S'aprova la llei del català a l'escola amb els vots d'ERC, Junts, PSC i En Comú Podem
Un llarg aplaudiment en acabar la votació escenifica, almenys en aquesta ocasió, el trencament de la dinàmica de blocs al Parlament
La llei del català a l'escola ja està aprovada. Després de mesos d'estira-i-arronses, el text ha rebut la llum verda aquest dimecres al Parlament gràcies als vots a favor dels grups que la van acordar: Esquerra, Junts, PSC i En Comú Podem. Així, han sumat 102 sís, davant els 29 nos de la CUP, Vox, PP i Ciutadans.
Quan la presidenta de la cambra, Laura Borràs, ha anunciat el resultat de la votació, els diputats dels quatre grups s'han aixecat dels escons per aplaudir-lo, en una imatge que ha escenificat, almenys en aquesta ocasió, el trencament de la dinàmica de blocs dels últims anys al Parlament. Una imatge que han reforçat amb una fotografia a l'escala noble:
Hi ha hagut una abstenció, la del diputat de Junts Francesc Ten, que ha explicat que ho feia com a "gest de reconeixement" a Salvador Ribot, un activista de Celrà que fa una vaga de fam, divendres farà dues setmanes, en defensa del català a l'escola.
Just abans de la votació, el president de la Generalitat ha demanat la paraula per agrair el consens que ha permès aprovar la llei. Segons Pere Aragonès, "avui s'ha fet un pas endavant com a país", malgrat que "la llengua catalana es defensa cada dia".
Per part dels socialistes, Salvador Illa ha afirmat que voldria que la llei "sigui un punt de partida", alhora que ha defensat, en resposta a les crítiques de partits de la dreta pel seu suport al text, que "defensar el català no és atacar el castellà".
Els comuns consideren que la llei "blinda la immersió i la cohesió social". Jéssica Albiach s'ha dirigit als grups de la dreta per demanar-los que "deixin de mentir i intentar dividir-nos". I ha afegit: "El castellà també és la llengua de tots, no només de la dreta i l'extrema dreta".
Crítiques de la dreta al PSC
Hi han votat en contra els diputats de la CUP i els Vox, el PP i Ciutadans. Per part del partit taronja, Carlos Carrizosa ha acusat els grups que l'han aprovat de "tractar la immersió com si fossin els manaments gravats en pedra que va baixar Moisès del Sinaí". A parer seu, la llei és "una traïció als pactes constitucionals".
Des de Vox, el portaveu Joan Garriga ha afirmat que la llei és tramposa i ha insistit que es querellaran contra qui, diuen, desobeeixi el TSJ i que portaran el text al Tribunal Constitucional. Ignacio Garriga ha afegit que el seu grup "batallarà fins a la victòria final".
Pel PP, la immersió lingüística "és una anomalia" i, "tal com s'aplica a Catalunya, és il·legal". Alejandro Fernández, a més, ha acusat els grups del govern i els partits d'esquerres d'haver fracassat en l'objectiu de defensar la llengua i afirma que "de tant estimar-la, l'acabaran matant".
Ben diferents són els motius de la CUP per oposar-se a la llei. Segons ha argumentat Carles Riera, creuen que "és un nyap" que no té el consens de la comunitat educativa, que no defensa el català a l'escola i que "fomenta la segregació lingüística".
Una llarga negociació
La nova norma, que ha estat la reacció dels quatre grups parlamentaris a la sentència del TSJC que obliga a fer el 25% de les classes en castellà, s'ha aprovat més tard del previst. L'objectiu inicial era que la llei arribés a la cambra fa dues setmanes, després de l'acord a què van arribar les quatre formacions i que es decidís tramitar-la per lectura única.
El debat parlamentari, però, es va endarrerir a causa del tràmit al Consell de Garanties Estatutàries. L'endemà de l'acord, Ciutadans, PP i Vox van portar la proposició de llei a l'òrgan consultiu amb l'objectiu gens dissimulat de frenar-ne l'aprovació.
Els principals punts de la llei
La proposició de llei acordada per PSC, Esquerra, Junts i En Comú Podem té com a objectiu protegir el català a l'escola. En comptes de reformar la llei de política lingüística, com era l'objectiu inicial, els quatre grups parlamentaris van pactar finalment una nova llei.
Aquests són els aspectes més destacats de la proposició sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari:
- No hi ha referències a quotes o percentatges de les llengües.
- El català es defineix com a "llengua vehicular i d'aprenentatge" i es reconeix el castellà com a llengua curricular, una condició que també té el català.
- L'ús de les llengües s'ha de determinar "exclusivament amb criteris pedagògics i de forma singularitzada" per a cada centre educatiu. L'ús de les llengües s'ha de decidir d'acord amb el projecte lingüístic de cada centre.
- Fixa com a objectiu que tot l'alumnat assoleixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials.
- La presència de cada llengua en l'ensenyament ha de tenir en compte "la situació sociolingüística" del centre i l'entorn.
- El català queda designat com a llengua d'acollida de l'alumnat nouvingut.
- Garantia de l'aprenentatge i l'ús curricular de l'aranès a l'Aran, inclòs en una de les tres disposicions addicionals del text.
Aval del Consell de Garanties Estatutàries
Finalment, el Consell de Garanties Estatutàries ha avalat aquest dimarts per unanimitat la llei, que esquiva els percentatges en l'ensenyament i estableix el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua d'ús curricular.
Els membres del Consell consideren que cap article del text vulnera la Constitució o l'Estatut.
Pendents del decret aprovat per l'executiu
El Parlament també haurà de validar el decret llei aprovat pel govern la setmana passada i que rebutja els percentatges de llengües i situa la Conselleria d'Educació com a únic responsable legal dels projectes lingüístics dels centres.
El decret també està pendent de l'aval del Consell de Garanties Estatutàries, que té temps fins al 21 de juny per pronunciar-se.
D'altra banda, escoles i instituts van rebre la setmana passada les instruccions per validar els projectes lingüístics de cara al curs vinent i verificar que s'adeqüen al nou decret.
Les instruccions inclouen set preguntes que, si es responen totes afirmativament, significa que el projecte s'adequa a la nova normativa i queda validat automàticament pel departament, que n'assumeix la responsabilitat legal.