La llei de memòria democràtica s'aprova gràcies a Bildu, però sense ERC, Junts i la CUP
La llei es compromet a buscar 114.000 desapareguts durant i després de la Guerra Civil, i declara il·legal el franquisme i nul·les les resolucions i condemnes polítiques de la dictadura
El Congrés dels Diputats ha aprovat la llei de memòria democràtica. El PSOE ha aconseguit tirar-la endavant gràcies a Bildu i el suport dels seus aliats parlamentaris, tret d'Esquerra, que s'ha abstingut. Junts i la CUP hi han votat en contra. Tots tres consideren el text insuficient.
El text declara il·legal el franquisme i nul·les les resolucions i condemnes de caràcter polític per part dels tribunals del règim, i amplia la definició de víctimes: hi inclou les persones LGTBI, els nens adoptats sense consentiment dels seus pares (els anomenats nens robats), i també la llengua i la cultura catalanes, basques i gallegues.
Quinze anys després que el govern Zapatero aprovés la primera llei de memòria històrica, aquest dijous el govern de coalició ha aconseguit aprovar-ne una de nova: la llei de memòria democràtica, que asseguren que és molt més ambiciosa, com ha defensat el ministre de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños.
"És una llei per al retrobament. Una llei que ens fa millors com a país. Una llei que passa pàgina definitivament de l'època més negra de la nostra història recent."
El govern espanyol l'ha pogut tirar endavant sobretot gràcies a Bildu, que ha donat suport a la llei perquè s'ha decidit crear una comissió que estudiï vulneracions de drets humans entre el 1978 i finals del 1983 a les persones que hagin lluitat "per la consolidació de la democràcia" i que assenyali "possibles vies de reconeixement i reparació". Això inclou l'inici dels GAL i la guerra bruta contra ETA.
L'acord amb els independentistes bascos ha aixecat força polèmica. No només ha aixecat el rebuig de la dreta, sinó que fins i tot dins les files socialistes s'han sentit les crítiques, com les de l'expresident del govern espanyol Felipe González.
A l'hemicicle, mentre el diputat del PP Jaime Mateu acusava el govern de Sánchez de "tenir la poca vergonya d'haver pactat aquesta llei amb els hereus polítics dels assassins etarres", la diputada de Bildu Isabel Pozueta retreia als populars que "els molesti que la veritat i la justícia arribi a moltes de les víctimes d'una dictadura que anhelen."
Pel que fa als partits independentistes, consideren la llei insuficient, però els vots han estat diferenciats: sí del PDeCAT, abstenció d'ERC i no de Junts i la CUP.
Carolina Telechea, d'ERC, ha recordat que no deroga la llei d'amnistia del 1977, "una llei d'impunitat per als botxins", ha dit, tot i que, segons el text, "els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la consideració d'imprescriptibles i no amnistiables", i s'interpretaran segons el dret internacional humanitari, al qual se sotmeten les lleis espanyoles.
Josep Pagès, diputat de Junts, ha argumentat que és "una llei que engreixa el relat fals de la legitimitat del règim del 78". Per la seva banda, el PDeCAT hi ha votat a favor perquè troba que la llei "és un bon punt de partida, i un bon resultat per poder presentar d'aquí a uns anys una llei molt més ambiciosa", ha dit el seu diputat, Sergi Miquel.
Un altre dels moments més tensos s'ha viscut durant la intervenció de Francisco José Contreras, diputat de Vox, que ha dit que Salvador Puig Antich va ser executat no per ser anarquista sinó per haver matat un policia. Els diputats d'ERC, Unides Podem i Bildu han abandonat l'hemicicle com a senyal de protesta.
Una llei per buscar 114.000 desapareguts
La llei aprovada aquest dijous preveu buscar 114.000 desapareguts durant la Guerra Civil i la posterior dictadura. Per fer-ho, l'Estat elaborarà un mapa de localització de les persones desaparegudes i crearà un banc estatal d'ADN de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura.
També es declaren il·legals el règim franquista i els seus tribunals, però no deroga la llei d'amnistia del 77. Es crearà una Fiscalia que investigui les violacions del dret internacional i de drets humans durant el cop d'estat, la Guerra Civil i la dictadura franquista.
La llei preveu crear un inventari estatal de llocs de memòria democràtica. De moment, entre aquests espais, hi haurà el Valle de los Caídos, --monument administrat temporalment per Patrimoni Nacional--, que passarà a anomenar-se Valle de Cuelgamuros, i tindrà un nou marc jurídic un cop extingida la fundació de la Santa Cruz del Valle de los Caídos.
.
Entre altres mesures més simbòliques, hi ha la supressió de 33 títols nobiliaris i grandeses d'Espanya concedits entre el 1948 i el 1978, com el de duc de Primo de Rivera, duc de Calvo Sotelo i duc de Mola.
En matèria d'Educació, la llei preveu l'actualització dels continguts curriculars d'ESO, FP i batxillerat per reflectir la "repressió que es va produir durant la guerra i la dictadura". I garanteix, a més, el dret a l'accés lliure, gratuït i universal als arxius públics i privats sobre tots els fets que van tenir lloc entre el cop d'estat del 1936 i la Transició fins a l'entrada en vigor de la Constitució del 1978.
La nova llei entrarà en vigor previsiblement al setembre, un cop hagi estat aprovada al Senat i surti publicada al BOE.
- ARXIVAT A:
- Memòria històrica Congrés dels Diputats