El Congrés aprova la llei del "només sí és sí": quins canvis preveu
La norma, que elimina la distinció entre abús i agressió sexual i situa el consentiment al centre, tirarà endavant sense el suport del PP ni Vox i amb l'abstenció de la CUP
Han fet falta gairebé sis anys per arribar fins aquí. Aquest dijous, l'anomenada llei del només sí és sí, que situa el consentiment al centre dels judicis per delictes sexuals, ha quedat aprovada al Congrés dels Diputats, abans de continuar el tràmit al Senat.
Tot va arrencar en els Sanfermines del 2016, quan una violació en grup que de seguida es va conèixer com el cas de La Manada va sacsejar la societat i va desencadenar una onada de protestes.
La llei de garantia integral de la llibertat sexual canvia el concepte de consentiment, que a partir de l'entrada en vigor de la llei serà clau per jutjar els delictes sexuals. Només s'entendrà que hi ha consentiment "quan s'hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de forma clara la voluntat de la persona".
A més, la norma elimina del Codi Penal la distinció entre abús i agressió sexual.
Així, les víctimes ja no hauran d'acreditar que han patit violència o que s'han resistit, perquè tot acte sexual sense consentiment serà una agressió.
Una petició que ha abanderat el feminisme arran de la primera sentència de La Manada, molt controvertida perquè els jutges no van considerar que hi hagués violència ni intimidació en la violació en grup a una noia de 18 anys per part de cinc joves.
També es garanteix una atenció integral a les víctimes, amb la creació de centres de crisi 24 hores per atendre víctimes de violència sexual majors de 16 anys o cases d'infància per a les menors, i es posa a fi a l'anomenada revictimització, amb mesures com evitar que la dona hagi d'estar en contacte visual amb el presumpte agressor o permetre que pugui declarar en sales especials.
Tots els grups tret del PP i Vox han votat a favor de la norma, mentre que la CUP ha optat per una abstenció. La llei ha obtingut 201 vots afirmatius, 140 de negatius i 3 abstencions.
Programes formatius per als agressors menors d'edat
Entre les esmenes que s'han incorporat al text hi ha les que han consensuat els grups del PSOE, Unides Podem, ERC i EH Bildu que preveu obligar els agressors que tinguin menys de 18 anys a seguir programes formatius sobre educació sexual i igualtat de gènere.
Casos com els de Burjassot o Vila-real, tots dos al País Valencià, han posat en el focus mediàtic els casos d'agressions sexuals comeses per menors.
Segons el Ministeri d'Igualtat, s'ha d'entendre que l'objectiu de la mesura és que, davant d'una sentència condemnatòria, s'abordi el problema des d'un punt de vista "responsabilitzador", més que no pas punitiu.
Justament, tant la CUP com EH Bildu han considerat que la norma té un caràcter punitiu i han afirmat que "no tot es resol amb el Codi Penal".
Montero: "Espanya és des d'avui un país més segur per a les dones"
La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha afirmat que el feminisme "ha tornat a fer història" i ha aplaudit que "per fi, el 'germana jo sí que et crec' es converteix en llei".
Montero ha afirmat que el text "canvia la violència per la llibertat i la por pel desig" i ha conclòs: "Espanya és des d'avui un país més segur per a totes les dones". També ha etzibat a l'extrema dreta:
"Vostès fan molt soroll, però els demostrem que les feministes som més."
En el discurs ha recordat les nenes d'Alcàsser, Nevenka Fernández, Nagore Laffage o la víctima de la manada dels Sanfermines.
La prostitució, al marge de la llei
La llei continua el tràmit parlamentari sense els articles que penalitzen el proxenetisme no violent ni tampoc a qui es lucri amb el lloguer de locals destinats a afavorir l'explotació de la prostitució.
Aquests aspectes han caigut del text perquè grups com ERC, EH Bildu, En Comú Podem, Junts o la CUP han defensat suprimir-los perquè apel·len a la llibertat sexual de les dones que es vulguin prostituir.
Tot i això, en el projecte de llei sí que es considera il·lícita qualsevol forma de publicitat que contribueixi a promoure la prostitució.
A més, el text preveu campanyes de sensibilització per desincentivar la demanda de serveis "com la prostitució o la pornografia que naturalitza la violència sexual".
A banda, el text inclou una multa d'un a tres mesos per les persones que hagin rebut fotos o vídeos sense autorització de la persona afectada, que menystinguin greument la seva intimitat i que les difonguin, revelin o cedeixin a tercers sense permís de l'afectat. A més, castiga l'assetjament al carrer.
També preveu el reconeixement del dret de residència i treball a les víctimes de violència sexual en situació irregular o el dret a rebre ajudes a les mares de menors assassinats per les parelles o exparelles, en el que es coneix com a violència vicària.
La llei considera violència sexual, entre d'altres, l'explotació sexual, la corrupció de menors, la mutilació genital femenina i el matrimoni forçat, i inclou com a agreujant la submissió química.
