentària, i els partits hi podran presentar esmenes. La intenció del govern espanyol és que quedi aprovat pel Congrés abans d'acabar l'any, però encara no hi ha una data concreta.

Què inclou?

- Les dones de 16 i 17 anys podran interrompre voluntàriament l'embaràs sense necessitat de cap permís dels tutors legals, com ja passava abans de l'última modificació de la llei impulsada pel PP en revisió de la llei del govern de Rodríguez Zapatero el 2010.

- S'eliminen els 3 dies de reflexió obligatoris abans de fer una interrupció voluntària de l'embaràs. En aquest període s'entrega un sobre amb informació de les ajudes i prestacions a què es té dret si se segueix endavant amb l'embaràs i un segon document amb dades del suport que rebria la criatura si no s'avorta i neix amb alguna malformació. Ara aquest sobre només es lliurarà a qui ho sol·liciti.

- La llei inclou una baixa per interrupció voluntària de l'embaràs i s'hi incorpora la provisió d'assistència i acompanyament integral i especialitzada en aquest procés.

- Hi haurà una baixa específica per a les dones que tinguin regles que arribin a ser incapacitants i que serà finançada 100% per l'Estat. Per primera vegada una llei dedica un apartat als drets relatius a la salut menstrual a totes les etapes de la vida.

- S'hi incorpora la baixa prepart des de la setmana 39 de gestació, que no consumirà cap dia del permís de maternitat.

- Els centres de salut distribuiran la pastilla de l'endemà de forma gratuïta i en serveis de salut sexual i reproductiva. Ara val 20 euros a la farmàcia.

- Es repartiran gratuïtament productes de salut menstrual, com tampons, compreses o copa menstrual amb l'objectiu d'acabar amb la pobresa menstrual. Es farà en espais com instituts, presons, centres de la dona, centres cívics o centres socials.

- Es repartiran de forma gratuïta mètodes anticonceptius en espais com centres educatius i centres penitenciaris, en vinculació amb campanyes sobre educació sexual. La llei preveu que es promoguin els mètodes d'anticoncepció masculina, perquè no sigui només una responsabilitat de les dones. Les píndoles anticonceptives d'última generació tornaran a estar cobertes per la Seguretat Social.

- L'educació sexual serà integral a les principals etapes educatives, i se centraran en el consentiment i les relacions fomentades en els bons tractes. Es formarà específicament en educació sexual i menstrual professorat, funcionaris de presons i treballadors públics.

- Es crearan centres públics d'atenció especialitzada en salut sexual i reproductiva i una línia d'atenció telefònica.

- Es reconeixen com a formes de violència contra les dones la gestació subrogada --encara que no es perseguirà les parelles que hi recorrin en altres països--, l'esterilització forçosa per a les dones amb discapacitat, i l'embaràs o avortament forçós. La llei estableix mesures per a la prevenció i la resposta de l'Estat a algunes manifestacions de la violència contra les dones relacionades amb els drets sexuals i reproductius.

- Es fomentaran les bones pràctiques en totes les etapes de l'embaràs, especialment, al part i al postpart.

Què no inclou?

- La baixa prepart d'un mes, com s'havia negociat, ha acabat reduïda a tan sols una setmana. D'aquesta manera, només recull la baixa de la setmana 39 de gestació, que en molts casos ja s'estava concedint amb altres justificacions mèdiques com ara el dolor propi d'aquest període.

- Finalment, ha caigut l'objectiu de rebaixar o eliminar l'IVA dels articles per a la regla i que estan gravats amb el 10% de l'impost, no com els productes de primera necessitat, que estan al 4%. L'esborrany de la llei establia una disposició addicional per a l'aplicació del tipus del 0% de l'IVA a compreses, tampons, copes menstruals i també bolquers per a nadons i altres articles per a la incontinència, una mesura que ha acabat caient un cop s'ha discutit entre els ministeris afectats, malgrat que la ministra d'Igualtat, Irene Montero, diu que compta amb el compromís de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per debatre aquesta reducció de l'IVA de cara als pròxims pressupostos generals de l'Estat.

- La nova llei no preveu canvis substancials per garantir l'avortament a la sanitat pública, més enllà de les que ja estaven recollides sobre el paper i que han estat insuficients en zones com ara les comarques de Lleida. La futura llei parla d'obligar tots els centres d'ús públic a oferir avortaments, que l'objecció de consciència es garanteixi com un dret individual però sempre hi hagi personal disponible per a la interrupció voluntària de l'embaràs. Tot i això, veus del sector avisen que caldria concretar mesures, que hi hagi la voluntat política i tècnica, i també els recursos. Hi ha hospitals que mai han fet avortaments, i els que en fan són per indicació mèdica, però no perquè la dona ho hagi decidit. El sistema dels avortaments instrumentals està organitzat bàsicament amb clíniques privades a qui es concerta els serveis.

- Els grups de defensa dels drets sexuals hi troben a faltar la despenalització total de l'avortament: segueix al Codi Penal, però amb les excepcions recollides en la llei.

- Els mateixos col·lectius recorden que l'avortament dels embarassos de més de 22 setmanes haurà de seguir passant per un comitè avaluador, que només el permet si el fetus no pot sobreviure. De comitès n'hi ha en cada comunitat autònoma, i de vegades hi ha disparitat de criteris.

- No es garanteix l'accés a l'avortament quan no es té targeta sanitària, mentre que sí que es garanteix l'atenció per tirar endavant l'embaràs.