La lluita de dones indígenes de Groenlàndia a qui van posar un DIU contra la seva voluntat

Un grup de 67 dones de Groenlàndia reclama una indemnització al govern danès per haver-les inclòs en una campanya forçada de control de natalitat, fa 60 anys, sense el seu consentiment o coneixement.

Es calcula que a 4.500 dones, algunes adolescents, se'ls va posar un DIU --un dispositiu intrauterí--, entre el 1966 i el 1970, a algunes de forma forçada i a d'altres sense que ni ho sabessin, dins d'una campanya del govern danès d'aleshores per limitar la natalitat entre la població indígena.

Groenlàndia, ara un territori semisobirà de Dinamarca, va ser una colònia danesa fins a la constitució del 1953, quan es va establir una relació mancomunada entre l'illa i l'estat central, que li va concedir l'autonomia el 1979, amb competències compartides. Les competències en salut no es van transferir a Groenlàndia, però, fins al 1991. 

Fa un any, una investigació feta pública per l'emissora danesa DR va treure a la llum xifres d'aquesta campanya forçada que consten als registres dels arxius nacionals. També testimonis de les víctimes, com la psicòloga Naja Lyberth, que tenia 14 anys quan després d'una revisió mèdica a l'escola la van fer anar al ginecòleg per posar-li un DIU.

Una comissió mixta formada pels governs de Dinamarca i Groenlàndia van obrir una investigació que no té previst presentar les conclusions fins al 2025.

El govern de Groenlàndia calcula que a finals del 1969 s'havia posat aquest sistema anticonceptiu al 35% de les dones del territori en edat fèrtil. Algunes de les víctimes d'aquest programa, que ara tenen 70 anys, han decidit no esperar més i reclamen al govern danès una indemnització de 300.000 corones cadascuna --uns 40.000 euros--.

"No volem esperar els resultats de la investigació", ha explicat Naja Lyberth, una de les víctimes que ha liderat la reclamació presentada contra l'estat danès:

"Ens estem fent grans. Les més grans, que ens van posar DIU als anys 60, vam néixer als anys 40 i ens apropem als 80. Volem actuar ara."

Lyberth ha explicat que, en alguns casos, els dispositius intrauterins eren massa grans per als cossos de les nenes i els van provocar greus complicacions de salut o fins i tot infertilitat, mentre que en d'altres les dones ni tan sols sabien que portaven aquests dispositius dins del cos, fins que els ginecòlegs ho van descobrir recentment.

Les denunciants acusen el govern danès de l'època de voler limitar la població de Groenlàndia per estalviar-se diners públics en el seu benestar. "Està 100% clar que el govern ha incomplert la llei violant els nostres drets humans i causant-nos greus danys", conclou Lyberth.

Mads Pramming, l'advocat que representa aquestes dones, ha enviat aquest dilluns la reclamació de les víctimes a l'oficina de la primera ministra, Mette Frederiksen.

Lyberth tem que el govern rebutgi la seva sol·licitud a l'espera dels resultats de la comissió i alerta que, si ho fa, el grup portarà el cas directament als tribunals.

L'any passat, Dinamarca es va disculpar i va pagar una compensació a les famílies de 22 infants inuits a qui van separar dels seus pares als anys cinquanta i van enviar a Dinamarca com a part d'un "experiment" d'integració social. La primera ministra va demanar perdó als 6 supervivents d'aquest grup d'infants, que tenien entre cinc i vuit anys quan van ser separats de les seves famílies. 

Groenlàndia té una població de només 57.000 habitants i és alhora l'illa més gran i la zona de terra més septentrional del món. El territori té la seva pròpia bandera, llengua i primer ministre, tot i que la moneda, el sistema de justícia i els assumptes exteriors i de seguretat encara depenen de Dinamarca.