La llei del cinema s'aprova amb els vots a favor del tripartit i CiU
El Parlament de Catalunya ha donat llum verda a la llei del cinema, que quan s'apliqui plenament preveu que la meitat de còpies de les pel·lícules que s'estrenin a Catalunya estiguin doblades o subtitulades en català. L'única excepció en seran els films que tinguin com a llengua original el català o castellà. La norma ha tirat endavant amb els vots favorables dels tres grups que integren el govern i de CiU, mentre que el PP i Ciutadans hi han votat en contra. La federació nacionalista, que aquest dimarts no tenia clar el sentit del seu vot, s'hi ha afegit finalment en un gest, han dit, de defensa de la llengua.
La llei del cinema ha tirat endavant amb els vots a favor del PSC, ERC, ICV i CiU, mentre que el PP i Ciutadans s'hi han oposat en la votació que aquest dimecres ha tingut lloc al Parlament.
El diputat de CiU Jordi Cuminal havia anunciat durant la sessió que el seu grup hi votaria a favor i revelava així la incògnita que hores abans encara es mantenia sobre el sentit del vot de la federació nacionalista. Cuminal, tot i criticar la feina del Departament de Cultura, ha explicat que la llei ha millorat i que s'hi sumen perquè considera que toca defensar la llengua.
En la seva intervenció, el conseller Tresserras ha defensat la llei i ha dit que corregeix una "anomalia històrica" i vol equilibrar el nombre de pel·lícules que es poden veure en català i castella. I és que l'any 2009 només el 3% de les pel·lícules que es van exhibir a Catalunya estaven doblades o subtitulades al català.
Més cinema en català
La llei del cinema preveu que la meitat de les còpies de les pel·lícules que s'estrenin a Catalunya estiguin doblades o subtitulades en català. Les pel·lícules que ja són en català o castellà es mantindran en versió original, i també en quedaran excloses les que no arribin a 16 còpies, que s'entén que no podrien finançar el doblatge amb la recaptació. La norma dóna set anys de termini perquè les empreses distribuïdores compleixin la paritat lingüística.
El redactat de la llei preveu un règim sancionador estricte per incompliment de la norma, que pot arribar a multes de fins a 75.000 euros per incompliment de les quotes lingüístiques. S'elimina la possibilitat d'establir una taxa que gravi les versions doblades amb la intenció d'impulsar les versions originals.
La nova llei aposta per avançar en l'ús del català en les còpies digitals amb bonificacions i ajudes a les sales perquè s'adaptin al nou sistema de projecció. A Barcelona només el 20% de les 96 sales de cinema estan digitalitzades.
Per potenciar la projecció de pel·lícules europees subtitulades, de producció catalana o d'especial interès cultural, es crearà una xarxa concertada de pantalles que rebran subvencions. Aquesta xarxa estarà formada per les sales que voluntàriament s'hi adhereixin mitjançant convenis de col·laboració estables amb la Generalitat.
D'altra banda, la Generalitat destinarà uns 40 milions d'euros anuals a ajuts directes tant a la producció de pel·lícules com a la distribució i l'exhibició independent. Es farà a través d'un conveni entre TV3, l'Institut Català d'Indústries Culturals i l'Institut Català de Finances.
Oposició del sector
La llei del cinema, que ha tirat endavant amb un suport majoritari a la cambra, no té, en canvi, el beneplàcit del sector, que tem que el perjudiqui econòmicament. Els empresaris del cinema ja s'hi van mostrar en desacord amb una vaga de sales, l'1 de febrer. De les 790 sales de cinema de Catalunya (les que hi ha als 175 cines de tot el país), només 214 van obrir i la resta van protestar per la llei. El sector considera que les mesures incloses a la llei els perjudiquen perquè hi perdran diners, cosa que va desmentir un estudi encarregat a la Pompeu Fabra pels mateixos exhibidors i distribuïdors.
L'aprovació de la llei del cinema arriba just després que el Tribunal Constitucional ha anul·lat el caràcter preferent del català a les administracions públiques i als mitjans de comunicació. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, creu que la sentència no afecta la llei del cinema, però Ciutadans opina el contrari i per això ha demanat que es retiri de l'ordre del dia la votació del text, proposta que s'ha rebutjat.
El diputat de CiU Jordi Cuminal havia anunciat durant la sessió que el seu grup hi votaria a favor i revelava així la incògnita que hores abans encara es mantenia sobre el sentit del vot de la federació nacionalista. Cuminal, tot i criticar la feina del Departament de Cultura, ha explicat que la llei ha millorat i que s'hi sumen perquè considera que toca defensar la llengua.
En la seva intervenció, el conseller Tresserras ha defensat la llei i ha dit que corregeix una "anomalia històrica" i vol equilibrar el nombre de pel·lícules que es poden veure en català i castella. I és que l'any 2009 només el 3% de les pel·lícules que es van exhibir a Catalunya estaven doblades o subtitulades al català.
Més cinema en català
La llei del cinema preveu que la meitat de les còpies de les pel·lícules que s'estrenin a Catalunya estiguin doblades o subtitulades en català. Les pel·lícules que ja són en català o castellà es mantindran en versió original, i també en quedaran excloses les que no arribin a 16 còpies, que s'entén que no podrien finançar el doblatge amb la recaptació. La norma dóna set anys de termini perquè les empreses distribuïdores compleixin la paritat lingüística.
El redactat de la llei preveu un règim sancionador estricte per incompliment de la norma, que pot arribar a multes de fins a 75.000 euros per incompliment de les quotes lingüístiques. S'elimina la possibilitat d'establir una taxa que gravi les versions doblades amb la intenció d'impulsar les versions originals.
La nova llei aposta per avançar en l'ús del català en les còpies digitals amb bonificacions i ajudes a les sales perquè s'adaptin al nou sistema de projecció. A Barcelona només el 20% de les 96 sales de cinema estan digitalitzades.
Per potenciar la projecció de pel·lícules europees subtitulades, de producció catalana o d'especial interès cultural, es crearà una xarxa concertada de pantalles que rebran subvencions. Aquesta xarxa estarà formada per les sales que voluntàriament s'hi adhereixin mitjançant convenis de col·laboració estables amb la Generalitat.
D'altra banda, la Generalitat destinarà uns 40 milions d'euros anuals a ajuts directes tant a la producció de pel·lícules com a la distribució i l'exhibició independent. Es farà a través d'un conveni entre TV3, l'Institut Català d'Indústries Culturals i l'Institut Català de Finances.
Oposició del sector
La llei del cinema, que ha tirat endavant amb un suport majoritari a la cambra, no té, en canvi, el beneplàcit del sector, que tem que el perjudiqui econòmicament. Els empresaris del cinema ja s'hi van mostrar en desacord amb una vaga de sales, l'1 de febrer. De les 790 sales de cinema de Catalunya (les que hi ha als 175 cines de tot el país), només 214 van obrir i la resta van protestar per la llei. El sector considera que les mesures incloses a la llei els perjudiquen perquè hi perdran diners, cosa que va desmentir un estudi encarregat a la Pompeu Fabra pels mateixos exhibidors i distribuïdors.
L'aprovació de la llei del cinema arriba just després que el Tribunal Constitucional ha anul·lat el caràcter preferent del català a les administracions públiques i als mitjans de comunicació. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, creu que la sentència no afecta la llei del cinema, però Ciutadans opina el contrari i per això ha demanat que es retiri de l'ordre del dia la votació del text, proposta que s'ha rebutjat.
