La repressió a l'Iran 2 anys després de Jina Amini: dones sense un ull o amb perdigons al cos
Coincidint amb el segon aniversari de la mort de la jove per no dur el vel ben posat, la Universitat Ramon Llull ha acollit una conferència internacional amb participació de dones represaliades pel règim dels aiatol·làs
Aquest dilluns, 16 de setembre, fa dos anys de la mort de la jove kurdoiraniana Jina Amini. La policia de la moral la va detenir per no dur el vel ben posat. Tres dies després, la noia --de 22 anys-- moria a la unitat de cures intensives d'un hospital de Teheran. Se sospita que a comissaria la van apallissar fins que la van deixar en coma.
El que va venir després de la mort de Jina Mahsa Amini, que era el seu nom complet, quedarà escrit per sempre als llibres d'història. La seva mort va ser l'espurna que va generar la revolta més virulenta contra la República Islàmica des de la seva creació l'any 1979. Hi va haver 500 morts i més de 20.000 detinguts. Però més enllà d'aquestes xifres, també va ser l'origen del moviment Dona, Vida i Llibertat!.
Coincidint amb aquest segon aniversari, Barcelona ha acollit aquest dissabte una conferència dedicada a analitzar la situació actual de les dones a l'Iran i el paper que haurien de jugar en el futur del seu país.
Entre les participants hi havia iranianes residents a l'exili i altres que han patit la repressió del règim dels aiatol·làs en primera persona, com explica Nahid Husseini, acadèmica experta en el paper de la dona iraniana i organitzadora de l'acte:
"Algunes d'elles només tenen un ull. La policia iraniana els hi va buidar durant la revolta de fa dos anys. També tenen molts perdigons als cos perquè els metges no estan autoritzats a treure'ls-hi."
Una de les dones que ha vingut fins a Barcelona per explicar el que estan patint les iranianes amb la República Islàmica és Shohreh Pakravan. La seva filla va ser executada fa 10 anys. Un home la va intentar violar i ella es va defensar clavant una ganivetada al seu agressor, un membre de les forces de seguretat, que va acabar morint.
Tot i que es va presentar com un cas de legítima defensa, la justícia iraniana la va considerar culpable i la van condemnar a mort. Es deia Reyhaneh Jabbari i tenia 27 anys.
El cas de Reyhaneh Jabbari
El procés judicial contra Reyhaneh Jabbari va durar set anys. Durant tot aquest temps va estar a la presó, on va ser víctima de tortures. La seva família va engegar una campanya internacional per aconseguir alliberar-la que s'explica al documental seleccionat a la Berlinale "Seven Winters in Tehran".
Arran de tot plegat, la Reyhaneh també es va convertir en un símbol de resistència i de lluita pels drets de la dona a l'Iran.
La seva mare, Shohreh Pakravan, explica que el jutge que va portar el cas no va acceptar mai la legítima defensa.
Pakravan, una de les participants en la conferència de Barcelona, denuncia que aquell jutge "no havia estudiat la llei civil, només la llei islàmica, la xària". Lamenta que, a l'hora de dictar sentència, el que més va pesar va ser que el violador era un home religiós.
"Duia barba, la seva dona i la seva mare feien servir el hijab i la meva filla no era una dona religiosa. Per tant, era una dona antiislàmica que va matar un home islàmic."
Shohreh Pakravan defineix la justícia iraniana com un "malson". Explica que la seva filla encara va poder anar als tribunals diverses vegades per defensar-se, però assegura que coneix molta altra gent que només hi ha estat cinc minuts. I en cinc minuts el jutge els ha dit: "Sí, sentència de pena de mort".
"Soc un soldat de la justícia"
Així s'autodefineix aquesta mare iraniana, que ha recopilat un munt de casos de dones maltractades per la justícia del seu país. Com el d'una noia que escrivia un diari personal on abocava les seves vivències i pensaments.
Un dia la policia va entrar a casa seva amb una ordre de registre per investigar una cosa que no tenia res a veure amb aquell quadern, però el van trobar. Un cop el van llegir, la van empresonar... i a la presó continua.
Shohreh Pakravan afegeix que a l'Iran no cal cometre cap delicte per ser sentenciat a mort. Només cal ser la dona d'un delinqüent, d'un narcotraficant per exemple:
"Si la policia deté un home, l'economia de la família s'enfonsa. És per això que la dona diu que ho va fer ella. La condemnen a mort i mor sense fer soroll."
Shohreh Pakravan, que actualment viu exiliada a Berlín, assegura que la població iraniana viu amb por i tem les arbitrarietats del sistema judicial.
Acadèmiques i activistes de tot el món
La conferència de Barcelona, amb el títol "El paper clau de les dones en el futur de l'Iran", busca crear un full de ruta perquè les dones iranianes assoleixin la igualtat de gènere.
A banda de Shoreh Pakravan, mare d'una jove executada, també hi han participat dones que van ser represaliades durant les manifestacions del moviment Dona, Vida i Llibertat!. Al seu costat hi han intervingut investigadores i especialistes en violència de gènere vingudes des de diversos països.
- ARXIVAT A:
- IranDrets humans