La llúdriga, de gairebé extingida a establerta en pràcticament tots els rius de Catalunya

La llúdriga ha passat d'estar gairebé extingida a Catalunya fa 30 anys a haver-se assentat en pràcticament tots els rius catalans. Una recuperació que és una gran notícia, perquè vol dir que ha millorat la qualitat de l'aigua i s'ha reduït la contaminació en el seu hàbitat natural.

Ara que torna a estar còmoda al territori cal protegir el seu entorn vital, els rius i boscos de ribera, perquè la seva presència és bàsica per a la salut dels nostres ecosistemes.

Si hi ha llúdrigues vol dir que hi ha peixos, tortugues, ocells i molts tipus d'amfibis. Tota una cadena tròfica que en garanteix la supervivència i la vitalitat dels rius. 

Però perquè la llúdriga es pugui reproduir necessita que la intervenció humana sigui mínima. "No canalitzar rius ni netejar lleres i riberes sistemàticament, respectar que hi hagi fusta morta i matèria orgànica que els serveixen de refugi i crear microhàbitats", com explica l'investigador en ecologia fluvial Arnau Tolrà Montero.

Els membres de Capreolus, el Grup de Recerca i Natura d'Olesa de Montserrat, n'han enregistrat diversos exemplars a la riba olesana del Llobregat i n'han penjat les imatges a Twitter, on fins i tot se sent com es comuniquen.

El mateix ha passat al Noguera Pallaresa o la Tordera, a la Selva, on una gravació ha enxanpat una mare jugant amb les seves cries, com podem veure en aquest vídeo.

A la Tordera cada vegada es veuen més grups familiars a les riberes del riu que travessa el Vallès Oriental i el Maresme, com han constatat des del Consorci del Besòs-Tordera i el Zoo de Barcelona, que també en fan seguiment.

Una espècie protegida

La llúdriga és una espècie protegida en risc d'extinció i la seva caça està prohibida. La Unió Europea la va incloure, l'any 1992, entre les espècies que necessiten mesures especials de protecció i la Generalitat va aprovar, l'any 2002, un pla de conversació per a la seva supervivència i recuperació. El pla preveia la seva reintroducció en els hàbitats on havia desaparegut.

"Fins a la primera meitat del segle XX, la llúdriga habitava la pràctica totalitat dels cursos i masses d'aigua dolça de Catalunya. La persecució de què ha estat objecte, actualment erradicada, afegida a la destrucció del seu hàbitat i a l'increment dels nivells de contaminació de les aigües durant les dècades dels anys 50, 60 i 70 han determinat la situació actual de l'espècie. A Catalunya aquest mustèlid actualment viu a les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, el Solsonès, la Cerdanya, l'Alt Urgell i la Terra Alta, havent estat reintroduïda recentment a les de l'Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa."

Els diversos plans de recuperació han estat un èxit, però cal mantenir-los per no tornar enrere, com demana Santi Palazón, biòleg del servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat.

"La llúdriga ha estat una espècie exitosa en la seva recuperació. La situació de fa 30 anys a ara no té res a veure. No hem d'abaixar la guàrdia, si augmenta la contaminació de l'aigua és una amenaça, intentar no destruir els boscos de ribera i recuperar algunes zones degradades."

I és que la llúdriga és un indicador del bon estat dels rius i el seu ecosistema, que cal mantenir net i tranquil.