La llibertat d'expressió, en regressió: de la PAH a Valtonyc passant per "El Jueves"

Les llibertats estan en recessió a l'estat espanyol. Multes administratives per protestar, criminalització de les opinions amb acusacions de terrorisme, condemnes a anys de presó per l'ús de paraules tretes de context. Obres i composicions que fa 30 anys feien riure per la seva irreverència, ara es consideren ofenses penalitzables per la judicatura.

L'abast repressiu que comporten l'aplicació de la llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa, i la reforma del Codi Penal, afecta milers de catalans. Col·lectius com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) o els Comitès de Defensa de la República (CDR) ho viuen en pròpia pell.

Joaquín Urías, exlletrat del Tribunal Constitucional:

"La llei mordassa ha suposat el retrocés de llibertats més gran que ha patit Espanya en 40 anys"

Es persegueixen organitzacions i militants de grups antisistema o que practiquen la desobediència civil, així com els vinculats amb tot el que soni a "procés" independentista català. És el cas de l'Adrià Carrasco, que ara viu a Brussel·les, fugint d'una acusació de terrorisme per haver aixecat la barrera d'un peatge. L'Adri, com el coneixen a Esplugues de Llobregat, és membre del CDR d'aquesta població.

A Brussel·les coincideix amb el raper mallorquí Valtonyc, condemnat a tres anys i mig de presó per calúmnies i injúries greus contra la Corona i enaltiment del terrorisme, així com per amenaces a Jorge Campos, president de la fundació d'extrema dreta Círculo Balear, que és qui va presentar la denúncia contra el músic.

Anaïs Franquesa, advocada d'IRIDIA:

"Que es pretengui considerar que aixecar la barrera d'un peatge és terrorisme, en un Estat que ha patit el terrorisme durant molts i molts anys, és de vergonya aliena"

Marina Garcés, filòsofa:

"La repressió és molt útil per al poder perquè produeix por i atura la dissidència"

A l'Adrià Carrasco la fiscalia li ha retirat l'acusació de terrorisme, com també ho ha fet amb la Tamara Carrasco. El jutge també va sobreseure els càrrecs contra la revista satírica "El Jueves", per injúries a les forces de seguretat de l'Estat.

Es considera que l'Estat aplica la política de la por, que serveix per desmobilitzar, per paralitzar activistes i iniciatives. Es criminalitza la protesta i s'aconsegueix que es practiqui l'autocensura per evitar possibles sancions o multes administratives.

Mario Zubiaga, professor Teoria Política Univ. País Basc:

"La censura franquista era molt més suportable, perquè sabies quins eren els límits. Quan no els saps, l'única manera d'evitar-los és l'autocensura"

David Bondia, professor Dret Internacional Públic, UB:

"La llei mordassa converteix l'administració en jutge i part. Abans hi havia presumpció d'innocència, ara de veracitat"

Situacions molt similars a les que es donaven, fa gairebé 20 anys, al País Basc, quan el jutge Baltasar Garzón va engegar un procés de criminalització al món "abertzale" mitjançant el sumari 18/98. Amb el "tot és ETA" es van detenir centenars d'activistes de grups que defensaven la desobediència civil, així com periodistes de mitjans independents, molt crítics amb el poder.

Alguns van passar un any i mig a la presó, acusats de col·laboració amb banda armada i, un bon dia, un tribunal va decidir que podien sortir en llibertat perquè no es podia demostrar que havien fet res de dolent. Com és el cas del periodista d'Ahotsa.info Miguel Ángel Llamas. Tot i l'absolució, aquesta gent ja ha estat estigmatitzada, assenyalada per la societat i se'ls fa molt difícil reintegrar-s'hi. No hi ha indemnitzacions de cap tipus.

Ara, el "tot és ETA" s'ha convertit a Catalunya en "tot és procés" i es criminalitza tot el que està relacionat amb el moviment independentista català.

Miguel Ángel Llamas "Pitu", periodista d'Ahotsa.info:

"Euskadi ha estat un laboratori repressiu durant molts anys. Ara ho estan aplicant a Catalunya amb molta força"

La repressió sempre ha afectat els petits col·lectius antisistema, que estan permanentment sota la lupa de les forces de seguretat. Els han perseguit i desarticulat amb l'ajuda de la judicatura sense miraments. Les operacions policials contra col·lectius anarquistes són conegudes com Pandora o Piñata. Com en el cas dels bascos, molts han passat per la presó abans que es dictessin sentències totalment absolutòries.

Cada dia es multen 52 persones a Espanya, només per desobediència a l'autoritat. En total, segons Amnistia Internacional, es fan 32.000 denúncies a l'any en compliment dels nous dictats de la llei mordassa i la reforma del Codi Penal.

Regressió de les llibertats global

La regressió de les llibertats s'estén per tot el món. Hongria és el paradigma del nou totalitarisme, en aquest cas protagonitzat pel president del país, Viktor Orbán, i el seu partit, Fidesz. Es persegueixen organitzacions de drets humans i s'atemoreix els seus dirigents amb una implacable repressió del règim. Es fan lleis dedicades a criminalitzar la dissidència i l'executiu controla el poder judicial, quan ja té controlat el polític i el legislatiu. També hi ha un ferri domini sobre la premsa, que majoritàriament ja no és lliure, sinó seguidista del poder.

Esteban Beltrán, director Amnistia Internacional:

"14 països europeus restringeixen llibertats per la lluita contra el terrorisme. Anem per mal camí"

Jordi Vaquer, director Open Society Foundation Europa:

"Ens imaginàvem que l'exigència democràtica dins de la UE era d'un nivell més alt i estem descobrint que no és així"

Una situació que espanta. Fins i tot a nivell gestual, amb llistes negres "d'enemics de la pàtria" i adhesius vermells a les portes de les organitzacions que prediquen la solidaritat amb refugiats i dissidents.

Ho consideren una tornada al malson dels anys 30 quan, entre guerres, van sorgir els moviments feixistes i totalitaris que van arribar al poder i van situar Europa en la foscor més absoluta. El creixement de l'extrema dreta a tot Europa fa témer el pitjor.