La lluita de les diputades, sense permís de maternitat, per poder delegar el vot després del part

"Em vaig sentir molt menystinguda, era una situació molt difícil per a mi." Qui ho diu és Núria Martínez, exdiputada de CiU. Va ser-ho entre l'any 1999 i el 2003. I, durant aquella legislatura, va ser mare d'un nadó prematur que, amb només cinc dies i ingressat a l'UCI, va haver de deixar per estar present en una votació al Parlament. 

Fa més de dues dècades, no va tenir una altra opció. Com a càrrec electe, sense cap relació laboral ni amb la cambra ni amb el partit, no tenia dret al permís de maternitat. Això no ha canviat, però el que la Núria no sabia és que, gràcies a la ràbia que diu que va sentir i el que va fer després, el seu cas aviat ja no podria repetir-se.

Va ser amb una reforma del Reglament del Parlament, que va entrar en vigor el 2006, i que va incloure un canvi en l'article 84: "Les diputades que, amb motiu d'una baixa per maternitat, no puguin complir el deure d'assistir als debats i les votacions del Ple poden delegar el vot en un altre diputat o diputada."

Dolors Camats, diputada d'Iniciativa Esquerra Unida del 2003 al 2015, va ser qui el va estrenar. "Va ser possible perquè hi havia hagut casos anteriors en què diputades que havien acabat de parir havien de córrer a votar a l'hemicicle perquè, si no, trontollaven majories o trontollaven lleis", explica.
 

"La maternitat es considerava una cosa de dones"

Un d'aquells casos va ser el de Núria Martínez. "Era l'últim govern del president Pujol, llavors venia d'un vot", recorda l'exdiputada de CiU. 

Assegura que hi havia "una certa cortesia" entre els grups parlamentaris i, quan algun diputat no podia assistir al ple per motius mèdics, una persona d'un altre grup tampoc votava i així l'absència no tenia efecte en el resultat de les votacions.

Segons Martínez, ho va demanar als portaveus del seu grup, però li van dir que "l'oposició s'hi va negar en rodó". Així que va agafar el cotxe i va anar a votar de Banyoles al Parlament.

"Encara quan hi penso, m'emociono. Vaig creure que era una crueltat."

"Vaig tenir la sensació que els portaveus del meu grup no m'havien defensat", lamenta dues dècades després, quan els dos mesos que el seu fill va passar a l'UCI ja són un mal record. "Es creia que el tema de la maternitat era un tema de dones. I era tractat com una cosa de segona."

La llei que va votar, ni la recorda: "Ni s'han fet tants canvis espectaculars, ni hem millorat tant socialment perquè aquell vot fos tan important."

"Estàvem regulant un dret per a la infància"

El que sí que va canviar és el reglament del Parlament. Núria Martínez va organitzar-se amb altres diputades de la legislatura --aleshores eren 32 dones, menys de la meitat de les actuals, que sumen 68-- per reclamar que s'introduís un mecanisme que les equiparés a les treballadores i poguessin acollir-se a les 16 setmanes de permís per maternitat.

D'allò en va sortir el vot delegat, introduït en la següent legislatura, primer només per a dones. La primera, l'exdiputada d'I-EU Dolors Camats, que va fer servir el nou mecanisme amb el seu segon fill, el 2007. "Estàvem regulant en el fons un dret per a la infància", subratlla.

"Abans de cada ple, havia de signar la delegació de vot i, després de cada ronda de votacions, el president del Parlament preguntava al portaveu del meu grup parlamentari, en Jaume Bosch, quin era el meu vot i ell l'emetia de forma delegada", recorda.

Un sistema en què el Parlament va ser pioner a l'Estat i que han fet servir des d'aquell 2007 i fins avui, 24 diputades. 

Malgrat el canvi que ha significat, Camats puntualitza: "El que no hem aconseguit, ni es va arreglar, és la nostra càrrega de treball. I, per tant, jo vaig poder quedar-me aquelles 16 setmanes a casa perquè els meus companys i companyes del grup van assumir la meva feina." 

La delegació de vot per paternitat no es va introduir fins a la reforma del 2015. Dos anys després, els diputats Ferran Pedret (PSC) i Fernando Sánchez (PPC) van ser els primers a demanar-lo. Fins avui, ho han fet 10 diputats.