La llei trans, aprovada al Congrés, reconeix la lliure autodeterminació de gènere

Després de mesos de tensió entre els socis del govern espanyol, el Congrés dels Diputats ha aprovat finalment aquest dijous la llei trans tal com l'havia plantejat el Ministeri d'Igualtat. La principal novetat és que reconeix el dret a canviar de sexe al registre sense informes mèdics ni tractaments.

A favor hi ha hagut 188 vots, 150 en contra i 7 abstencions, entre les quals la socialista Carmen Calvo, exvicepresidenta del govern espanyol i presidenta de la comissió d'Igualtat.

"Estic d'acord que existeixi una llei, però no aquesta llei. Per això no puc coincidir amb el no de les dretes, que no estan mai per protegir aquests col·lectius. He votat en un dia difícil l'opció més complexa i assumeixo les conseqüències dels meus actes", ha afirmat, en referència al trencament de la disciplina de vot.

També s'han abstingut tres diputats del PDeCAT --un hi ha votat a favor-- i una de Ciutadans. PP, Vox i la resta de diputats de Ciutadans hi han votat en contra. A favor hi han votat la resta de diputats del PSOE, Unides Podem, ERC, Junts, CUP, PNB i EH Bildu.

La norma encara haurà de passar pel Senat, però no s'espera que hi hagi canvis després que el PSOE ha desistit de l'esmena que pretenia que fos necessari el permís d'un jutge per fer aquest canvi d'identitat de gènere en el cas dels menors de 16 anys. El text del Ministeri d'Igualtat ho rebaixa als 14 anys.

Els socialistes també reclamaven que, per revertir la modificació del sexe al Registre Civil, a partir dels sis mesos del canvi fos necessària autorització judicial.

Montero diu que la llei trans "repara un deute històric"

La ministra d'Igualtat, Irene Montero, va celebrar aquest dimecres en el debat al Congrés el pas per reconèixer les persones trans i LGTBI.

"El Congrés tanca armaris i obre portes i finestres per assegurar vides lliures."

Montero va destacar que la norma despatologitza el col·lectiu i "repara un deute històric".

Des del PSOE, la diputada Andrea Fernández va admetre que el partit era partidari d'una norma més garantista, però no va aconseguir el suport de la cambra. "El PSOE va voler imaginar una llei millor. Vam voler dibuixar d'una forma més garantista els drets que es reconeixen en aquesta norma. Vam apostar per generar un marc més perfecte, segur i jurídicament robust. Lamentablement, cap de vostès ens va acompanyar", va afirmar.

El PP va considerar que la llei està "carregada d'una ideologia sectària" i Vox, que vol "destruir la societat".

Unides Podem va demanar "menys ignorància, més respecte i més humanitat" a l'oposició, al mateix temps que el PNB advertia que "no per tancar els ulls hi ha menys avortaments o menys persones trans".

ERC i EH Bildu van criticar que no s'hagin reconegut els drets de les persones no binàries o no s'hagin ampliat els dels migrants.

Què diu la llei trans

El projecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones transsexuals i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI elimina els requisits actuals --dos anys d'hormonació i un informe mèdic-- per canviar el sexe al DNI.

El text estableix que n'hi haurà prou presentant la petició al registre, que haurà de ratificar-se tres mesos després. Ho podran fer totes les persones que tinguin 16 anys o més.

Dels 14 als 16 anys el procés estableix que els pares acompanyin el tràmit i que en cas de disputa acabi decidint un jutge, mentre que dels 12 a 14 requerirà directament la intervenció del jutge.

Els menors de 12 anys de moment només podran canviar de nom amb facilitat i sense intervenció de testimonis.

Un altre element de la norma és la prohibició expressa de les teràpies de reconversió que tinguin com a finalitat modificar l'orientació sexual de les persones.

De fet, la nova legislació suposa que es deixa de considerar la transsexualitat com una malaltia, i per això elimina dels tràmits qualsevol intervenció de metges o psicòlegs que actuïn com a testimonis.

La norma també inclou que les dones lesbianes, bisexuals i les dones sense parella tornin a tenir accés a les tècniques de reproducció assistida i es permet a les parelles de lesbianes filiar els fills que tinguin sense necessitat de casar-se.