La lliçó de vida de Xavi Gámez, comissari dels Mossos amb ELA: "La meva ment és meva"

Xavi Gámez sempre ha tingut vocació per ser policia. Als 17 anys, va voler seguir els passos del seu pare i convertir-se en guàrdia civil. Amb 19, va trepitjar Catalunya per exercir-ne fins a convertir-se en tinent. L'any 2006, va opositar a l'escala executiva dels Mossos d'Esquadra i hi va accedir com a inspector.

En el cos, va ser cap de l'ABP de Girona, subcap de la Regió de Girona i adjunt del major Josep Lluís Trapero a la Prefectura en els anys més convulsos del procés.

Va seguir a primera línia als atemptats de l'estiu de 2017 i va ser un dels que va organitzar l'operatiu del Primer d'Octubre. De fet, va ser una de les mans dretes del major Josep Lluís Trapero durant els mesos àlgids del procés i la celebració del referèndum de l'1-O.

En una de les èpoques més difícils del cos, Gámez va ser nomenat cap de la Comissaria General de Recursos Operatius (que inclou la Brimo passant pel subsol, la unitat canina o el Tedax).

Trapero, precisament, va voler lloar la generositat i la grandesa de Gámez durant la seva intervenció en un emotiu homenatge que els Mossos van fer-li al complex Egara el mes passat.

"Jo crec que, si jo no soc a presó, és per tu", va dir-li Trapero, "perquè la persona que va estar l'any 2018, quan jo no tenia forces per a res, fent informes, responent escrits judicials juntament amb la Maripau, eres tu, des de la teva generositat i des de la teva grandesa", va recordar l'actual director general dels Mossos d'Esquadra.

Durant aquests anys, Gámez compaginava la feina amb la carrera de Dret i un màster en Direcció Pública per ESADE. De fet, ell mateix diu que "aquests anys dormint poc m'han passat factura". I afegeix, reproduint les seves mateixes reflexions del llibre:

"Van ser mesos de llargues jornades, molt d'estrès, per tota la crispació viscuda a Catalunya, i, sobretot, molt poques hores de son per fer front a tots els meus estudis. No són poques les vegades que em pregunto si aquest còctel no va ser, en gran manera, el culpable de la meva situació real."

"El paracaigudes no s'obre"

A Gámez van diagnosticar-li esclerosi lateral amiotròfica, coneguda per les sigles ELA, poc després d'aquells dies convulsos.

"Vaig sentir com si m'hagués tirat d'un avió des de 7.000 metres d'altura, que el paracaigudes no s'obre, i que acabés impactant contra el terra", explica.

El metge va donar-li una esperança de vida d'entre tres i cinc anys, però ja en fa gairebé set.

A ell, pare de tres fills, que en aquell moment tenien entre 12 i 19 anys, li va caure el món a sobre. "Em vaig enfonsar", diu. Poc temps després, va conèixer la Chadia, amb qui s'havien conegut fugaçment en la Festa del Tron del consolat marroquí a Girona. Un any després, es van retrobar en una festa de l'Any Xinès i, més tard, començaven una relació, tot i que a ell ja li havien diagnosticat la malaltia.

La parella es va casar i ella s'ha convertit en la companya inseparable i lleial. És ella qui vetlla pel seu benestar les vint-i-quatre hores, porta l'agenda i, sobretot, mantenen una relació d'amor i complicitat.

En aquest temps ha fet activisme a favor de la llei de suport als malalts d'ELA, aprovada pel Congrés dels Diputats a l'octubre, i ha publicat la "Guía para personas dependientes con espíritu guerrero", per ajudar altres persones afectades, que es pot descarregar gratuïtament des de la web de l'Aula ELA de l'Hospital de Bellvitge.

Ara fa dos anys també va obrir un compte a X, on es presenta com a "malalt d'ELA a temps complet des de 2018".

El títol del llibre, que acaba de publicar, ja evoca la seva manera de ser i entendre la vida: "Cuaderno de bitácora de un gladiador con ELA", en què explica la seva experiència amb la malaltia.

"L'he fet tot, tot, tot amb els ulls", diu, abans de detallar que l'ha pogut escriure "amb una tauleta que té un sensor ocular, que és el meu ratolí i el meu teclat".

Gámez, que s'ha vestit amb una samarreta dels germans Dalton per atendre les càmeres de TV3, no perd el bon humor, i reflexiona sobre la malaltia en veu alta i el que han suposat aquests set anys de lluita. Ell mateix escriu en el llibre:

"Hi ha vida després d'una notícia així, és el que pretenc relatar, amb més o menys encert, en el meu "Cuaderno de bitácora", al qual, sense voler que el lector s'hi aproximi gaire, sí que espero que pugui ser capaç de comprendre el que va succeint en un cos amb ELA i el que sent el passatger."

Un home intel·ligent, polifacètic i amb capacitat tant per a les lleis com per a l'escriptura. Ara, diu, ja està escrivint la seva primera novel·la, que encara no sap si compartirà.

"El Xavi Gámez continuarà aquí"

A la fotografia de la portada, Gámez i la seva dona, la Chadia, qui l'acompanya en el relat de la malaltia, però també en la seva biografia personal.

El llibre vol ser una reflexió sobre l'ésser humà, però, sobretot, una lliçó de vida i de dignitat per part d'algú immobilitzat físicament, però que conserva tota la lucidesa mental.

"D'acord, senyora ELA, tu controlaràs el meu cos i me l'aniràs paralitzant", diu a la malaltia, "però el Xavi Gámez continuarà aquí: la meva ment és meva i hi resideix la meva felicitat", rebla.