El projecte de llei trans preveu el canvi legal de sexe als 16 anys sense informe mèdic

El Ministeri d'Igualtat planteja que es pugui canviar de nom i de gènere als 16 anys sense proves mèdiques ni psicològiques o modificacions de l'aparença física. Amb tan sols la declaració expressa d'una persona, es podrà fer el canvi al Registre Civil. No caldrà l'autorització dels pares. Aquesta és la principal novetat de l'esborrany de la llei trans, que s'està redactant i que es preveu portar al Consell de Ministres a finals de febrer.

La llei provoca diferències en el si de l'executiu i es podria modificar abans d'aprovar-la. El corrent feminista del PSOE critica l'autodeterminació de gènere que permet la norma, perquè --segons diuen-- pot contribuir a vulnerar els drets de les dones davant de fets com el masclisme i les desigualtats.

Si l'esborrany s'aprova, la llei per a la igualtat de les persones trans permetrà el canvi de sexe al Registre Civil sense necessitat d'informe ni de tractament mèdic, a partir dels 16 anys, i entre els 12 i els 16 amb el consentiment dels pares o tutors.

L'esborrany fixa així la despatologització de la transsexualitat, en línia amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS), i garanteix protecció i drets específics a tota aquella persona "la identitat de gènere de la qual no es correspongui amb el sexe assignat en néixer".

El text inclou mesures en l'àmbit sanitari, educatiu, laboral i esportiu, i també obre la porta a poder sol·licitar que no s'especifiqui el sexe als documents oficials d'identitat, per atendre els qui no s'identifiquen ni amb el gènere masculí ni amb el femení.

Entre les prestacions sanitàries, a més a més dels tractaments hormonals i quirúrgics, es preveu que "les persones trans amb capacitat de gestar" puguin recórrer a les tècniques de reproducció humana assistida.

El Ministeri d'Igualtat aspira a iniciar la tramitació legislativa d'aquest avantprojecte de llei la primera quinzena de febrer, raó per la qual es van reunir la setmana passada la ministra Irene Montero i la vicepresidenta primera del govern de Pedro Sánchez, Carmen Calvo.

Prohibició de les teràpies de conversió sexual

La futura llei d'igualtat LGTBI, a més a més, prohibirà les teràpies de conversió de l'orientació sexual, com ja va avançar la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB) després d'una reunió amb la ministra d'Igualtat, Irene Montero.

La FELGTB, la Fundació Triangle i l'Associació de Famílies de Menors Trans Chrysallis es van reunir dilluns amb la ministra i la directora general de Diversitat Sexual i Drets LGTBI, Boti García Rodrigo, per conèixer el contingut del "paquet legislatiu" que Igualtat prepara per protegir els drets del col·lectiu LGTBI.

La trobada arribava al cap d'uns dies de la reunió d'aquests tres col·lectius amb la vicepresidenta primera de l'executiu, Carmen Calvo, per "acostar postures" en aquesta matèria. Les tres associacions van qualificar de sòlid i garantista el treball elaborat pel Ministeri de Montero per garantir els drets d'aquests col·lectius en les lleis trans i d'igualtat LGTBI.

La presidenta de la FELGTB, Uge Sangil, va explicar a EFE que es prohibiran per llei les teràpies de conversió de l'orientació sexual --una mesura a la qual donen suport tots els partits, excepte Vox-- i que la futura llei trans reconeixerà la despatologització i la lliure determinació del gènere, també per als menors.
 

Així mateix, va precisar que la futura llei trans beu en gran mesura del consens assolit l'any 2019 al Congrés al voltant de la ponència per reformar la llei de 2007, relativa a la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones.

En aquesta ponència, recolzada per tots els grups parlamentaris, es reconeixien l'autodeterminació i la despatologització, a més a més del dret dels menors a sol·licitar el canvi de gènere i la modificació al Registre Civil de la identitat de gènere de les persones migrants.

Totes tres associacions consideren que la feina del Ministeri d'Igualtat és "tècnicament minuciosa i sòlida, i fixa una base ferma" per començar la tramitació parlamentària d'aquestes lleis. D'altra banda, miraran d'ampliar al màxim la protecció dels drets del col·lectiu LGTBI durant la negociació parlamentària amb tots els partits, en la qual aspiren que es reconegui la inscripció registral de les persones no binàries.

Els col·lectius esperen que aquesta legislació s'aprovi coincidint amb el dia de l'Orgull LGTBI, una data "raonable i de justícia", ja que una gran part del contingut que s'hi inclourà, també l'autodeterminació de gènere i la despatologització de la transsexualitat, es va debatre i acordar a l'anterior legislatura.

"Com a entitats socials, la nostra obligació és mantenir-nos vigilants i vetllar per una legislació que ofereixi garanties jurídiques i que garanteixi tots els drets de les persones trans i LGB", va expressar Sangil. Per la seva banda, la presidenta de Chrysallis, Ana Valenzuela, va afirmar que l'"aprovació d'aquest paquet legislatiu suposaria situar l'estat espanyol a l'avantguarda de la protecció dels drets humans".
 

Un consens encara per assolir

El govern ha precisat que encara no s'ha consensuat l'esborrany de l'avantprojecte de llei trans. Fonts de l'executiu han explicat a EFE que l'esmentat esborrany respon als postulats que defensa Unides Podem, no el conjunt del govern, i que el text ha de seguir la "tramitació habitual" en què hi participarien diferents ministeris, principalment Justícia i Sanitat.

Les mateixes fonts han incidit que l'avantprojecte que s'aprovi al Consell de Ministres ha de tenir dos principis: seguretat jurídica i qualitat normativa.

Així mateix, recorden que la setmana passada va tenir lloc una reunió entre la ministra d'Igualtat, Irene Montero, i la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, per començar a treballar en aquesta matèria.